Mascarell, disposat a presentar-se com a alcaldable per Barcelona si veu "garanties d'èxit"

BarcelonaEl delegat del Govern a Madrid i portaveu de la Crida Nacional per la República, Ferran Mascarell, s'ha mostrat "predisposat" a presentar-se com a alcaldable per Barcelona a les eleccions municipals de l'any que ve si veu que pot encapçalar una candidatura "amb una certa garantia d'èxit".

En declaracions a EFE, Mascarell ha explicat que "des de fa mesos" està treballant amb un grup de gent per preparar el "projecte renovador" que, segons el seu parer, "la ciutat necessita".

Mascarell ja ha "parlat" amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, impulsor de la Crida Nacional per la República, sobre la possibilitat que sigui el propi delegat del Govern a Madrid qui lideri la candidatura per Barcelona en les municipals de 2019, però ha deixat clar que "la decisió encara està per prendre".

"Ara per ara, el que hi ha és la meva voluntat de treballar per un projecte de ciutat, que penso que ha de ser renovador i intel·ligent, i la meva predisposició, si veig que això ho puc encapçalar amb una certa garantia d'èxit, a posar-me al capdavant i posar tota la meva energia i experiència. La ciutat la conec bé, l'Ajuntament també, i per tant crec que podem fer un bon paper", ha destacat.

Mascarell (Sant Just Desvern, 1951) va estar, des dels anys vuitanta i fins al 2006, vinculat a l'Ajuntament de Barcelona, del que va ser regidor de Cultura i portaveu del govern municipal.

"Si veig que tinc alguna oportunitat de posar-me al capdavant d'això i de mirar d'aplicar un gran projecte renovador per a aquesta ciutat, ho faré", ha remarcat.

Tot i això, ha puntualitzat que li interessa més el debat sobre el "projecte" de ciutat que el dels noms que han d'encapçalar-lo: "Si veig que hi ha una altra gent que pot sumar més que jo, també ajudaré", ha garantit.

De fet, Mascarell ha avalat la fórmula de les primàries sobiranistes com a "procés de renovació política" per escollir candidats independentistes en les pròximes eleccions locals.

"Aquestes formes de participació noves, com poden ser les primàries, ajuden a la participació de la gent", ha argumentat Mascarell, si bé ha insistit que, més enllà del mecanisme d'elecció dels caps de cartell, el fet més important és que sorgeixin "bons projectes" de ciutat.

Sobre la possibilitat de constituir llistes conjuntes de l'independentisme als municipis de Catalunya, ha comentat que, "com més se sumi, més èxit tindrà aquest tipus de candidatures" i ha recalcat: "Sens dubte, ens convé la màxima unitat".

Per a les eleccions a la ciutat de Barcelona, segons la seva opinió, "com més unitària" sigui la candidatura independentista, "millor".

"Barcelona necessita un govern fort, i darrere hi ha d'haver una candidatura forta", ha al·legat Mascarell, un dels encarregats de llegir el manifest fundacional de la Crida Nacional per la República a l'acte de presentació en l'Ateneu Barcelonès, el 16 de juliol, un moviment que pretén aglutinar el conjunt del sobiranisme.

Mascarell, que va ser conseller de Cultura en l'etapa de Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat, abans de distanciar-se del PSC i incorporar-se al Govern d'Artur Mas a partir del 2010, s'ha referit també al paper dels socialistes en els últims mesos.

Assegura que, personalment, li ha "costat molt entendre" el rol jugat pel PSC durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i davant el problema dels "presos i exiliats" independentistes.

Ara, amb el govern de Pedro Sánchez, Mascarell creu que el "diàleg" institucional ha de mantenir-se, però els socialistes han d'anar més enllà i obrir-se a "negociar" una solució política si no volen quedar "encallats en els mateixos tics que el PP".

"L'única manera de resoldre el conflicte polític català és dialogant i negociant canvis en les maneres d'interpretar la política espanyola", ha advertit Mascarell, per a qui la solució passa per articular "mecanismes democràtics que permetin a les persones decidir en funció de les propostes que puguin sortir".

Segons Mascarell, un nou Estatut ja no pot ser una via de resolució del conflicte, "és una solució que està fora del temps i de la història", perquè avui el catalanisme està "en una pantalla radicalment diferent".