Festa d’arquitectes als dos mercats de Sant Antoni

BarcelonaAl’entrada del Mercat de Sant Antoni, cantonada Urgell amb Tamarit, un grup de l’associació Fem Sant Antoni rebia els arquitectes i altres convidats amb pamflets contra l’especulació al barri per l’allau de pisos turístics i la pujada de preus que afecta comerços i veïns: “Ens fan fora de Sant Antoni? El barri és per viure-hi!” L’arquitecta Carme Ribas, autora de la reforma del mercat juntament amb Pere Joan Ravetllat, explicava després que ho comprenia: “Pensa que el primer concurs que vam guanyar és del 2000, tot i que les obres no van començar fins al 2009. Durant tots aquests anys fins avui hem vist canviar molt el barri i entenc que es queixin, perquè s’ha gentrificat molt, i la millora del mercat encara hi contribuirà més, però què podem fer? No l’arreglem?” Aquesta qüestió encara sense solució -com es pot millorar un barri sense que fer-lo més atractiu acabi expulsant els seus habitants per culpa de la pujada de preus- ha sortit diverses vegades al llarg de les jornades del Congrés d’Arquitectura, que ahir es va clausurar precisament al Mercat de Sant Antoni.

Capes d’història

Era un escenari de luxe. Privilegiat, perquè poca gent hi ha accedit fins ara, i molt adequat, ja que no hi ha res millor per celebrar l’arquitectura que un gran edifici en obres. L’accés es feia per la que serà la rampa d’entrada al pàrquing -que serà a la planta -3 i a una part de la -2, on hi haurà magatzem i càrrega i descàrrega- i s’accedia directament a la primera planta subterrània, just a sota de la gran llosa de formigó que aguanta el vell mercat de ferro del 1882 obra de Josep Rovira i Trias.

“Aquesta intervenció ha sigut molt interessant perquè d’una banda hi ha una feina molt acurada de restauració a la part de dalt, al mercat històric, i de altra hi ha una potent obra civil excavada a les tres plantes inferiors”, comentava Ravetllat, que no parava de donar explicacions als col·legues arquitectes sobre els detalls del projecte. Explicava que primer es va consolidar el mercat de ferro i es va fer la llosa de ciment que aguanta el mercat amb les parets perimetrals i 24 grans pilons que s’han encofrat des de dalt. Un cop estava assegurat s’ha excavat per treure la terra i anar construint les plantes a mesura que es baixava. A més, com s’esperava, hi havia restes arqueològiques de diverses èpoques. Les més importants s’han conservat i, per poder-ho fer, també s’han hagut de suspendre per poder seguir excavant cap a baix mentre es feia la recerca arqueològica. Així, al lloc on es feia la festa de clausura del congrés es podien veure la paret del baluard de Sant Antoni de l’antiga muralla de la ciutat i, paral·lelament, un tros del mur de contenció de les terres de la segona muralla. Enmig hi havia el fossat, que ha donat nom a aquest espai que serà una mena de carrer cobert que permetrà anar des del carrer Urgell fins a Manso i accedir també tant als espais comercials de la planta subterrània com al mercat superior.

A la part que dóna al carrer Borrell s’hi ha trobat també un tros de l’antiga calçada romana, una via sepulcral en molt bon estat que en el futur serà un espai d’interpretació on es podran veure també les restes de sepultura que s’hi han trobat.

A dalt, el mercat de ferro ja està en part restaurat i es comença a intuir com lluirà al final. La part de la creu serà per a les parades de menjar fresc i tota l’àrea perimetral es dedicarà als encants amb entrada des de dintre, tot i que des de fora es podrà veure com a aparador. Les quatre places queden lliures com a espai públic i segurament acolliran el mercat del llibre dels diumenges. Les obres, que hauran costat uns 60 milions d’euros, acabaran a finals de l’any que ve, o principis del 2018.

Clausura festiva

Ahir a la nit, en aquest espai subterrani, diversos centenars d’arquitectes ben abrigats -feia un fred que pelava- van escoltar la salutació del president Carles Puigdemont i les últimes conferències del congrés i les conclusions, vagues, de tot el que s’ha debatut al llarg de sis mesos. Bàsicament que l’arquitectura és d’interès social i està preparada per ajudar a millorar la ciutat i la vida de la gent. Igual que pretén fer aquest mercat que, a la nit, va acollir la seva primera gran festa.