La infelicitat ens fa emmalaltir?

BarcelonaLa felicitat és el millor antídot contra la malaltia. Repetida per metges i terapeutes, naturòpates i psicòlegs, aquesta frase s'ha convertit en una veritat acceptada de manera universal. No és, certament, una llegenda urbana: nombrosos estudis científics afirmen que les persones felices són més immunes davant les malalties i que, quan es posen malaltes, es recuperen amb més rapidesa. Mentre que les persones amb més tendència a la tristesa, a la preocupació i l'estrès són més proclius a patir malalties, les que estan més satisfetes, confiades i relaxades tenen més bon estat de salut. Aquesta és la teoria, repetida mil i una vegades. Una teoria que, sembla, és falsa.

Això és, si més no, el que pensa Richard Peto, catedràtic d'Estadística Mèdica i Epidemiologia de la Universitat de Cambridge i coautor d'un treball que desmunta el mite de la relació de causa-efecte entre felicitat i salut. L'estudi, publicat a la prestigiosa revista 'The Lancet', afirma que no hi ha dades empíriques que demostrin que aquesta creença, fortament arrelada, respon a una realitat comprovable. Ben al contrari: després d'estudiar l'historial mèdic d'un milió de dones durant deu anys, la conclusió a què arriba és que no hi cap vincle directe entre la felicitat i el benestar psicològic per una banda, i la salut per una altra, i que tampoc no és possible vincular la tristesa a la malaltia o la mort.

Culpables de les malalties?

Són, les de l'estudi de Peto, conclusions que resulten sorprenents, tenint en compte la preponderància de la creença que el fet de ser feliços és una condició 'sine qua non' per estar sans. Articles de diaris i revistes, entrevistes, llibres… la idea que la felicitat és la millor arma preventiva contra la malaltia s'ha difós fins a convertir-se en una creença acceptada de manera universal. Una acceptació que té conseqüències entre els malalts, que han passat a ser considerats responsables, quan no culpables, dels seus problemes de salut. Des de les al·lèrgies a les dermatitis, passant per les depressions o els càncers, molts troben l'explicació a les malalties en la conducta errònia dels individus, ja que creuen que s'han posat malalts per no estar contents, per estar massa preocupats, per estar estressats…

Ara bé, la creença que hi ha una relació entre felicitat i salut no és només l'obra de la saviesa dels avis i de gurus que fan ioga: nombrosos estudis han arribat a la conclusió que l'optimisme ens protegeix dels refredats i de les malalties cardíaques, que un esperit positiu ens fa menys proclius a tenir hipertensió, diabetis i malalties respiratòries, que les persones més felices viuen més anys… L'altra cara de la mateixa moneda són els nombrosos estudis que han determinat que les emocions negatives perjudiquen la salut. Alguns estudis afirmen que viure amb estrès i por durant un període de temps llarg pot ser el desencadenant de malalties del cor, diabetis i ictus. Que l'ansietat crònica pot desembocar en malalties com ara l'arteroesclerosi. Que les persones tristes i solitàries viuen menys anys que les que tenen una vida social activa i satisfactòria.

Les claus per a una vida sana

Quines són, segons els estudis previs, les claus per a una vida sana? La primera, involucrar-se en les coses, viure amb entusiasme. La segona, ser optimista, tenir confiança, creure que si actuem bé tindrem una recompensa i que les recompenses que tindrem són el fruit de les nostres bones accions. La tercera, tenir una xarxa d'amics i relacions. I, la quarta, practicar l'autocontrol: fer exercici, menjar bé… Les conclusions de desenes de treballs apunten sempre a la mateixa direcció: estar bé anímicament és la millor manera d'estar bé físicament.

En aquest context la nova tesi que l'equip d'experts d'Oxford han posat damunt la taula és certament revolucionària, perquè va contracorrent. No és que digui que tots els estudis anteriors estaven equivocats. Però sí que afirma que aquests treballs han confós la causa amb l'efecte, en suggerir que les persones es posen malaltes perquè són infelices quan, segons ells, és justament el contrari: és la malaltia la que fa que la gent sigui infeliç.

Vincles indirectes

Després d'analitzar l'historial mèdic d'un milió de dones britàniques de mitjana edat –mai s'havia fet un estudi analitzant un ventall tan ampli de casos–, els científics d'Oxford afirmen amb contundència que el vincle entre infelicitat i malaltia, entre estrès i mort, no queda clar. Amb tot, Peto accepta que, tot i que no es pot dir que la infelicitat afecti la salut de manera directa, sí que ho pot fer de manera indirecta, ja que una persona infeliç té més probabilitats de suïcidar-se o de buscar refugi en les drogues, o en pràctiques sexuals de risc, per posar-ne dos exemples.

Tot i que els autors del nou estudi afirmen que el seu treball obre noves perspectives en l'àmbit de la felicitat i la salut, es mostren prudents a l'hora de valorar les possibilitats que marqui un canvi de tendència que reverteixi les creences establertes. Segons ells, la idea que l'estrès causa atacs de cor o que la tristesa mata està tan arrelada que és poc probable que les percepcions canviïn. Probablement és per això que, conscient de la polèmica que l'estudi obrirà en la comunitat científica, The Lancet dedica el seu editorial a aquest tema i arriba a una conclusió tan científica com diplomàtica: davant el contrast d'opinions, calen més estudis.