“Fa feredat, es va inundar la nostra vida i som cinc generacions pencant”

PalafollsEls estralls que ha causat el temporal Gloria són inacabables. Cases, equipaments, platges, passejos, conreus. La fúria de rius com el Ter o la Tordera, que van créixer fins a desbordar-se, van esmicolar tot el que es van trobar al seu pas sense pietat ni consideració. I un dels sectors més afectats són els agricultors i ramaders de les terres més pròximes als rius, que van perdre la inversió de tota una vida en una sola nit.

Dimarts al vespre, a la llera de la Tordera a Palafolls (Maresme), els germans Albert i Artur Ribas van aliar-se amb els veïns per intentar aturar l’inevitable: que el riu engolís tots els conreus i hivernacles que l’envoltaven. “Vam agafar els camions i els tractors i vam construir com un petit dic amb sorra. Però no va servir de res: el riu va saltar un metre o metre i mig, i amb una virulència brutal”, recorda encara amb la pell de gallina l’Albert, que amb el seu germà, pare i tiet van crear l’empresa Germans Ribas. Ells ho han perdut absolutament tot: les 10 hectàrees de conreu i tota la maquinària que tenien als magatzems. “Ara és tot sota la sorra. El riu ho va trinxar tot, fins i tot les instal·lacions que eren de ferro, es va endur parets, màquines… I tenim els camps ben bruts: plàstics, canyes, i fins i tot uns contenidors que no sabem ni d’on han sortit”, indica movent el cap. El pitjor, per a ell, no és haver-ho perdut tot: “És que ara has de tornar a començar de zero, amb la inversió que suposa… i ja veurem, no sé com ho farem”.

Pèrdues milionàries

Uns metres més enllà dels terrenys dels germans Ribas, la Tordera també va ofegar les quatre hectàrees d’hivernacles de Planters Casas, un dels planteristes més importants del país. Cada any comercialitzen 300 milions de planters que venen a uns 1.100 pagesos de tot Catalunya. Abans del Gloria, tenien sembrades 50 milions de llavors que havien de vendre durant la campanya més forta de l’any: la primavera. “Els hivernacles fan uns quatre metres d’alçada i l’aigua va superar els tres metres. Hem perdut el 90% del viver, més la maquinària, les oficines, els ordinadors… Fa feredat, perquè es va inundar la nostra vida i som cinc generacions pencant”, lamenta Felip Casas, que, juntament amb la seva família, porten des del 1870 produint planters per als agricultors. Però ara els seus clients hauran de buscar una alternativa perquè no sap ni quan podran recuperar l’activitat. “Tenim un metre i mig de fang als hivernacles, i estan plens de canyes i brutícia que va arrossegar el riu. Estem parlant de molts mesos de feina, a més dels costos econòmics: només amb la maquinària, hem perdut un milió d’euros”.

Al tractar-se d’hivernacles delimitats, Casas té una assegurança i espera cobrir la major part de les despeses. En el cas dels petits cultius d’horta, però, no se solen contractar assegurances perquè “no surt a compte i és molt difícil de calcular”, segons un altre dels afectats pel desbordament de la Tordera, Miquel Riera, que és la quarta generació de pagesos i que va fer una aposta per l’agricultura ecològica des d’Horta Pla de Munt. En el seu cas l’aigua va negar les 5 hectàrees de camps i hivernacles del seu terreny i va provocar la pèrdua de més del 40% de la collita. I pel que fa a la resta, estan analitzant si finalment podran salvar-la. “Nosaltres tenim sort perquè els nostres clients són escoles i veïns que ens coneixen i ja ens han dit que no ens preocupem per la qualitat, que ens compraran tot el que puguem salvar. I sort d’això, perquè després de desgràcies com aquesta ho engegaries tot a rodar”, admet Riera.

Minimitzar els danys

“¿Es podrien haver evitat les destrosses?” És la pregunta que més s’han fet els agricultors, que són unànimes amb el diagnòstic: “No es podien evitar, però sí que es podrien haver minimitzat les conseqüències amb un bon manteniment del riu”. “És un tema històric –assegura Casas–, els meus avis ja es queixaven a l’administració: no hi ha cap cura del riu, l’ACA [Agència Catalana de l’Aigua] no gestiona res, no es treuen ni les canyes ni els arbres que neixen al mig del riu. Les motes són molt baixes i el riu ha perdut profunditat amb els anys”.

Des de l’ACA, però, defensen que “actualment hi ha més de 80 actuacions en curs a les conques internes de Girona, Tarragona i Barcelona, amb una inversió superior al milió d’euros”. No obstant això, hi ha organitzacions agràries com els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) que fa anys que avisen que són insuficients. “Hi ha rieres que fa 25 anys que no es netegen i s’omplen de brutícia que després provoquen taps, cosa que augmenta els desbordaments i les destrosses. Fa anys que ho demanem a l’administració”, es queixa el cap sectorial de l’aigua, Quim Suñé, que adverteix que “amb el canvi climàtic, els desbordaments dels rius seran més habituals i cal que hi hagi una feina de prevenció”.

Per tot plegat, Miquel Riera es pregunta: “Qui és el responsable dels danys del Gloria? El canvi climàtic? Sí, però amb l'ajuda de la deixadesa de l'ACA, de l'Estat per no invertir en infraestructures com els ponts... i ves sumant. I aquí n'hi ha més d'un que hauria de fer-se'n responsable. Però, com sempre, els que llepem som els que estem al territori".