"Escriure en un món d’homes és una forma de militància"

BarcelonaEls únics oficis que apareixen en femení a la Viquipèdia son "dama de companyia", "dida", "mestressa de casa", "minyona" i mocadera". La plataforma en català admet només l'ús del femení en les professions que considera històricament feminitzades i limita al masculí genèric tota la resta de categories, com "escriptor", "bomber", "enginyer", "infermer" o "maquillador". A banda de l'odissea que suposa intentar seguir el fil de dones cèlebres d'una mateixa professió, quan cliques a la seva biografia trobes el seu èxit supeditat al del seu pare, el seu germà o el seu —difunt— marit. És el cas de l'editora Núria Folch, descrita com "l'esposa de l'escriptor i editor Joan Sales, germana del metge Albert Folch i de l'investigador Jordi Folch i filla de Rafael Folch" o el de l'activista social catalana Montserrat Trueta, presentada com la "filla del doctor Josep Trueta i vídua de Ramon Trias Fargas".

La dominació masculina i el sexisme imperant a la Viquipèdia és una realitat que es plasma tant en alguns continguts com en les xifres. Concretament, les dones representen entre el 10 i el 20% de les editores de la Viquipèdia i només són protagonistes del 21% de les biografies publicades. L’experta en ciberfeminisme social i fundadora de Wikimujeres, Montserrat Boix, assenyala un dels motius del biaix de gènere actual en la construcció col·lectiva del coneixement: "Les dones no apareixen a la Viquipèdia perquè els mitjans no parlen d’elles i els editors son majoritàriament homes". Projectes locals i internacionals com 'Viquidones', 'Les Sans Pages', 'Wiki Loves', 'Editadona' o 'Women in Red' busquen combatre la bretxa de gènere a través de trobades anomenades Viquimaratons, on s'editen continguts i s'amplia la informació de l’enciclopèdia amb perspectiva de gènere. "Amb el confinament hi ha hagut un retrocés perquè les dones hem assumit més tasques domèstiques que abans i, en canvi, els homes han tingut més temps per editar", explica Boix. "Aquestes iniciatives busquen que prenguem consciència que si les dones no editem a Viquipèdia el nostre pensament no estarà representat", afegeix. 

De cara al 2030 l'enciclopèdia digital té com a objectiu esdevenir més equitativa. No obstant això, una de les impulsores del projecte català Viquidones, Ester Bonet, alerta del mur amb el qual topen les editores que s’han organitzat: "El percentatge que es vol assolir és que, com a mínim, el 30% del contingut parli de dones. Ara estem estancades en el 21% perquè, malgrat la feina que fem per augmentar-lo, amb un simple torneig internacional de futbol es multipliquen les biografies d’homes que recullen la vida de tots els jugadors i torna a augmentar la bretxa".

Masclisme i invisibilització

Bonet defensa que la Viquipèdia ha fet una aportació molt important perquè el coneixement sigui "obert, col·lectiu i gratuït". Tot i això, remarca la dificultat de sumar-se al projecte: "Hi ha una manca de retenció de dones editores i especialment de dones joves. D'una banda, existeix una bretxa digital profunda en certes edats que dificulta l'aprenentatge de l'edició i, de l'altra, sobretot per a la gent jove, la Viquipèdia és una plataforma obsoleta que no és atractiva i ràpidament hi detecten un masclisme intrínsec que les fa fugir". Reitera que, quan es vol parlar de dones, la cosa es complica: "La Viquipèdia es considera una font secundària i per publicar-hi una biografia s’han d’incloure referències, però costa trobar fonts primàries que parlin de nosaltres perquè els mitjans no ens donen cobertura." 

El fet que no s'acceptin les categories femenines en la classificació de cada article és un exemple evident del sexisme a la Viquipèdia catalana: "Les respostes que s'argumenten per no fer-ho només són excuses", critica Bonet, que afegeix: "La utilització genèrica del masculí comporta la invisibiltzació absoluta i és fonamental que se'n prengui consciència i es denunciï. Tot un repte, també en el món del periodisme".

Dones que fan història

Crear contingut des de les minories i la dissidència és una forma d’activisme, defensa la presidenta de Wikimedia Mèxic i fundadora d'Editadona, Carmen Alcázar: "Escriure en un món d’homes és una forma de militància, ens enfrontem cada dia a l’assetjament i el 'mansplaining' de l’organització". Alcázar subratlla que, malgrat aquest any s’ha aprovat un Codi de Conducta, "segueix sent vergonyós que no es tingui un protocol específic contra la violència masclista després de 20 anys". Ho corrobora la presidenta de Wikimedia Argentina, Anna Torres, que considera que el codi "és una proposta reactiva a un problema internacional i a uns mecanismes que, fins ara, han estat insuficients". 

Des dels tallers que s’organitzen es vol animar a les dones a participar i corregir l’enfocament: "Hi ha moltes biografies on es descriu grans científiques o artistes com les germanes o les esposes d’un home, però és que costa molt trobar bibliografia que parli de nosaltres i els nostres èxits", lamenta Alcázar. El fet que les dones i les altres minories socials no participin de manera activa en la construcció del relat històric perpetua una visió esbiaixada de la realitat i deixa al marge molts dels col·lectius que la conformen. "Els meus esforços estan posats en què cada vegada hi hagi més dones i més diversitat construint coneixement i construint la història. Tinc clar que, si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú", conclou Torres.