Ferran Sunyer, el Hawking català
Els matemàtics rarament són notícia, entre altres motius perquè els resultats de la seva recerca no acostumen a tenir una aplicació immediata. Pràcticament tan sols els companys de professió coneixen qui són els grans matemàtics. Entre ells, durant el franquisme, ningú no discutia la vàlua de Ferran Sunyer (Figueres, 1912 - Barcelona, 1967), que va treballar especialment la teoria de funcions: en llenguatge matemàtic, una funció és tot allò que relaciona una variable independent -temps, posició d'un píxel…- amb una variable que en depèn -velocitat, intensitat lumínica o intensitat d'un so…-. "Publicava amb regularitat en revistes internacionals de matemàtiques prestigioses de l'època, cosa que molt pocs matemàtics del país feien", explica Manuel Castellet, director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer.
Els seus treballs li valgueren el reconeixement de la comunitat matemàtica internacional. Antoni Malet, catedràtic d'història de la ciència de la UPF, il·lustra aquest reconeixement amb un exemple sobre el teorema de caracterització de les funcions polinòmiques -que alguns anomenen el teorema de Sunyer-, que Ferran Sunyer va demostrar amb la col·laboració d'Ernest Corominas, germà del filòleg Joan Coromines. "Aquest teorema va guanyar notorietat internacional gràcies a un matemàtic nord-americà, que el va incloure en un llibre per a universitaris [de fet, era el principi organitzador del llibre], A primer of real functions , publicat el 1960", explica Malet, autor del llibre Ferran Sunyer i Balaguer. 1912-1967 , publicat per l'Institut d'Estudis Catalans.
Sunyer havia nascut amb una lesió neurològica severa, cosa que va impedir-li valdre's per si mateix. No va poder anar a l'escola i va rebre lliçons de la mare; el pare havia mort quan tenia només dos anys. Durant tota la seva vida va desplaçar-se amb cadira de rodes. No podia moure-la sol i mai va poder menjar ni escriure per si mateix.
De jove, Ferran Sunyer va apassionar-se per la física, l'astronomia i les matemàtiques. Va triar aquesta última disciplina perquè el fascinava la recerca de la certesa demostrable. Va abocar-se de ple a la investigació. La producció científica de Ferran Sunyer no la va escriure ell. Va dictar-l'hi a la seva mare i, quan ella va morir, a les seves cosines, que eren mestres de primària i no entenien un borrall del que els dictava.
Amb motiu del centenari del naixement de Ferran Sunyer s'han preparat per al 2012 diverses activitats per donar a conèixer aquest matemàtic, que alguns han batejat com el Hawking català.
A més de l'adversitat de la seva discapacitat, Sunyer va tenir-ne una altra: fer ciència a l'Espanya de Franco -una etapa en què, contràriament al que molts pensen, l'Estat invertia de manera important en ciència, però no s'obtenien gaires resultats, entre altres coses perquè les comunitats científiques funcionaven de manera anòmala-, i això que el que Sunyer produïa no podia molestar ningú, a diferència d'altres protagonistes de l'anomenat "exili interior". "Va sentir-se menystingut per les autoritats responsables de la recerca de l'època", diu Malet. "Feia recerca en unes condicions d'aïllament. Se les enginyava per comunicar-se amb l'estranger. Un amic de París li pagava les subscripcions de revistes científiques, perquè qualsevol pagament a l'estranger estava molt vigilat i hi havia una pila de traves per fer-los", explica Malet.
