“La feina prèvia és clau en seguretat, però és molt difícil”

BarcelonaTots els cossos policials havien rebut avisos alertant que s’estava preparant un atemptat a la Rambla de Barcelona però, pel motiu que sigui, no se’ls van creure. Ara, després de l’atemptat, no es pot assegurar que aquella comunicació fos autèntica i que s’estigués referint a l’atropellament massiu que es va produir el dia 17, o si va ser una coincidència. De fet, segons els experts, ni tan sols es pot assegurar que en cas d’haver-se cregut l’amenaça s’hagués pogut evitar. “Hi podrien haver posat pilones i més agents, però llavors els terroristes haurien seguit 50 metres més i haurien fet l’atropellament al Portal de l’Àngel”, explica Jofre Montoto, expert en seguretat i en terrorisme jihadista. A la Rambla hi ha càmeres de videovigilància, i el dia de l’atemptat hi havia dues furgonetes d’agents antiavalots. De poc van servir.

“La feina prèvia és clau i la millor opció és sempre la prevenció, però és molt difícil”, reconeix. En aquest sentit, Montoto destaca que -arran de l’amenaça terrorista- tots els cossos policials de l’Estat han reforçat les unitats d’investigació. Són els agents que, a vegades a través de la xarxa, poden detectar les persones que s’estan radicalitzant i evitar així mals majors. Treballen als despatxos i no al carrer. Però el nombre d’agents està limitat i si també cal tenir més policies patrullant pels carrers per evitar atemptats falten efectius. “Els agents fan moltes hores extres i ja no tenen ni temps per entrenar-se”, adverteix Montoto. “Al final, els Mossos no deixen de ser una policia local, amb les seves limitacions: ni es pot ampliar la plantilla, ni estan dins l’Europol”, lamenta. Una altra dificultat en seguretat contra el terrorisme jihadista és que els atacants “van a morir”, de manera que no tenen por de ser detinguts.

Disposats a morir

El fet que els terroristes estiguin disposats a perdre la vida en els atemptats complica molt la prevenció dels atacs, tant a escala policial com judicial. “L’amenaça més forta que els podria posar un estat és la pena de mort, però ni tan sols això serviria” per dissuadir la voluntat d’un terrorista suïcida, ressalta Esther Giménez-Salinas, experta en dret penal. Segons el seu punt de vista, expressat més àmpliament en l’article que publica avui a l'ARA, “algunes coses del dret han de canviar però només amb això no n’hi haurà prou”. En aquest sentit, Giménez-Salinas recorda que el 2015 ja es va modificar la llei antiterrorista per adaptar-la al jihadisme. “Hi ha un control formal, que és el de la policia i la justícia, però també n’hi ha un d’informal, que és l’entorn, la família...”, ressalta. Els dos experts coincideixen que és des d’aquesta via que cal detectar i combatre l’amenaça terrorista, perquè ni l’enduriment de les lleis ni una presència policial més gran al carrer poden fer-hi gran cosa més.