Mar Cambrollé, Federació Plataforma Trans: "El feixisme és feixisme encara que es transvesteixi de feminisme"

BarcelonaLa sevillana Mar Cambrollé té 63 anys i diu que quan ni hi havia referents públics amb què identificar-se se sentia una nena trans que no seguia el patró predefinit i previsible per al nen Francisco. Des de ben jove es va posar a les barricades reivindicatives del col·lectiu a Barcelona, Madrid o Sevilla per reivindicar "la llibertat i amnistia sexual" de les persones trans preses durant el franquisme i "l'autodeterminació" del cos, la lluita encara inacabada. Presidenta de la Federació Plataforma Trans, va impulsar la llei andalusa del 2014 i l'espanyola que tutela el ministeri d'Igualtat d'Irene Montero i que ha evidenciat l'esquerda del feminisme i les diferències entre Podemos i el PSOE.

Com era ser trans quan vostè era petita?

— Ui, llavors ni tan sols s'hi posava nom. De fet, a la dictadura érem tots maricons perquè la miopia de la dictadura era tal que no sabia distingir identitat d’orientació. Als 90 ja ens van anomenar travestis però entenem que el més incisiu és el terme trans perquè respecta les diferents formes de la transsexualitat, que no és homogènia i hi ha tantes formes de viure i de sentir-se com persones som al col·lectiu, de la mateixa manera que tampoc no hi ha un patró únic d’home ni de dona.

Què va suposar la llei andalusa?

— L'andalusa va ser la llei més avançada d'Europa perquè per primer cop despatologitza les identitats trans, perquè deixa clar que no és una malaltia sinó una expressió més de la diversitat humana, i sota el principi d’autodeterminació que és una eina jurídica que reconeix les persones trans subjectes de dret i no tutelades.

Darrere hi van anar onze comunitats autònomes i cap dels processos va causar la polèmica de la llei Montero. Com s'ho explica?

— I a tot arreu s'ha aprovat amb el suport o impuls del PSOE, un partit que el teníem a la memòria d'un partit compromès amb les llibertats socials i avenços socials d’aquest país. Permet-me cert sarcasme: a les trans se'ns diu que tenim incongruència de gènere i jo dic que el PSOE té incongruència política però espero que recuperi el nord i retorni al camí correcte que va iniciar i va fer d'Espanya un país de progrés i de respecte en la pluralitat política i ciutadana.

¿Li dolen els atacs de feministes?

— Les que ataquen són dones conegudes, ben situades i que tenen influència en les institucions, en l'acadèmia o en la política, però vull que em diguin en quins moviments i en quines assemblees feministes militen perquè han volgut obrir una esquerda que no existeix des que el 1980 es va produir la gran abraçada del feminisme amb les dones trans per avançar juntes. Nosaltres hem estat a totes les lluites i ara la democràcia ens deu aquesta igualtat. Fins ara ens atacaven la ultradreta i el fonamentalisme catòlic, i ara són dones des de l'aparent progressisme però això està passant també al Regne Unit, al Perú o Mèxic. El feixisme és feixisme encara que es transvesteixi de feminisme.

¿No és feminisme?

— Sí, em sembla pervers utilitzar el feminisme per atacar les persones trans perquè ha estat l’eina que ha possibilitat la lluita contra totes les opressions i ara es vol per oprimir. Aquest fals debat que s'ha obert està causant uns alts índexs d’agressions i faltes de respecte. Però tinc clar que ens està passant el mateix que va passar en els debats per drets que han fet de la nostra democràcia una societat madura que compleix amb la igualtat, la dignitat i els principis europeus. Al voltant del divorci, el matrimoni gai, l'avortament o l'eutanàsia també es van aixecar teories apocalíptiques, i quan els drets es consoliden la brama s’aplaca i es demostra que ampliar drets no els treu a qui ja els té però sí que els garanteix.

Més que atacs, les feministes que diuen estar en contra de la llei Montero defensen que incloure les dones trans va en contra de les conquestes de la igualtat respecte als homes. Parlen de l'esborrat de dones.

— A aquest sector els molesta que les persones avancem amb igualtat i els sembla que la igualtat és un privilegi. És d’una gran crueltat, i entonen el mateix cant que els blancs quan els negres van reclamar drets, o els dels homes cap a les dones. Són la veu del privilegi, de l’estatus i el confort. ¿Com volen que les 74.000 dones trans que podem ser a Espanya anem a esborrar 22 milions de dones? És absurd. Nosaltres sí que estem esborrades del gaudi de drets.

El projecte de llei també posa en valor l'autodeterminació perquè amb el sol fet de demanar-ho, una persona es pugui reconèixer el seu gènere. ¿Es posa en crisi la identitat de dona?

— Parlem de l’autodeterminació com un concepte que ve a acabar amb tot, quan ja s’ha concretat en altres situacions com l’eutanàsia o l'avortament, que són exercicis d’autodeterminació del propi cos. Ser dona és un concepte polític des del punt de vista que ser home significa tenir privilegis i poder. Però ser dona és la consciència que cadascuna té de qui és. Nosaltres venim a fer gran el subjecte dona en la seva immensa diversitat. Està clar que el sexe i el gènere no són el mateix. Que el gènere és una construcció social basada en rols que s'assignen d'una manera binària i sexista i que conformen la nostra identitat. El sexe no és el que tenim entre les cames ni els cromosomes, i no configura la identitat.

Què canviarà si s'aprova la llei?

— Ens canviarà la vida perquè deixarem de ser ciutadans de segona i tindrem igualtat plena en l'accés al mercat laboral, l'educació, l'atenció sanitària. L'OMS ja va treure la transsexualitat del llistat de malalties i ara cal canviar el model d'atenció sanitària, per adequar-lo al marc jurídic internacional perquè  les persones trans som tutelades per l’estat i per la medicina, que no ens reconeix. I per als menors serà encara millor perquè està comprovat que només en sis mesos que un nen o una nena viu d'acord amb el sexe que sent com a propi evoluciona bé, desapareixen les ansietats, el pipi nocturn o els tics nerviosos. S'ha de dir que és mentida que la llei digui que s’hauran d’hormonar i operar els nens i les nenes. Els menors necessiten acompanyament perquè la identitat és un fet innat però es comença a tenir-ne consciència als dos anys, i als set o vuit anys ja és estable. I que se'ns qüestioni qui som és un atac dels privilegiats. La nova llei ens donarà garanties jurídiques per tenir una plena igualtat.

Què li sembla l'ús del llenguatge inclusiu, com el pronom le i la terminació -e?

— Jo soc ella. No em sento una dona, soc una dona.

¿Creu que hi haurà llei i amb els termes del polèmic projecte?

— Hi haurà llei segur. Això t’ho garanteixo com que em dic Mar Cambrollé. Les persones trans no tenim res a perdre i molt a guanyar, i hi lluitarem fins al final. Si el segle XIX va ser el segle de l'abolició de l'esclavitud i el XX el de la igualtat de la dona, el XXI no tinc cap dubte que serà el de la igualtat de les persones trans. El 80% de les dones joves trans estan a la universitat ara, quan en la meva època estaven a les cantonades.