Els fàrmacs que ens han de curar del coronavirus

BarcelonaMés enllà de la hidroxocloroquina, el fàrmac que més s’ha popularitzat durant la crisi del coronavirus, hi ha uns quants medicaments que s’estan administrant als hospitals per tractar els malalts de covid-19. No obstant això, no hi ha un tractament estàndard i tots s’estan administrant en el context d’assajos clínics per generar, precisament, evidència científica. “No hi ha cap medicament que hagi passat tots els filtres necessaris per assegurar-nos que és eficaç i segur. Són fàrmacs dels quals tenim algun indici que pot tenir activitat en aquesta malaltia”, assenyala el cap de malalties infeccioses de l’Hospital de Sant Pau, Joaquín López-Contreras.

L’Agència Espanyola de Medicaments reconeix que no hi ha cap evidència per recomanar un tractament concret. El que hi ha són dades parcials, preliminars, i algunes vegades contradictòries, sobre l’eficàcia d’un tractament o un altre. Tots aquests fàrmacs, a més, s’estan usant fora de la seva indicació habitual -el que s’anomena ús compassiu- i requereixen el consentiment informat del pacient. “Això en un hospital en situació normal no és habitual i ara passa amb molts pacients i de cop”, diu aquest infectòleg. La recerca s’està accelerant per tenir com més aviat millor resultats però, mentrestant, s’estan donant els tractaments al mateix temps que es fan els estudis. “Quan en una malaltia no hi ha un tractament, a vegades proves tractaments en què sigui raonable la relació entre el risc i el possible benefici. Ha de ser sempre una decisió compartida i els pacients hi han de donar el consentiment”. És una situació que podria ser comparable a la del tractament del càncer en fases molt avançades. “La malaltia pot ser molt greu i encara no hi ha cap fàrmac que ja hagi passat tots els filtres. És lògic que metges i malalts acceptem utilitzar fàrmacs en què hi ha alguna plausibilitat biològica d’eficàcia i dels quals sabem els riscos, perquè els hem utilitzat en altres indicacions”, afegeix.

Ara mateix, aquests són els principals tractaments i assajos en curs:

Un fàrmac que ha aixecat expectatives

La cloroquina i la hidroxicloroquina són dos fàrmacs antimalàrics que s’usen en el tractament de malalties autoimmunitàries com el lupus i l’artritis reumatoide. El seu mecanisme d’acció contra el covid-19 no és clar però sembla que interfereixen en la fusió del virus amb la membrana cel·lular i podria inhibir la propagació de la infecció. En un estudi amb vint pacients es va observar un descens de la càrrega vírica. Però la seva evidència es basa en estudis clínics amb moltes limitacions, com un estudi francès amb només 42 pacients. “L’estudi francès, de qualitat baixa, parla de beneficis, i n’hi ha un altre de xinès, que no ha passat revisió, que parla de millora clínica però no disminueix els ingressos a l’UCI o la mortalitat”, reconeix López-Contreras.

Als hospitals catalans s’està usant la hidroxicloroquina en combinació amb l’azitromicina, un antibiòtic d’ampli espectre, en pacients amb “indicis de gravetat”. “Però amb molta vigilància perquè aquests fàrmacs, com tots, no són innocus, i actuen sobre la conducció cardíaca”.

Actualment hi ha diversos assajos clínics en curs, com el que encapçala l’investigador Oriol Mitjà, que fa servir la hidroxicloroquina per tractar els contactes de les persones contagiades i aturar la transmissió del virus. Ha aixecat moltes expectatives però l’OMS no el reconeix com a tractament profilàctic.

Reduir la inflamació dels pulmons

Els pacients greus de covid-19 presenten un augment de molècules proinflamatòries, com la IL-6. El Tocilizumab és un anticòs monoclonal que actua bloquejant la producció d’aquesta molècula i reduint així la inflamació. Està indicat per al tractament de la inflamació als pulmons que causa el virus. Però està en fase d’estudi i no n’hi ha evidència clínica sòlida. S’utilitza després d’haver-se observat en pacients xinesos amb covid-19 un increment de la resposta immunològica. “S’administra en pacients de molta gravetat, amb pneumònia bilateral, però els resultats són difícils d’interpretar perquè hi ha un biaix segons la gravetat. Hi ha en marxa un assaig multicèntric coordinat des del nostre hospital per donar-lo també en una fase precoç de la malalta”, diu l’infectòleg de Sant Pau.

Una alternativa és el Sarilumab, amb el mateix mecanisme d’acció, i autoritzat per tractar l’artritis reumatoide. A Espanya ja se n’han iniciat assajos clínics, un dels quals a l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Fàrmacs contra el VIH

Kaletra és un altre dels fàrmacs que es fan servir i és la combinació de Lopinavir i Ritonavir que s’usen per tractar el VIH. És un inhibidor de proteasa i es creu que pot tenir activitat sobre les proteases dels coronavirus i, per tant, capacitat per inhibir-ne la replicació. “Ja hi ha estudis que diuen que funciona i per això l’utilitzem, però fa dues o tres setmanes tenien la mateixa plausibilitat biològica que la resta”, observa López-Contreras. En un assaig clínic xinès no es van observar beneficis en pacients greus i evolucionats, tot i que no se’n descarta la utilitat en altres fases de la malaltia.

L’antiviral per a l’Ebola

El Remdesivir és un nou antiviral que es va desenvolupar per tractar les infeccions pel virus de l’Ebola i ha mostrat activitat contra altres coronavirus com la MERS. S’ha utilitzat per al tractament de pacients a Europa, els EUA i el Japó en programes d’ús compassiu i hi ha alguns assajos internacionals oberts. “Hi ha alguna dada esperançadora però en aquest moment no són suficients sobre la seva eficàcia i seguretat i al nostre hospital encara no s’ha usat”, diu l’infectòleg de Sant Pau.

Vacuna per protegir de la malaltia

El consorci format pel Centre de Recerca en Salut Animal (Cresa) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Barcelona Supercomputing Center és una de les 44 iniciatives de tot el món que persegueixen una vacuna per al covid-19. L’estratègia es basa en construir una vacuna a partir de la proteïna S que el virus utilitza per entrar a la cèl·lula. Mitjançant l’administració d’aquesta proteïna s’aconseguiria que el cos generés anticossos que s’hi adherissin. En el moment que es produís una futura infecció per SARS-CoV-2, els anticossos s’acoblarien a la proteïna i n’anul·larien el funcionament, de manera que el virus no la podria utilitzar per entrar a l’interior de les cèl·lules i infectar-les.

Utilitzar els anticossos de les persones curades

La farmacèutica catalana Grifols començarà a assajar als EUA i a Espanya el tractament de malalts de covid-19 amb plasma sanguini procedent de pacients que ja han superat la malaltia. La idea és que els anticossos generats per persones ja curades, i continguts en aquest plasma, puguin servir per atacar i bloquejar l’activitat infecciosa del virus en els malalts. Grifols també preveu la creació d’un medicament a partir de tots aquests anticossos.

Tractar la pneumònia greu

Una de les principals complicacions del covid-19 és la pneumònia greu, una infecció que fa que els alvèols s’omplin de líquid i costi respirar. L’empresa catalana BCN Peptides forma part d’un consorci internacional que estudia l’ús clínic d’una substància anomenada Solnatide, amb què es contribueix a recuperar els alvèols en casos de pneumònia greu. D’estudis clínics anteriors ja se sap que el fàrmac és segur, i se n’ha de comprovar l’eficàcia a gran escala.

Aturar la replicació del virus

Investigadors de l’Institut Químic de Sarrià han desenvolupat una substància que bloqueja l’acció del virus de l’hepatitis C i, segons un estudi fet per ordinador, també podria ser efectiva per aturar la replicació del SARS-CoV-2. Aquesta substància bloquejaria la proteasa del virus, que és la substància que s’utilitza per posar a punt les proteïnes a partir de les quals es construeixen nous virus en el procés de replicació.

Evitar la infecció dels ronyons

El SARS-CoV-2 no només afecta els pulmons, sinó que també pot infectar altres òrgans com el cor, els budells i els ronyons. Un equip d’investigadors internacional amb participació de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha utilitzat la seva experiència en organoides de laboratori per comprovar que un fàrmac conegut atura la progressió del virus en ronyons artificials en miniatura. Aquest fàrmac, anomenat hrsACE2, ja ha superat les dues primeres fases en assajos clínics anteriors, i ara caldria comprovar-ne la toxicitat i l’eficàcia en casos específics de covid-19.