La tendència de molts pares i educadors passa per minimitzar les conductes d’assetjament entre infants i menors perquè consideren que són “coses de nens”. Però el problema de tancar els ulls davant aquesta realitat i de no saber-la interpretar bé pot tenir conseqüències molt greus per a les víctimes i també per als mateixos assetjadors, que en el fons estan reflectint una inseguretat que també els passarà factura. Ja fa temps que s’està treballant a fons el problema i avui oferim una guia per identificar i combatre l’assetjament que, amb el suport de la Fundació Barça, trobareu també en format interactiu a la web
INFANTESA
El meu fill fa ‘bullying’?
01/05/2020
4 min
Un de cada tres infants pateix bullying a les escoles de primària de Catalunya, i la majoria no demanen ajuda per vergonya o sentiment de culpa. “L’exposició al bullying té conseqüències molt negatives per a la vida d’un infant: provoca estrès tòxic [que pot inhibir el desenvolupament del cervell] i augmenta el risc de patir problemes de salut, amb una baixada del rendiment escolar i una influència negativa en el desenvolupament del benestar a llarg termini”, explica Maria Vallès, directora general de la Fundació Barça, una entitat que treballa per la prevenció de l’assetjament escolar i a l’entorn de l’esport.
El bullying no és només cosa d’agressor i víctima, i per això per posar-hi fi és important conèixer el fenomen i els diversos rols que hi estan implicats: víctima, agressor i espectadors. Aquests últims són els que mantenen, afavoreixen o fan possible l’assetjament al llarg del temps. De fet, són essencials per posar fi a la situació, defensant la víctima i denunciant l’agressor. En general, l’agressor se sent més motivat per continuar assetjant si comprova que els observadors normalitzen la situació o li donen suport, cosa que li dona la sensació de gaudir de més lideratge i aprovació social. Cal tenir present que aquests rols no són fixos i poden canviar: un agressor pot ser també víctima, i una víctima pot ser tant un infant líder com un infant tímid.
Identificar el problema
A banda de conèixer els rols, per poder detectar si un infant pateix o fa bullying, també cal saber què és i què no és assetjament. Segons la definició més acceptada del bullying, feta pel psicòleg Dan Olweus l’any 1993, perquè tingui lloc una situació d’assetjament hi ha d’haver els següents elements: un desequilibri de poder, ja sigui físic, psicològic o social; una repetició de les accions al llarg del temps; una intencionalitat de l’agressor, i un entorn que ho tolera i ho permet. “El bullying és la conducta de persecució física i/o psicològica que practica un infant contra un altre, a qui tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció negativa i intencionada situa la víctima en posicions de les quals difícilment pot sortir pels seus propis mitjans”, diu Olweus. En el cas del cyberbullying, detalla Morillas, una sola acció ja es considera assetjament, sense necessitat de repetició, ja que a les xarxes la repetició ve donada pel mitjà.
Un cop coneixem el fenomen i els rols que hi estan implicats, cal que siguem conscients que per trencar amb el bullying i el cyberbullying és bàsic trencar la llei del silenci: “El silenci és el que sosté el bullying ”, assenyala Maria Vallès. Perquè la víctima trenqui el silenci és bàsic que hi hagi un clima de confiança, ja sigui a l’escola, amb la família o amb els monitors de les activitats esportives i extraescolars. Cal recordar també que els observadors són els actors principals en la prevenció i erradicació del bullying dins del grup. Si l’entorn no dona suport a l’agressor, l’agressor deixa d’agredir. L’agredit per si sol difícilment trencarà la llei del silenci, i per això és fonamental que l’entorn sigui més sensible i no mostri tolerància o indiferència davant d’una situació de violència.
A continuació, amb motiu del Dia Internacional Contra l’Assetjament Escolar, que se celebra arreu del món cada 2 de maig, trobareu una sèrie de situacions que us ajudaran a detectar si una determinada actitud és bullying o no ho és, així com les falses creences que, sense adonar-nos-en, poden perpetuar el fenomen.
‘BULLYING’. HO ÉS O NO?
Et plantegem una sèrie de situacions habituals. Saps dir si són ‘bullying’ o no?
Un nen sempre regala el seu esmorzar quan surt al pati perquè un altre company l’amenaça si no ho fa.
Sí que és bullying: el nen no regala l’entrepà per gust, sinó perquè l’altre company l’ha amenaçat.
Uns companys han creat un grup de WhatsApp per burlar-se i riure’s d’un altre company.
Sí que és bullying. Al grup es ficaran amb el company de manera reiterada i intencionada, i ell no podrà fer res per defensar-se.
Un infant se sent malament perquè no l’han convidat a l’aniversari d’una companya de classe.
No és bullying, simplement no l’han convidat a un aniversari. Si no el convidessin mai enlloc podríem pensar que passa alguna cosa més, però només per aquest moment no podem considerar-ho.
El dilluns, sortint de l’escola, una companya es va sentir malament perquè alguns companys i companyes es van riure d’ella per les sabates que duia.
No és bullying, malgrat que no ens hem de riure dels altres. Com que només ha sigut un cop, no hi ha reiteració.
A Instagram hi ha una foto d’una companya amb comentaris per riure-se’n, insults i burles. Però els que l’han compartit diuen que és broma.
Sí que és bullying. Encara que els altres diguin que és de broma, estan ficant-se de manera repetida amb ella i l’estan fent patir.
Jugant a tocar i parar al pati, una companya n’ha tirat una altra a terra. No ha estat volent, però s’ha fet molt mal i ha hagut d’anar a la infermeria.
No és bullying, ha sigut un accident.
“El professor fa ‘bullying’ al meu fill”
Aquesta afirmació és incorrecta. El bullying és un fenomen entre iguals, entre menors. Si no, no ho és.
Malgrat que té un nom molt bonic, tota la classe li diu Fideu. A ell no li agrada, però no aconsegueix que ningú deixi d’anomenar-lo pel malnom.
Sí que és bullying, és un malnom desagradable que a ell no li agrada. Si el malnom li agradés, no seria assetjament.
FALSES CREENCES
Al voltant del ‘bullying’ hi ha tot un imaginari popular que permet i sosté la seva existència. Segur que alguna vegada has sentit aquestes expressions, que s’han establert com a falses creences
“El ‘bullying’ és cosa de nens, no passa res, és natural”
El bullying és una forma de violència, i la violència no s’ha de normalitzar en cap cas: les investigacions indiquen que una agressió és una conducta apresa, no una resposta natural dels infants. També és una falsa creença l’afirmació que el bullying fa els infants més forts. Les situacions d’assetjament fan baixar l’autoestima i poden derivar en suïcidi.
“No hi ha ‘bullying’ en el món de l’esport”
El 9% dels infants que practiquen futbol formatiu a Catalunya són víctimes de bullying. Si es percep que en l’esport no hi té lloc és perquè molts d’aquests infants canvien de club o abandonen l’esport en qüestió, de vegades sense que ni tan sols els seus pares en sàpiguen el motiu real.
“El ‘bullying’ és una moda”
El bullying ha existit sempre, però és un fenomen que queda amagat als adults i només s’estudia des dels anys 70. Actualment, un de cada deu infants pateix bullying, i una de cada tres víctimes a l’escola primària no demana ajuda per vergonya o sentiment de culpa. El ciberbullying ha magnificat l’impacte i difusió del fenomen.
“El ‘bullying’ només té lloc entre adolescents”
Actualment un de tres cada infants pateix bullying a les escoles de primària de Catalunya. De fet, es registra més assetjament que a secundària, però són els casos de suïcidi entre adolescents els que ens alarmen. El bullying tampoc distingeix entre nens i nenes: tots poden ser víctimes, agressors o observadors. Les dades indiquen que la majoria de nens de primària, un 51,7%, són observadors.
