Ferran Moraga Llop: “Els pares que no vacunen estan mal informats”

BarcelonaLa reaparició de la diftèria -un nen de sis anys d’Olot que no havia sigut vacunat- després de trenta anys eradicada a l’Estat ha fet saltar totes les alarmes. Els pediatres alerten de l’auge dels grups que promouen la no-vacunació i demanen que s’obri el debat sobre l’obligatorietat de la vacunació.

Com han viscut els pediatres aquest cas?

Ens ha sorprès perquè no es produïa cap cas de diftèria des del 1983. La no-vacunació de nens, encara que en un percentatge petit, ens preocupa. Hem vist el brot de xarampió, el de les galteres i el de la tos ferina. I també estem preocupats per la poliomielitis, ja que en alguns països ha circulat el virus i hem de procurar mantenir cobertures de vacunació molt elevades. Les persones joves que no han viscut aquestes malalties se n’obliden, però, si no vacunem, tornaran.

¿No vacunar és una tendència a l’alça?

De moment està estabilitzada. La cobertura de vacunació en nens de menys d’un any està al voltant del 95%. Potser en els últims dos anys hi ha hagut una petita davallada però no és motiu de preocupació. El que preocupa és que hi hagi persones que promoguin actituds i conductes en contra de la salut pública.

Com es pot combatre?

Els pediatres hem de parlar amb la gent i explicar que els beneficis de la vacunació són superiors als possibles riscos de les vacunes. La gent s’informa en llocs on no s’ha d’informar, com ara Google. Són pares que volen el millor per als seus fills però estan mal informats.

Els moviments antivacunes alerten dels efectes secundaris.

Tot medicament pot tenir algun efecte secundari. Però tota la bibliografia i l’evidència científica diu que els beneficis de totes les vacunes són sempre molt superiors a les possibles reaccions adverses.

També demanen flexibilitzar el calendari vacunal i poder posar les vacunes per separat.

Totes les vacunes estan provades per ser administrades en el moment més idoni i si posem l’hexavalent amb sis vacunes estem evitant cinc punxades al nen. També diuen que és una sobrecàrrega del sistema immunitari del pacient, però un nen d’un any a l’escola bressol està sotmès a una càrrega d’antigens i bacteris tremendament superior.

S’ha obert el debat: ¿la vacunació ha de ser obligatòria?

El debat sobre la vacunació obligatòria s’ha de plantejar perquè la situació que podria donar-se és molt greu. Als Estats Units, arran del brot de xarampió a Califòrnia, l’estat està legislant l’obligatorietat de la vacuna. I als col·legis universitaris dels Estats Units, arran d’un brot de meningitis, obliguen a vacunar-se del meningococ els alumnes que s’incorporen. A Europa no hi ha països on sigui obligatori però s’està plantejant. A Austràlia, l’obligació és indirecta [si no vacunen no tindran beneficis fiscals]. El millor és no obligar però veig el que passa i el que pot passar. I després d’aquest cas en pot venir un altre de pòlio o de meningitis, que circula en altres països, perquè estem en un món globalitzat. No podem obligar a vacunar però com a pediatre defensaré el nen. I el nen té dret a ser vacunat i els pares no tenen dret a treure-li aquesta oportunitat.

També es beneficien de la immunitat de grup.

La vacunació no és només una qüestió individual, sinó també col·lectiva. Els pares que decideixen no vacunar els fills diuen que estan tranquils perquè la major part dels nens de la classe estan vacunats. Això és egoista perquè es beneficien de la vacunació dels altres. Un altre argument que utilitzen és que s’estimen més patir la malaltia que vacunar-se perquè els dóna més immunitat. És evident que la vacuna dóna menys immunitat però passar la malaltia té moltes possibilitats de patir complicacions.

Fa 42 anys que exerceix. ¿Sempre hi ha hagut antivacunes?

D’antivacunes n’hi ha hagut des que Edward Jenner va descobrir la vacuna de la verola, però l’auge data dels anys 90, quan la revista The Lancet va publicar un article, que va resultar fals, en què s’associava la vacuna triple vírica amb l’autisme.