"Fem tot el que podem per protegir la gent gran però ens falten mascaretes"

BarcelonaLes residències d’avis són especialment vulnerables a l’epidèmia de Covid-19. Aquest dimecres s'ha fet públic un seguit de morts en aquests equipaments on els avis hi viuen confinats. Hi ha hagut sis defuncions en una residència a Capellades, un altre a Olesa, i vuit avis que vivien a la residència Sanitas San Martín de Vitòria també han mort en els últims dies a causa del virus. Se sumen als dinou morts, fins ara, a la residència Monte Hermoso de Madrid i a més, al País Valencià hi ha un centenar de positius en tres residències diferents i a Catalunya un altre cas, a Òdena. Aquests focus preocupen cada vegada més als professionals del sector. Per què està passant això? Fa dies que alerten de la situació i han pres totes les mesures al seu abast per protegir els usuaris, però reclamen material i que el seu personal estigui protegit. Estan al límit i denuncien que hi ha un greuge comparatiu evident entre el personal sanitari i l'assistencial.

"El nostre personal està fent un gran exercici de responsabilitat per anar a treballar i està totalment compromès, però no tenim material per protegir-los", denuncia Cinta Pascual, la presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la patronal del sector de residències d'avis, que a Catalunya dona servei a 57.000 persones dependents. El departament de Salut va autoritzar dijous un equip de protecció per a cada residència (mascareta, guants, ulleres protectores i bata impermeable), però això només serviria per atendre un sol cas i durant 24 hores. Pascual denuncia que el sector tampoc s'ha escapat de les requises de material: "Dijous van requisar un camió de garrafes de gel hidroalcohòlic i un altre amb mascaretes destinat a geriàtrics directament al magatzem del proveïdor, per portar-los als hospitals". A més, els proveïdors han apujat els preus: "Per una mascareta demanen dos euros, i si en trobéssim, ho pagaríem".

Montse Muñoz, infermera de la residència La Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat, alerta que "la gent que viu a les residències és doblement vulnerable, per l'edat i perquè normalment tenen un estat de salut fràgil". Destaca que el sector es va avançar a les autoritats sanitàries i dimarts ja van començar a restringir les visites. "Estem fent tot el possible per protegir la gent gran, però a les residències no tenim EPIS [equips de protecció individual] perquè no som hospitals, i el kit que ens ha fet arribar el departament serviria per atendre un sol cas i, a tot estirar, durant 24 hores. Hem de treballar en tots els escenaris perquè tot el personal que treballa en residències ens prenem molt seriosament les mesures preventives. Des de la setmana passada que estem fent formació a tothom i adaptant els protocols". A les residències és habitual que els avis tinguin febre i també dificultats respiratòries: el protocol ara, sempre que és possible, és aïllar aquests casos en habitacions individuals i observar-ne l'evolució.

A la residència Sophos de Sant Joan Despí, amb 111 usuaris i 65 treballadors, sí que disposen de mascaretes, però per una casualitat: en tenien una caixa de fa anys, quan les van demanar per al personal de neteja que havia de fer servir uns productes especialitzats. Ja les han distribuït totes entre el personal i ja les estan reutilitzant. "Esperem que el virus no ens entri, fem tot el possible", diu la seva directora, Mònica Perals. El centre no permet mantenir la distància de seguretat entre els usuaris, sobretot en els àpats, però sí que han format els treballadors per fer-ho. El personal no es mou de cada planta i s'estan esforçant per mantenir la comunicació amb les famílies: "Tenim grups de difusió amb les famílies de cada planta i els enviem fotos cada dia, i estem estudiant com podem fer videoconferències".

Els problemes de salut dels avis no s'aturen per molta emergència sanitària que s'hagi declarat, i els centres tenen dificultats perquè els avis rebin assistència. Pascual explica que aquesta nit han hagut de recórrer als Mossos d'Esquadra per poder contactar amb els serveis sanitaris: "El 061 està col·lapsat i els hem hagut de demanar ajuda per traslladar dues dones".

Assumint les altes dels hospitals

Una altra realitat que han d'entomar és el fet que els hospitals estan accelerant les altes mèdiques per tenir llits disponibles. "És lògic perquè necessiten alliberar llits i perquè saben que els que viuen en residències almenys tindran professionals sanitaris que els atendran, a diferència dels que viuen a casa", assumeix la infermera. Des d'ACRA reclamen, però, que abans de traslladar els avis dels hospitals a les residències "se'ls hauria de fer el test, perquè no és fàcil tenir-los aïllats en una habitació individual durant quinze dies", reclama Pascual. Igualment reclama que es faci el test ràpid al personal de residències que hagi pogut tenir contactes però no presenta símptomes: "Nosaltres no podem tancar i som personal assistencial. Si algú ha tingut contactes li han de fer la prova. Si és positiu s'haurà de quedar a casa de baixa, però si és negatiu podrà tornar a treballar", diu Pascual.

Sabina Baset, gericultora de la residència L'Onada de Tortosa, que té una vuitantena d'usuaris, ha decidit continuar treballant tot i estar embarassada. "Hem pogut muntar petits menjadors als finestrals que hi ha als extrems de cada planta, i els avis estan tot el dia a l'habitació i només surten per als àpats. Cada treballador enllita i serveix el dinar i el sopar al mateix grup de residents. Ens mirem la temperatura cada dia i ens rentem sempre les mans, després de cada contacte i com a mínim un cop cada hora. No entrem a l'ascensor i es netegen tots els panys cada dues hores". S'esforcen per mantenir els avis en contacte amb els familiars a través de videotrucades. "Als avis que poden entendre el que passa els hi vam explicar des del primer dia i han entès tots els canvis. Troben a faltar els familiars però saben que ara no els poden veure. En general estan informats i són optimistes: ens diuen que tot anirà bé".

Encara que no tenen el reconeixement públic i els aplaudiments que rep el personal sanitari, els treballadors de les residències –amb sous per conveni que en alguns casos no superen els mil euros– a peu de llit estan compromesos amb els avis i acudeixen puntualment a treballar. Fins i tot al preu de deixar de veure els seus propis familiars grans, per reduir el risc. Enmig de l'emergència els equips treballen perquè no es perdi la humanitat. Les visites de familiars estan prohibides, però hi ha excepcions, com permetre als familiars que es puguin acomiadar de les persones en procés terminal, encara que sigui d'un en un i controlant-los la temperatura abans d'accedir a l'edifici.

Les famílies, a l'expectativa

Mentrestant, les famílies, que no poden visitar els seus avis confinats a les residències, només poden esperar que tot vagi bé. "Jo confio molt en la higiene i la manera de procedir de la residència on tinc la mare i la tieta, de 94 i 92 anys, però la veritat és que ara mateix no estem rebent cap informació del que passa allà dins", explica la Joana, veïna de Barcelona. La seva mare té demència senil i és dependent i no ha pogut parlar amb ella des de fa set dies. "No ens la posen al telèfon, suposo que és perquè tenen molta feinada, però jo penso que com a mínim si ella em sentís la veu em reconeixeria i es quedaria més tranquil·la", reflexiona. La Joana pot parlar amb la seva tieta "perquè està millor del cap i té un telèfon mòbil propi". "M'explica que les cuidadores sí que van amb mascaretes i guants i que ara fan diferent l'hora dels àpats", diu. "A la mare, però, la tenen en una altra unitat i elles dues tampoc es veuen". La Joana lamenta la falta d'informació, però ho atribueix, amb paciència, al moment de crisi. "Si m'assabentés que hi ha algun cas positiu i ens ho han amagat sí que em semblaria una falta greu de transparència", conclou.