La renda creix un 32% en 18 anys i el preu de l’habitatge un 90%

BarcelonaLlogar o comprar un pis que s’ajusti al sou que es cobra és cada cop una missió més impossible. L’última constatació són les dades del segon informe anual de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge que evidencia les dificultats per accedir a un pis. La renda disponible a Barcelona ha crescut un 63% entre els anys 2000 i 2018, però els preus del lloguer i de la compravenda s’han més que doblat: el lloguer ha pujat de mitjana un 128%, i el preu dels pisos de venda més d’un 145%. Segons les dades de l’organisme liderat per Carme Trilla, al conjunt de Catalunya i en els mateixos anys les rendes han crescut només un 32% i els preus del lloguer i de la compravenda més del 90%.

“Anem a un escenari en què cada vegada és més complicat l’accés a l’habitatge -explicava Trilla-. La sensació que cada any el preu dels pisos estarà més lluny de la teva capacitat genera molta angoixa i està tornant a aparèixer. I és un risc”, va advertir aquesta experta en habitatge, que va afegir que “el comportament és de bombolla en l’àmbit de la compravenda, però és molt incipient”. En el mercat del lloguer, l’augment imparable dels últims anys podria haver arribat al límit, segons l’Observatori. Ara, mentre que un pis de 700 euros només dura anunciat en un portal entre dos i set dies, els de 900 euros triguen un mes a ser llogats i els de més de 1.000 fins a cinc mesos.

El sostre dels preus

“El que demanen les famílies és un preu inferior al que s’ofereix”, indicava Trilla. Segons les dades recollides a l’informe (vegeu gràfic), mentre que els barcelonins busquen pisos d’entre 600 i 800 euros, el mercat ofereix, sobretot, lloguers d’entre 1.000 i 1.300 euros. Un decalatge que, en l’àmbit metropolità, s’equilibra més i, per tant, uneix l’oferta amb la demanda actual. “Tot fa pensar que estem en uns preus límit”, va insistir la responsable de l’Observatori, que va remarcar que aquesta és una “impressió” que caldrà confirmar amb les dades del 2019.

Tot i això, Trilla va llançar ahir un advertiment clar a les administracions. “Si, efectivament, el sostre és aquest, compte!, perquè el topall és igualment molt alt, de risc, ja que les famílies destinen el 40% dels ingressos als habitatges”, va dir. “Calen polítiques perquè aquest sostre baixi i reforçar els ajuts al lloguer”, va concloure.

Canvi de paradigma

L’altra dada significativa de l’informe és que cada cop hi ha més famílies que viuen de lloguer a Barcelona. El 2018, un 35% ja vivien d’aquesta manera, en detriment de les famílies que vivien de propietat. Són cinc punts percentuals més que el 2011. En el conjunt de l’àrea metropolitana els pisos de lloguer han passat del 20% al 27% i, si es descompta la capital, el nombre de pisos de lloguer al voltant de Barcelona ha passat del 16% al 20%. “Atribuiria una part important del creixement al canvi de règim de tinença de les famílies afectades per desnonaments, és a dir, les que vivien a casa seva i ara viuen en un pis que ha passat a ser del banc”, deia ahir Trilla.

L’estudi també constata que el nombre de pisos buits a la ciutat no es correspon amb els 88.000 del cens del 2011. L’Observatori ha revisat les últimes xifres del cadastre i apunta que de pisos buits “reals” n’hi ha uns 10.000. “És molt rellevant perquè no es fan les mateixes polítiques si tens 88.000 pisos buits que si en tens 10.000”, assenyalava Trilla.