Mestres i famílies, decebuts amb el pla per a la tornada escolar

Santa Coloma de GramenetFa setmanes, fins i tot mesos, que la comunitat educativa reclama un protocol que posi per escrit en quines condicions s'asseguraran les classes presencials arreu del país. Fins ara, però, tot eren plantejaments i idees que, segons el Govern, calia consensuar amb els agents implicats, tant del sector de l'educació com de la salut. No ha sigut fins aquest dimarts, a escassos quinze dies de l'inici de curs, que la Generalitat ha fet públic el seu pla de tornada a les aules. Un document que sindicats i famílies qualifiquen de decebedor, d'inconsistent i de plantejar més dubtes que solucions en una situació incerta per se. Entre altres raons perquè, rebaten, realment no se'ls ha tingut en compte a l'hora d'elaborar-lo llevat d'algunes converses esporàdiques.

"No han dit absolutament res. No tenen cap intenció de garantir la seguretat i la qualitat de l'ensenyament. És una estafa", critiquen des de l'Agrupació de Famílies per una Elecció Educativa Segura (AFEES). "Molt soroll per a res: un govern ha d'establir les prioritats en el pressupost i no en els discursos, que és el més fàcil", lamenten des de CCOO Educació, en referència a la necessitat de contractar més docents per garantir ràtios d'alumnes més baixes a cada aula i dedicar recursos a la compra de material, com productes de neteja i mascaretes. "Reduir grups no és reduir ràtios. No posen xifra de professorat ni de pressupost, però s'atreveixen a dir que la ràtio a Catalunya és de 16 alumnes per mestre, quan això passa per fer només de tutors i carregar-se les especialitats i l'atenció a la diversitat", afirma el portaveu d'USTEC, el sindicat majoritari del professorat, Ramon Font.

Els principals actors de la comunitat educativa s'han referit al protocol que han presentat aquest dimarts els consellers d'Educació, Josep Bargalló, i de Salut, Alba Vergés, amb un desgrat general. La majoria dels criteris ja se sabien, i tant sindicats com l'Ustec i associacions familiars lamenten que l'executiu, en comptes d'haver "planificat la tornada escolar amb diferents escenaris", "s'entesti en tornar sí o sí, sense importar com". "Convertiran les escoles en centres de difusió del virus", es queixen les famílies. "Volen estalviar diners en la gestió d'una pandèmia", asseguren els sindicats.

Aquests són alguns dels dubtes que el protocol del Govern no ha respost i que sindicats i famílies troben fonamental resoldre abans de l'inici de curs.

Falta de docents i d'espais

La comunitat educativa critica durament que es delegui en els centres qüestions cabdals com ara les ràtios d'alumnes, sense dotar-los de més docents que es puguin fer càrrec dels grups. "Si volen que els alumnes facin assignatures amb docents que en sàpiguen, s'ha de contractar més personal, i això és evident a la secundària, on no es poden fer grups inferiors a 20 ni suprimint optatives", denuncia Font. "Diuen que cal reduir els grups al màxim. A 20 amb caràcter general a infantil i primària, i a secundària sempre que sigui possible –es queixen des de CCOO–, però no incrementen el professorat més enllà del que van definir al juny".

El moviment #AixíNoTornem també escomet contra el Govern adduint que "grups estables de 20 a primària i 30 a secundària no són grups adients segons els professionals de la pediatria". "Reduir la ràtio també suposa contractar més docents", insisteixen. Des de l'USTEC es demana la contractació de 40.000 docents per assegurar grups de 10 alumnes a infantil i de 15 a secundària. Els sindicats i les famílies fan extensible la petició al personal de neteja, clau en la prevenció i la seguretat de les escoles.

Pel que fa als espais disponibles per fer classe, el conseller d'Educació ha assegurat que fer servir equipaments municipals no encaixaria amb els plans de la majoria de les direccions de centres educatius. Però no tothom hi està d'acord. "Durant anys generacions senceres s'han escolaritzat en barracons i ara que potser seria el moment de fer-los servir per ampliar les aules ni s'ho plantegen", diu Font. "Abans l'excusa per no haver de fer-ho era que els infants quasi no contagiaven i ara és perquè no funcionaria", ironitza el portaveu de l'USTEC.

Incògnites entorn de la conciliació

També retreuen a les màximes autoritats del país que encara no hagin sigut capaces d'explicar com faran classe els alumnes que hagin d'aïllar-se a casa per sospita o contacte amb un positiu. Preocupen encara més els estudiants de famílies amb menys recursos i necessitats educatives i socials que, per exemple, no tenen accés a internet o que no podrien fer un aïllament adequat a casa. De fet, un dels principals esculls que els actors del sector de l'Educació, especialment les federacions de famílies, assenyalen és la conciliació laboral que planteja el pla actual. Per exemple, la possibilitat que pares i mares puguin disposar d'un permís retribuït per quedar-se a casa si el seu fill s'ha d'aïllar per sospita, contacte o positiu de covid-19.

En aquest sentit, el Govern ha insistit en la necessitat que sigui l'executiu estatal qui desplegui un subsidi o un protocol de conciliació que ho permeti, però entitats com la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL) qualifiquen aquesta apel·lació de "brindis al sol". "[Mestres i famílies] Seguim sense mesures clares ni missatges sobre la responsabilitat de les empreses per garantir la conciliació laboral, ni cap intenció de mobilitzar els instruments de vigilància i control d'Inspecció de Treball", acusen l'AFEES en un comunicat.

La directora de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Lidón Gasull, ha culpat el Govern del moviment de famílies que rebutgen portar els seus fills a l'escola per por al contagi. "No ha transmès seguretat en aquesta tornada a l'escola", ha afirmat en una entrevista a la SER.

PCRs escasses i falta d'EPIs

La majoria de les entitats coincideixen que les úniques mesures noves i amb què estan "mitjanament d'acord", les quals ja va avançar dilluns el president de la Generalitat, Quim Torra, són l'ús obligatori de la mascareta i la realització de PCRs. En el que no estan d'acord és en l'edat a partir de la qual han de dur mascareta i en la xifra de proves que Salut vol fer als centres.

"Ens preguntem si aquests tests massius seran suficients per a una comunitat educativa de més d'un milió i mig de membres, i si totes les escoles de Catalunya hi estaran incloses, i no només les de titularitat pública", es qüestionen des de la FAPEL. A més, l'USTEC es pregunta si, en el cas d'educació infantil, on no es fixa la necessitat de dur mascareta, no s'hauria de proporcionar equips de protecció individual (EPI) entre els mestres. "I tampoc no entenem que els nens de 6 a 12 anys hagin de dur mascareta a l'aire lliure i no a l'escola", apunten.

Jornades llargues però "amb hores perdudes"

Una de les directrius més demanades per tots els sectors és que els infants només tinguin un contacte habitual amb els mateixos companys, és a dir, establir grups de convivència estable o bombolla perquè els alumnes no es barregin. A classe, opinen els professors, encara podria ser viable, però les entrades i sortides de l'aula, l'hora del pati, el menjador o les extraescolars aboquen a "una guerra perduda".

Font defensa que caldria compactar la jornada dels infants i permetre que únicament els que no tenen l'opció de tornar a casa a l'hora de dinar es quedin al menjador. Posa d'exemple l'Aragó, on l'horari lectiu serà de 9 a 14 h. "Potser només es redueix a la meitat la ràtio, però això ja és una reducció significativa", apunta.

La FAPEL, però, també llança una pregunta: què passa amb les hores lectives que rebrà l'alumnat si amb els esglaonaments en entrades i sortides, deambulacions pel centre, menjadors, patis, ventilació i neteja d'aules i instal·lacions, s'invertirà un temps dins l'horari escolar que anirà en detriment de les hores efectivament lectives?