El Govern "no preveu" la proposta de Ferrovial de deixar en 'standby' el polèmic contracte i aposta per rescindir-lo
Ferrovial havia plantejat deixar el contracte en mínims i no executar la indemnització
BarcelonaSense desllorigador. La polèmica pel contracte que el Govern va fer a una filial de Ferrovial perquè es fes càrrec del seguiment de contactes estrets dels nous casos de Covid-19 a Catalunya encara no té un final escrit. El Govern "no preveu" l'opció que havia plantejat la companyia per deixar en mínims el contracte de més de 17 milions d'euros, sinó que segueix treballant per rescindir l'adjudicació. Fonts de l'executiu català han indicat aquest dissabte a Efe que la possibilitat plantejada per l'empresa Ferrovial "no és una opció".
La mateixa agència ha avançat aquest matí que Ferrovial ha plantejat a la Generalitat la possibilitat de deixar en els "mínims recursos administratius" l'esmentat contracte per tornar-lo a activar en un futur si cal, i no executar la indemnització que suposaria l'anul·lació de la mateixa, que xifra en més d'un milió d'euros.
El Govern, a través del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), va externalitzar a l'empresa Ferroser, filial de Ferrovial, el treball de seguiment telemàtic de contactes estrets dels nous casos de covid-19 a Catalunya. Va ser un contracte que va adjudicar sense concurs i per la via d'urgència, emparant-se en les mesures d'emergència de l'estat d'alarma, i que ha generat crítiques en el terreny polític i malestar entre la comunitat sanitària. Es tractava d'una decisió a dit i pel procediment d’urgència de la qual es desconeix el contingut concret, com passa, d’altra banda, amb la resta dels que s’han fet per la urgència de la crisi sanitària. En aquell moment la conselleria de Salut estava convençuda que era la millor opció, tenint en compte que Ferrovial ja gestiona el 061, el servei d’atenció telefònica del SEM, que ja va ser polèmic perquè no era gratuït per a l’usuari. Però l’allau de crítiques des que es va fer pública l’adjudicació va obligar Salut a treballar per revertir-ne l'externalització.
Així, la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, va obrir la porta a "modificar" aquesta decisió i rescindir el contracte amb Ferrovial, tot i que això implicaria el pagament de salaris i una indemnització a l'empresa adjudicatària per un import que podria superar el milió d'euros, segons han explicat a l'agència Efe fonts coneixedores de la negociació.
El Govern ha mantingut ja contactes amb responsables de Ferrovial per analitzar com es pot revertir el contracte amb la menor penalització per a les arques públiques, tenint en compte que l'empresa ja ha contractat uns 230 treballadors encarregats de fer el seguiment telefònic de persones que han tingut contacte estret amb persones que han donat positiu de coronavirus.
La proposta de l'empresa
En plena polèmica, Ferrovial ha posat sobre la taula la seva proposta: ofereix al govern català la possibilitat de "no trencar" el contracte, sinó de deixar-lo "en mínims", fins que l'eventual aparició d'un rebrot faci necessari activar-lo un altre cop. A canvi, la companyia rebutja reclamar una indemnització, han indicat a Efe les citades fonts. Es tracta de "portar el contracte a mínims", deixar-lo "en standby", cosa que permetria tenir preparada l'estructura de personal necessària per actuar en cas d'urgència davant un brot.
El contracte de Salut preveu el pagament d'entre 5,1 i 14,6 milions d'euros a Ferrovial –sense IVA–, en funció de l'evolució de la pandèmia a Catalunya, i la contractació d'entre 230 i 800 treballadors amb funcions administratives.
En el millor dels casos, en què el seguiment de les persones que han estat en contacte estret amb nous casos positius es pugui fer amb una plantilla mínima, l'import del contracte seria també el mínim, mentre que si s'haguessin d'activar tots els professionals previstos, en el pitjor dels escenaris, la quantia a pagar per la Generalitat seria la d'aquests 14,6 milions, IVA a part.
Des de l'1 de juny ja treballen fent el seguiment telefònic dels casos de contacte estret amb els nous contagiats de coronavirus unes 230 persones formades i contractades per Ferrovial, que té, a més, un grup de 350 treballadors addicionals, podent arribar als 790 rastrejadors preparats per actuar en les pròximes setmanes en cas que es produeixi un rebrot.
En cas que es dugui a terme la suspensió del contracte, com proposa Ferrovial, aquests 230 rastrejadors inicials perdrien la seva feina, amb la indemnització pertinent i el cobrament dels serveis prestats, i passarien a formar part de la reserva de professionals preparats per activar-se com més aviat millor en cas de necessitat. "L'important és que no es trenqui el contracte, sinó que es mantingui en mínims. En la mesura que no es dona un servei, l'empresa només cobraria per aquest mínim fixat i no hi ha motiu per preocupar-se per la indemnització", subratllen les fonts consultades. D'aquesta manera, insisteixen, es garanteix que Catalunya pugui donar una resposta ràpida davant la possibilitat que un rebrot, com els que han tingut lloc a Pequín o Alemanya, obligui a comptar amb personal preparat per fer un seguiment dels contactes dels nous casos positius.
La polèmica pel contracte de Ferrovial va generar l'enèsima divisió al govern de la Generalitat, perquè més enllà de les crítiques del sector sanitari per l’externalització també JxCat va denunciar la mesura. La situació es va complicar quan la consellera Meritxell Budó, de JxCat, va demanar al departament d’Alba Vergés (ERC) que rectifiqués i “escoltés” el clam del sector. I la polèmica encara va créixer una mica més quan des de Presidència es va assegurar que Torra ja havia transmès aquest missatge a Aragonès durant el cap de setmana i des de Vicepresidència ho van negar.
La marea blanca sanitària torna a la plaça de Sant Jaume per reclamar "més recursos i menys externalitzacions"
Precisament, les externalitzacions sanitàries han estat un dels temes contra els quals han alçat la veu les 300 persones que s'han manifestat aquest dissabte a la Plaça de Sant Jaume. La marea blanca ha denunciat, així, la "fragilitat" del sistema sanitari públic, agreujada per la crisi del coronavirus. "No som invisibles" ha estat un dels crits que s'han escoltat per part de treballadors del servei d'atenció domiciliària de Catalunya. "Estem externalitzades, som les kellys dels ajuntaments. De fet, no tenim dret a la paga d'agost i hem treballat sense equips de protecció adequats ni protocols", ha denunciat en declaracions a TV3 Pilar Nogués, del col·lectiu d'atenció domiciliària.
"Ens sentim completament oblidades", ha continuat Nogués. Els auxiliars d'infermeria també han estat presents a la concentració de la marea blanca –la primera després de l'aixecament de l'estat d'alarma- i també han reclamat "unes condicions de treball dignes". "Hem estat sobrecarregats de feina i sobresaturats perquè no hi ha hagut tots els llits que es necessiten. El que volem és que tot això es reverteixi", ha manifestat Jaume Santangel, auxiliar d'infermeria. "No volem més negoci amb la sanitat. Particularment no he vist mai tant esgotats els treballadors del sector sanitari com aquests mesos de març i abril. Estaven desfets", ha apuntat el responsable de comunicació de Marea Blanca de Catalunya, Enric Feliu.
"L'objectiu de la concentració d'avui és revertir el procés privatitzador que suposa treure recursos a la sanitat pública per donar-los a la privada. Fa falta reforçar l'atenció primària, que ha estat la gran protagonista amagada d'aquesta pandèmia", ha finalitzat Feliu.