Les famílies reclamen un protocol per atendre els transsexuals a l’escola

BarcelonaDes dels set anys el Dani va als lavabos de nens, es canvia al vestidor dels nens i respon als professors de segon de primària pel nom amb què s’identifica i no pel nom de noia que li van assignar en néixer. Això és possible gràcies a la perseverança dels seus pares, que un dia van escoltar el seu fill quan els va pregar: “Ajudeu-me i digueu-li a tothom que sóc el Dani, que sóc un nen”. Parlar amb l’escola és una de les primeres coses que van fer els seus pares, que reconeixen que han tingut “molta sort”, ja que tant la direcció del centre com els professors i la resta de famílies, a qui van enviar una carta per explicar la situació, han sigut “empàtiques”. Però el que aquesta escola va aplicar a nivell individual, les famílies de menors transsexuals volen que s’oficialitzi en forma de protocol. Així ho reclama la delegació catalana de l’associació Chrysallis, que aplega 250 famílies de menors transsexuals a l’Estat, unes 14 a Catalunya. L’entitat ja té redactada una proposta de protocol d’actuació sobre identitat de gènere a les escoles que presentarà al departament de Benestar i Família.

Fa dos mesos, des de la creació de la delegació catalana de Crhysallis, que les famílies estan en converses amb Benestar i Família per avançar cap al ple reconeixement dels drets de les persones transsexuals amb mesures concretes. De moment, ja han promogut el canvi de nom a les targetes sanitàries de nou menors d’edat transsexuals, i el següent pas és la creació d’aquest protocol escolar. La reclamació és ara més urgent que mai després del suïcidi de l’Alan, el jove transsexual que va patir una situació d’assetjament escolar.

La proposta de protocol que ha elaborat l’associació Chrysallis insta el professorat a dirigir-se a l’alumnat transsexual pel nom que hagi triat. “S’ha de respectar el seu dret a utilitzar aquest nom en totes les activitats docents i extraescolars que es fan al centre, incloent-hi els exàmens”, diu el text. Aquest nom també ha d’aparèixer a les llistes de classe, al butlletí de qualificacions i en qualsevol altra documentació i no pot aparèixer de manera diferent de la de la resta d’alumnat. També demana respectar la imatge física de l’alumne transsexual i la lliure elecció de la roba. Si es fan activitats diferenciades per sexe, s’ha de garantir a l’alumnat transsexual l’accés i l’ús de les instal·lacions del centre d’acord amb la seva identitat de gènere, incloent-hi lavabos i vestidors. Fonts de Benestar expliquen que la proposta serà “ben acollida”, tot i que encara és “embrionària”, ja que la sensibilització dels joves en la no discriminació és un dels puntals de la llei 11/2014 contra l’homofòbia i la transfòbia aprovada l’any passat. També s’ha creat una comissió interdepartamental d’actuació de polítiques LGBTI.

Formar professors i pediatres

Els pares també demanen iniciatives de formació i sensibilització del professorat en la realitat transsexual, així com mesures de prevenció de l’assetjament escolar. “Davant de qualsevol agressió física o psicològica, menyspreu o insult, o assetjament per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere, la reacció de la direcció del centre i del professorat ha de ser contundent i clara, sense restar-hi importància”, diu el text que proposa Chrysallis. L’Alan, de 17 anys, va patir assetjament escolar en tres instituts i havia estat ingressat per una depressió.

Ja existeixen protocols d’actuació contra l’assetjament i contra la discriminació a les escoles, però no n’hi ha cap que inclogui la realitat concreta de la transsexualitat. “Ara es tracten aquests casos de manera individualitzada”, explica a l’ARA un portaveu del departament d’Ensenyament. Però per a les famílies això no és suficient. “Cal un protocol d’actuació a les escoles. Els mestres han de tenir informació per parlar amb naturalitat a classe de l’existència de la diversitat sexual i del fet que hi ha nens amb vulva i nenes amb penis”, reclama David Tello, pare del Dani i president de l’associació Chrysallis a Catalunya. “Hi ha desinformació, els mestres ens diuen que no tenen ni idea de com abordar el tema”, diu Tello, que reconeix que fins i tot el pediatre no va saber on derivar el Dani i la seva família quan li van parlar de la transsexualitat. “Els pares ara tenen més informació”, constata Teresa Godàs, psicòloga de la Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic. No obstant, creu que s’han de donar “més eines als pediatres”, ja que són els primers professionals “que consulten els pares”.

El Dani va experimentar una sensació “d’eufòria” el dia que va fer el trànsit sexual cap a la seva identitat sentida. El seu pare encara recorda el dia que li va comprar roba de nen o li va tallar els cabells. “El meu fill no està malalt, no necessita anar a un psicòleg”, indica David Tello. La despatologització de la transsexualitat -l’OMS encara la considera una malaltia mental-és una altra de les lluites dels pares dels menors transsexuals. “No és una patologia mental, tot i que pot provocar malestar en la persona que ho pateix”, argumenta Teresa Godàs. Des dels tres anys, el Dani sempre ha parlat en masculí, no se sentia a gust amb els vestits, triava joguines de nen i els seus amics eren nens. “No és un caprici, no és que vulgui ser nen, és un nen”, conclou el seu pare.

El Síndic obre una investigació

El Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per saber què va fer la Generalitat amb anterioritat al suïcidi de l’Alan, el jove transsexual que va patir una situació d’assetjament escolar, segons ha denunciat la seva família. El Síndic ha sol·licitat informació als departaments d’Ensenyament, Benestar Social i Família i al de Salut per saber quines mesures van prendre arran del presumpte assetjament escolar patit pel menor. Arran d’una queixa anterior, el Síndic ja va estudiar la situació dels adolescents LGTBI a les escoles i va suggerir que es promoguessin actuacions específiques.