Ferran Busquets, l'exdirector d'Arrels, guanya el premi Tatiana Sisquella

BarcelonaFa tot just quatre mesos que Ferran Busquets (Barcelona, 1975) va deixar la direcció de la Fundació Arrels. Ho va fer amb un regust amarg perquè, malgrat els esforços, la realitat s'imposa i, tal com admet, "cada cop hi ha més persones dormint al carrer". Esther Sánchez, que l'ha acompanyat en l'equip directiu, el descriu com un home que s'ha dedicat a "denunciar i reivindicar" la causa contra el sensellarisme fins i tot més enllà d'Arrels, ja que s'ha convertit en un referent per a tot el sector. En els seus dotze anys al capdavant de l'entitat del Raval de Barcelona s'ha posat en marxa el cens i el recompte de persones que sobreviuen al carrer, de manera que finalment s'han pogut posar xifres al que fins aleshores era només una "sensació". Enginyer de professió, Busquets va aterrar a Arrels com a jove voluntari l'any 1998 i, explica, de seguida va tenir clar la necessitat que "la tecnologia estigui al servei de les persones". A partir d'aleshores va anar fent altres papers de l'auca, fins a rebre l'encàrrec de dirigir l'entitat amb la qual ha estat capaç de posar el focus mediàtic i polític en el sensellarisme. "Quan parlaves de xifres hi havia molta resistència, per allò de «nosaltres atenem persones»", comenta. Busquets ha estat distingit amb el premi Tatiana Sisquella a la contribució social, que concedeix el diari ARA.

Busquets s'autodefineix com una persona introvertida i tímida, i la idea de posar-se a parlar en públic el tirava enrere. Però, amb el temps, ha après a "dissimular" i s'ha convertit en una veu present als mitjans, molts cops parlant clar i assenyalant incongruències de les administracions o promeses incomplertes. "Amb el meu equip hem dit coses que sabíem que ens cauria de tot per haver-les dit, però ho havíem de fer", explica assegut en un pis on l'entitat allotja dos homes que havien estat molts anys malvivint al carrer i finalment han aconseguit un habitatge social al barri barceloní del Raval. Aquest és l'èxit d'Arrels i de totes les entitats que atenen el sensellarisme, assenyala durant la conversa.

Sota la seva direcció, Arrels ha inaugurat blocs d'habitatges i el Pis Zero nocturn i ha engegat iniciatives com la de recordar les persones sense sostre mortes o la de cedir un compte de xarxes socials a usuaris de l'entitat. Amb tot, diu que una de les coses que més l'enorgulleix que es puguin atribuir a l'època Busquets és el canvi de mirada de la societat cap a les persones que viuen al carrer, que avui ja hi hagi molta gent del sector que es cregui que no és una utopia que no hi hagi ningú dormint als carrers. "Hem acabat amb aquest mantra que la gent que dorm al carrer hi és perquè vol –afirma–. Dir això avui és totalment inacceptable".

Resposta en moments de crisi

En aquest punt, emfatitza que calen més inversions i també una gran voluntat política per posar fi al sensellarisme. I exposa que quan es vol es pot, com s'ha vist en la recuperació de les carreteres del País Valencià afectades per la DANA o en la ràpida acollida de famílies d'Ucraïna que van fugir de la guerra. Amb l'horitzó que el Parlament reprengui la tramitació de la llei de sensellarisme, que es va aturar per la dissolució de la legislatura prematurament, Busquets alerta, però, que les lleis no són suficients perquè, al cap i a la fi, "les úniques lleis que es compleixen són les de la física".

L'entitat gestiona pisos de la seva propietat (procedents d'herències solidàries) o d'altres entitats per donar un lloc digne a les persones sense llar. De fet, li agrada incidir en el fet que el carrer escurça la vida en més de vint anys i "mata", perquè la intempèrie o la precarietat residencial empeny a mals hàbits, aïlla i fa emmalaltir. I lamenta que la societat acaba "criminalitzant" les persones sense llar.

La crisi immobiliària que ha disparat els preus dels habitatges i els sous baixos són els dos factors que, si no s'hi posa remei, en pocs anys faran canviar el perfil de les persones sense llar. El concepte fa referència no només als que sobreviuen al ras o sota un portal, sinó també als que ocupen naus o relloguen habitacions en situacions poc dignes. "Ningú dels que arriben al carrer pensen mai que ells hi acabaran", diu. I conclou que "encara queda per fer un camí molt llarg" perquè es compleixi el lema de l'entitat: "Ningú dormint al carrer".