“Els famosos que anuncien apostes no són conscients del mal que fan”

Barcelona“Als 17 anys, quan sortia amb els amics, em vaig iniciar en el joc. Vaig començar amb les màquines escurabutxaques del bar i d’aquí vaig passar al bingo, primer, i al casino, després. Quan jo vaig començar a jugar no hi havia tantes coses com ara. Ara tinc 42 anys i en fa set que no jugo”, explica el Pep, nom fals, sobre la seva addicció.

“Em vaig jugar diners meus i diners que no eren meus, i la meva família també va resultar afectada econòmicament. Vaig robar a l’empresa on treballava, que em va denunciar, i vaig passar quatre mesos a la presó. Jo mateix em vaig fer prohibir l’entrada a bingos i casinos. Però llavors, amb l’auge del joc online, m’hi vaig tornar a enganxar. Jugava a la ruleta, al blackjack i al pòquer per internet. Hi jugava moltes hores. És més addictiu perquè ho tens més a l’abast. No és com agafar el cotxe i anar al casino, on corres el risc de trobar-te algú conegut a la sortida. El joc online està a l’abast de tothom i és anònim. Hi pots jugar des de casa. Jo treballava de comercial de vuit a tres, era un bon comercial, el segon en vendes, i quan acabava de dinar em transformava en jugador. Podia estar jugant des de les tres de la tarda fins a les quatre de la matinada. Em pensava que era un jugador professional. Jugava amb dues pantalles d’ordinador i jugava 6 o 8 partides simultànies amb gent que no coneixia. Es mouen molts diners. El cap de setmana em passava els dos dies jugant. En aquella època vivia sol, no tenia parella, em guanyava molt bé la vida i no havia de donar explicacions a ningú”.

Un deute de 300.000 euros

“En una setmana podia guanyar 30.000 euros i al cap de dos dies perdre’ls. Quan treballava de comercial tenia oberts més de 20 comptes bancaris. Tenia un bon sou. Em vaig convertir en una màquina de treure diners d’on no n’hi havia per poder jugar. A mi el joc em va portar a la presó. Vaig robar diners a l’empresa per poder jugar. Em van denunciar per apropiació indeguda i el 22 de febrer del 2016 vaig ingressar a la presó de Quatre Camins. Ara estic en llibertat condicional i tinc un deute d’entre 250.000 i 300.000 euros”.

“Toques fons quan ja no saps d’on treure més diners. Però mentre en tens et consideres un professional del joc. Un dia guanyes i un altre perds però no recordes que has perdut, només recordes que has guanyat, i hi tornes altre cop”.

“Vaig anar al psicòleg i li vaig explicar que era un jugador ludòpata. És una malaltia que tindré tota la vida. No és curable però és controlable i has d’aprendre a controlar el xip que tens al cap. Quan entres en un bar i veus una màquina escurabutxaques t’has de controlar. No és un xip que canvies de la nit al dia, sinó que cal molta teràpia. Jugava per evadir-me dels problemes que tenia en el dia a dia però també tinc un problema d’addicció. Em puc enganxar a una cosa o a una altra. He fet patir els amics i la família. Ara tinc parella. Quan vaig conèixer la meva dona li vaig explicar el que em passava a la segona o tercera cita i ho va acceptar”.

Conscienciar els més joves

“El joc online i les apostes s’anuncien a la televisió i a la ràdio i futbolistes i famosos ho promocionen. No són conscients del dany que ocasionen. Està fent molt de mal als joves perquè tots tenen a l’abast un smartphone. Cada cop veig més joves que hi juguen. I ara lluitem perquè així com no es pot fer publicitat del tabac, tampoc es pugui anunciar el joc. Els joves veuen Ronaldo i Neymar jugant a pòquer, són els seus ídols. I és molt fàcil començar a jugar: només han de baixar-se una aplicació al mòbil. Per això ara vaig a escoles i instituts a explicar el meu testimoni als alumnes. Perquè sàpiguen que si juguen poden acabar com jo: que el joc els pot portar a la presó”.