Una festa en què et pregunten: “Estàs boig o pessigues vidres?”

BarcelonaDiuen que l’edat entre els 11 i els 12 anys és un moment crític en què es produeixen les primeres desercions. I una d’aquestes és cap a la lectura i l’interès per la llengua. Per això, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’ha empescat una festa -la segona edició del Fes-te de la Llengua- per animar alumnes de primer i segon d’ESO a jugar amb la llengua. Els estudiants havien de fer una llista de paraules i expressions en català que utilitzen habitualment i que no surten al diccionari. La crida va rebre una trentena de llistes de centres del Principat, dins les quals es comptaven una majoria de paraules directament castellanes, comenten des de l’IEC.

Entre totes les llistes, la Secció Filològica va triar la més genuïna i imaginativa. Els seus creadors són alumnes de l’Institut de la Vall del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), que les van presentar ahir en una festa al pati de l’IEC. La festa, conduïda per la presentadora de l’ Info K, Laia Servera, i l’escriptor i membre de la Secció Filològica Màrius Serra, amb música i jocs de màgia, va ser un acte divertit, que va fufar i va fer flotar el públic, unes 150 persones comptant alumnes i professors.

Tu flotes -en el sentit de tu flipes - i no fufa -per dir no funciona - són dues de les expressions defensades ahir pels alumnes amb gràcia i sortides ocurrents, explicant contextos d’ús i demanant-ne la inclusió al diccionari. “Un amic meu em va dir: «L’Espanyol podria anar a l’Europa League». I jo li vaig respondre: «Això seria totxíssim» ” -per dir que seria fantàstic-, va explicar un noi, dalt de l’escenari. O un altre va defensar l’expressió estàs boig o pessigues vidres? en aquests termes: “Serveix per parlar d’una acció il·lògica o estúpida. A algú que et diu «M’he comprat un llibre de set mil euros» li diries «¿Estàs boig o pessigues vidres?»” Aquesta va rebre el premi de la crítica: va ser l’escollida pels “superexperts” de l’IEC com la més “engrescadora”. De fet, l’acció de pessigar vidres ja apareix en algun text del segle XIX, segons va referir l’escriptor Enric Gomà, que era entre el públic, a Magí Camps, membre de la Secció Filològica i un dels impulsors de la festa, juntament amb Joaquim Maria Puyal i el mateix Màrius Serra. Bocaxancle (per bocamoll ), comptadies (per calendari ), destrossabudells (aplicat a un menjar o un animal), pin o xapa (per queixar-se d’un pesat), pretecnològics i tiraques (per descriure algú que sovint vol seduir, que tira la canya) són altres mots d’argot que van sentir-se al pati de l’IEC, sense que es trenqués cap vidre de l’edifici vetust.

Tiraques és la paraula que va rebre el premi del públic, la més votada -amb diferència- pels menors assistents. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va confessar que, com la majoria dels adults, mai havia sentit aquestes expressions. Però, pel que sembla -i segons em va confirmar un periodista de Santa Eulàlia de Ronçana que va cobrir l’acte i que és pare de dues noies-, algunes sí que tenen prèdica entre els adolescents de la vall del Tenes. Veurem si d’aquí salten a l’ús generalitzat.