Indignació als Mossos d’Esquadra pel càstig de l’Estat pel Procés

BarcelonaNi ampliació de la plantilla ni interlocució directa amb l’Europol. Els Mossos d’Esquadra i el departament d’Interior han rebut un cop important del govern espanyol en la seva voluntat de disposar de prou efectius per cobrir el territori i de tenir accés directe a la informació que hi ha en mans de la policia europea. L’estocada més dura és el requeriment que va enviar abans-d’ahir el ministeri d’Hisenda a la Generalitat per avisar que la convocatòria de 500 places per ampliar la plantilla dels Mossos contravé les limitacions establertes en la llei de pressupostos de l’Estat, i que només en pot contractar 50. Segons diverses fonts pròximes a la cúpula del cos, a la policia catalana tot això s’interpreta com una falta de confiança i, sobretot, com un càstig polític pel Procés, per part del ministre Juan Ignacio Zoido i del govern espanyol, que perjudica la seguretat de Catalunya.

La Generalitat, que confia fer igualment la convocatòria de 500 places aquest mateix mes, sap que si no fa cas de l’avís és probable que l’Estat impugni la decisió. El conseller d’Interior, Jordi Jané, va mostrar “sorpresa” ahir pel requeriment. “Treballarem perquè la convocatòria sigui una realitat”, va dir. Va recordar que a la Junta de Seguretat, que es va fer el 2006 amb la presència dels representants de l’Estat, es va acordar que Catalunya havia de tenir 18.267 agents dels Mossos d’Esquadra. Jané va explicar que Catalunya ha arribat a tenir un màxim de 17.160 agents, “però ara n’hi ha 16.783”, perquè hi ha jubilacions que no s’han reemplaçat. “Vull pensar que no és un càstig polític”, va dir el conseller en públic. Afirma que no ho vol pensar però com a mínim ho sospita, i la cúpula del cos ho té clar. “Estem legitimats per fer aquesta convocatòria de Mossos. El país necessita aquests agents”, va insistir Jané.

El conseller va recordar que Catalunya és al nivell quatre d’alerta terrorista, just l’anterior al que correspon a una amenaça concreta identificada i imminent. Aquest nivell d’alerta implica més feina per a la policia. Només durant el 2016 els Mossos van fer 440.000 hores extres, que van costar set milions d’euros. Jané assegura que vol mantenir la convocatòria però va deixar clar que no ho podrà fer fins que no tingui “la fonamentació jurídica per donar garanties als opositors”. En aquest sentit, va insistir en el greuge que podria provocar convocar els aspirants per després no poder-los incorporar al cos. Tot i així, es va mostrar optimista i va emplaçar els periodistes que preguntaven si desobeirà el requeriment a comprovar “què passarà a finals d’aquest mes”.

El País Basc, sí

L’altre cop que ha rebut el departament d’Interior arriba arran de la reunió de la Junta de Seguretat del País Basc, dimecres, on es va decidir incloure l’Ertzaintza tant en els fòrums policials estatals com en la base de dades de l’Europol. Dos aspectes que el Govern reclama per als Mossos des de fa temps. Que s’hagi reunit la Junta de Seguretat al País Basc -on l’última s’havia fet el 2012- mentre que a Catalunya, on fa vuit anys que no es reuneix, continuï sense convocar-se, és gairebé una mostra de menyspreu al Govern. Dimarts de la setmana passada el mateix Jané enviava una carta a Zoido en què li deia que després de l’aprovació dels pressupostos l’havia trucat per comunicar-li “una vegada més la necessitat de convocar amb urgència la Junta de Seguretat de Catalunya”. Ni la trucada ni la carta han rebut cap resposta. “¿Hem de pensar que [la Junta de Seguretat] es fa al País Basc perquè [el PNB] els ha aprovat els pressupostos de l’Estat?”, es preguntava ahir Jané.

A la Junta de Seguretat s’hauria d’acordar la incorporació dels Mossos a fòrums internacionals com l’Europol i al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Una incorporació encallada des del 2015, pendent tan sols de la firma del conveni que l’Estat no vol firmar. El CITCO és on la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, el cos de Vigilància Duanera, ara l’Ertzaintza i fins i tot la Policia Foral de Navarra intercanvien informació d’intel·ligència sobre organitzacions criminals i terroristes. Els Mossos són els únics que no hi són, com si fossin una policia local. Tant per accedir a aquesta informació com per arribar a informació de l’Europol ho han de fer a través de la Policia Nacional espanyola.

Si algun cos estranger vol investigar a Catalunya, passa el mateix: a través de l’Europol ho comunica a la Policia Nacional i els Mossos no tenen ni perquè saber-ho. Sense formar part de l’Europol, a més, la policia catalana és l’única que té vetada les “persecucions en calent” més enllà de la frontera estatal. Si persegueixen un delinqüent que creua la Jonquera, s’han d’aturar a la línia que delimita Espanya.