Les farmàcies controlaran els crònics i tindran accés a la història clínica

BARCELONADefinir el model de farmàcia del segle XXI. Aquesta és la tasca del Comitè de Desenvolupament de les Activitats Farmacèutiques que han constituït representants del departament de Salut i del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya. Els farmacèutics han posat sobre la taula algunes propostes de noves activitats que podrien desenvolupar i que van més enllà de dispensar medicaments. L'objectiu és continuar ampliant la cartera de serveis que les farmàcies tenen concertats amb el departament de Salut -com la prova del VIH i el cribratge de càncer de còlon- per compensar les pèrdues econòmiques per la contínua davallada del preu dels medicaments.

És per això que els farmacèutics proposen ampliar les seves funcions mèdiques, i que siguin remunerades. Entre aquestes funcions hi ha el seguiment dels pacients crònics, una de les prioritats, precisament, del pla de salut de la conselleria. La idea és que els farmacèutics controlin que els pacients compleixen el tractament i que es prenen els medicaments i els preparin dosificacions personalitzades. "Aquest últim és un servei que algunes farmàcies ja donen als seus clients de manera gratuïta, però la idea és ampliar-ho a pacients polimedicats, gent gran sola i pacients fràgils, i que el Servei Català de la Salut pagui a les farmàcies per aquesta feina", explica Pilar Gascón, secretària del Consell de Col·legis Farmacèutics i membre del comitè.

Evitar duplicitat de proves

"El futur és la cronicitat", diu el vicepresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Francesc Pla, que destaca que el control dels crònics permetrà "reduir els ingressos hospitalaris" i les visites mèdiques. I això es tradueix en un estalvi econòmic per a l'administració. "És un win-win ", diu Antoni Torres, portaveu de la Federació d'Associacions de Farmàcies (Fefac). I afegeix que el 50% dels pacients crònics incompleixen el tractament al cap d'un any i mig de començar-lo: "Podem millorar el compliment terapèutic, perquè la farmàcia és el punt d'accés més pròxim al sistema sanitari que té el ciutadà".

Així com des de l'any passat algunes farmàcies ja fan la prova del VIH i el cribratge del càncer de còlon, també es podria ampliar a altres proves diagnòstiques. No obstant, el que ara es pretén, almenys a curt termini, no és tant fer més proves com "evitar duplicitats". Quin sentit té que un pacient hipertens vagi cada 15 dies a la farmàcia a prendre's la tensió arterial, l'hi apuntin en una cartilla i després al seu CAP l'hi tornin a fer? I el mateix amb les proves del colesterol.

"Volem arribar a un acord perquè el resultat de les proves que es fan a les farmàcies es pugui incorporar a la fitxa del pacient i el metge ho pugui veure", explica Gascón. Això implica compartir una part de la història clínica, la que fa referència "a la farmacoteràpia i a les proves". "Els metges poden dir que no fem les proves com demanen ells, però el que s'ha de fer és pactar que siguin iguals en un lloc que a l'altre, i no caldrà duplicar", indica Gascón.

L'objectiu és desplegar totes aquestes noves activitats el 2013 en el marc d'una prova pilot. Amb tot plegat, els farmacèutics volen obtenir ingressos econòmics en un moment en què el preu dels medicaments no paren de baixar i en què les farmàcies pateixen retards en els pagaments de la Generalitat, que abona les receptes finançades pel CatSalut a 55 dies. El marge de benefici de les farmàcies ha anat disminuint en els últims deu anys, però ara ha arribat, segons el sector, a una "situació preocupant", fins al punt que algunes oficines de farmàcia ja han hagut de tancar i altres demanar crèdit. La facturació mitjana de les farmàcies va caure l'any passat un 20%. Ara els farmacèutics tenen un 27% de marge de benefici del preu del medicament, però voldrien una quantitat fixa o implantar un model mixt en què la viabilitat de les farmàcies deixi d'estar lligada al marge del preu del medicament, cada cop més devaluat.