Es pot superar una febre sense prendre medicaments?

BarcelonaA l'hivern circulen més virus que a l'estiu. El fred i la concentració de persones en espais tancats n'afavoreixen l'expansió. N'hi ha de top tipus i ataquen tota mena de punts, des de les vies respiratòries fins a l'aparell intestinal. En molts casos provoquen febre, justament la manera que té l'organisme de combatre la infecció. I aquí comença el problema per a moltes persones que s'estimen més seguir teràpies naturals i no volen recórrer als fàrmacs convencionals. Cal deixar de banda els mètodes alternatius quan tenim febre? És possible combatre-la sense prendre ibuprofèn o paracetamol?

Els causants de la febre poden ser molts, des d'un cop de calor fins a una intoxicació alimentària, o fins i tot el mal funcionament d'algun òrgan. En la majoria de casos, però, el que dispara la febre és algun virus o bacteri. En produir-se la infecció, el sistema immunològic li planta cara apujant la temperatura corporal. Si tot funciona correctament, el cos aconseguirà vèncer la infecció i la febre desapareixerà després d'hores o d'uns pocs dies, depenent del virus.

Paradoxalment potser, tot i que la febre és una resposta natural i la prova més palpable que el cos funciona correctament, les molèsties que genera fan que correm a prendre medicaments antitèrmics amb la intenció que desaparegui. No tots els metges ho recomanen, però, ja que consideren que, en fer desaparèixer la forma natural que té el cos de lluitar contra la malaltia, el que estem fent és dificultar l'eradicació del virus i alentir el procés.

Més enllà del debat sobre si cal combatre o no la febre, és cert que el creixent nombre de persones que prefereixen seguir tractaments naturals per lluitar contra les malalties, fa que molts es plantegin què cal fer quan es té febre però no es vol prendre cap antitèrmic. D'alternatives n'hi ha, en el benentès que no es tracta de remeis per acabar amb la febre sinó amb les molèsties que ocasiona.

Descans

Sembla obvi, però el primer que cal fer quan tenim febre és descansar. La situació laboral de cadascú no sempre ho fa fàcil, o ho permet, i la pressió social que rebem fa que aturar-se per una malaltia sigui interpretat com un senyal de debilitat (o, directament, com una excusa per no treballar). Durant l'hivern, els diferents canals de televisió emeten milers d'anuncis de productes que ens prometen que, amb una simple pastilla, podrem continuar amb el ritme habitual. Però la natura no entén de situacions laborals ni de lucratius miracles i tot el que demana és sentit comú: aturar-se, descansar, dormir. En una malaltia sense complicacions, és el millor remei.

Aigua, infusions, sucs, caldo

És la regla d'or de la salut en general i encara més quan el cos està sotmès al desgast de combatre una infecció: ingerir líquids. La deshidratació és un dels danys col·laterals de moltes malalties provocades pels virus, sobretot les que generen problemes intestinals. L'aigua és la millor solució, però no l'única. Si ens costa beure aigua i preferim una cosa calenta es poden prendre infusions, especialment de gingebre, menta o farigola. Una bona opció és el caldo, sobretot de pollastre, del qual alguns estudis apunten que té qualitats descongestionants. També es poden prendre sucs, però atenció, perquè si hi ha un episodi de diarrees cal evitar que continguin polpa. En aquest cas és millor beure begudes isotòniques, que ens aporten els minerals que perdem.

Un bany calent

La idea de despullar-nos i ficar-nos a la banyera quan ens trobem malament pot semblar poc atractiva, però els efectes poden ser molt beneficiosos. L'ideal és prendre un bany, perquè a mesura que la temperatura de l'aigua va baixant, també la febre es redueix. És important que l'aigua estigui calenta (però no en excés), per fer que el descens tèrmic sigui lent.

Una tovalloleta amb aigua freda

És un remei casolà antic i que han provat tots els que tenen migranyes o cefalees. Tot el que té de tradicional ho té d'efectiu: una simple tovalloleta xopa d'aigua freda, aplicada al front, als turmells o als canells (però no en totes les zones alhora). L'efecte és instantani i doble: per una banda, l'aigua freda fa que el cos alliberi temperatura; per una altra, produeix una sensació d'alleujament i relax. I els que considerin que una tovallola mullada és incòmoda poden optar per mascaretes que es guarden al congelador. En aquest cas és important, però, no aplicar-les directament sinó embolcallades amb una tela, per no cremar la pell.

No t'abriguis gaire…

Un dels símptomes característics de la febre és una desconcertant sensació tèrmica, que fa que tan bon punt tinguem molt de fred, com calor. Evidentment, quan tenim fred o calfreds tendim a abrigar-nos més, a posar-nos més roba si estem al sofà o a afegir una manta al llit. No és fàcil, però en realitat el que cal fer és justament evitar aquesta manta extra. La raó és senzilla: com més abrigats estem més difícil li resultarà al cos expulsar la temperatura.

Ni tinguis la casa gaire calenta

No només és important la roba que portem posada, sinó també la temperatura del domicili. Si tenim fred l'instint ens porta a apujar la calefacció, o a encendre una altra estufa. Però la lògica del punt anterior és aplicable també aquí. Una ambient massa càlid fa més difícil que la temperatura corporal baixi. Cal estar còmodes, evidentment, però la temperatura ambiental ha de ser moderada. És millor tenir una mica de fred que no pas una mica de calor. I és molt important ventilar: obrir la finestra de 10 a 20 minuts és suficient (vigilant, òbviament, de no agafar fred ni que passi corrent d'aire).

Menja poc…

En la majoria de casos aquest és un consell innecessari, perquè quan el cos lluita contra una infecció desprograma la sensació de tenir gana. Quan ens trobem realment malament no tenim ganes de menjar, i quan recuperem la gana és un senyal inequívoc que el cos ha superat el problema. Com amb tantes altres coses, també aquí el cos demostra la seva saviesa: si mengem molt el cos ha de dedicar energia a digerir i absorbir els aliments, i això li impedeix combatre la infecció de manera efectiva. Cal no dividir forces i concentrar-se en el més important, acabar amb el virus o bacteri. Ja menjarem un altre dia. Evidentment, sense deixar de beure, encara que sigui en petites quantitats.

…i suau

El poc que mengem ha de ser molt suau. Cal evitar el menjar preparat industrial, la pastisseria… Els greixos i els fregits han de desaparèixer de la dieta durant uns dies, i donar pas a aliments fàcils de digerir i preparats de forma molt simple. L'opció més tradicional, un caldo de pollastre, és la millor per aportar nutrients. Una mica de fruita (meló, síndria, taronja) és una bona opció si només volem picar una mica. Però atenció, perquè en el cas que el virus afecti els budells o l'estómac és millor evitar aliments amb fibra, i això inclou la fruita.

Probiòtics

Tot i que amb els primers símptomes de problemes intestinals cal deixar de prendre lactis, un cop la situació s'ha normalitzat és important prendre iogurts probiòtics, que ens ajudaran a recuperar la flora intestinal.

Demana ajut

Ara bé, és important ser flexible i no obsessionar-se a seguir un mètode al peu de la lletra. En la majoria de casos l'augment de temperatura es limita a unes poques dècimes (entre els 37 i els 38 graus) i desapareix al cap de poc temps. Però si les coses es compliquen cal canviar de tàctica. Tot i que es considera que la temperatura normal és 36,5, sovint aquesta dada no sempre recull la realitat. Moltes persones tenen temperatures lleugerament més altes però perfectament normals. I la temperatura oscil·la de manera natural durant el dia. És per això que quan es passa de 37 graus es parla només de febrícula. Ja notem les molèsties, que ens indiquen que el cos lluita contra una infecció, però els metges no ho consideren febre. És a partir dels 37,5-38 graus quan parlem de febre; si passa dels 40, parlem de febre molt alta.

Si passen hores i la febre no baixa podem recórrer als antitèrmics, que aconsegueixen abaixar la temperatura entre 1 i 1,5 graus. Cal tenir present, però, que la funció dels antitèrmics no és arribar a la temperatura normal, sinó només disminuir les molèsties associades a la febre, exactament el mateix que fan els remeis que hem vist fins ara. Ara bé, si passem dels 40 graus, o si una febre alta (39) no desapareix en tres dies, aleshores cal trucar al metge, perquè la durada ens indica que el nostre cos no se'n surt per ell mateix o bé que la infecció és més greu del que creiem. Moment per demanar ajut.