Les famílies catalanes són les que més paguen per l'escola bressol a la UE

BarcelonaLes famílies catalanes són les que més paguen, a la Unió Europea, per l'educació infantil dels seus fills: mentre que la mitjana europea de despesa que recau en les famílies és d'un 25%, a Catalunya el percentatge puja fins un 40%, segons un estudi publicat aquest dijous per Save the Children. L'informe també sosté que sis de cada deu nens –que són els de les famílies més pobres– no accedeixen a les escoles bressol de 0 a 3 anys, una etapa escolar que, tot i no ser obligatòria, està provat que redueix la probabilitat de repetició i abandonament escolar.

L'informe explica que tant a Catalunya com a la resta de l'Estat la càrrega de la despesa de les escoles bressol l'assumeixen majoritàriament les famílies i que, davant "la limitada oferta pública", moltes acaben optant per llars d'infants privades. Però si es compara la situació catalana amb la d'altres comunitats, les dades evidencien que a Catalunya és on més alta és la proporció del cost que recau sobre les famílies. A Madrid era un pèl més elevat, però s'acaba d'implantar la gratuïtat total.

L'ONG adverteix de "la històrica falta d'atenció i regulació en aquesta etapa" a Catalunya. El departament d'Educació va anunciar fa mesos (va ser la primera gran mesura del conseller Bargalló) la seva voluntat de tornar a finançar les llars d'infants. El 2010 es va acordar que el cost de la plaça es repartiria a parts iguals entre les famílies, els ajuntaments i la Generalitat, però l'any següent el Govern va decidir retallar un 33% el finançament de les escoles bressol i, finalment, eliminar-lo del tot. Això va provocar que se'n fessin càrrec els ajuntaments i les diputacions, però també les famílies, que van patir considerables augments de les quotes. Tot i l'anunci del Govern, la mesura anunciada no s'ha arribat a aplicar: falta un pressupost per poder-ho fer, segons el Govern. L'ONG ha reclamat que s'augmenti la inversió i s'ampliï l'oferta pública de places, també per millorar la natalitat i l'ocupabilitat de les dones.

L'estudi reconeix que, encara que històricament Catalunya tenia índexs més elevats d'escolarització en el primer cicle d'educació infantil que la resta d'Espanya, "el creixement s'ha anat alentint" i s'ha igualat: a Catalunya, un 38,4% de nens de 0 a 2 anys estan escolaritzats, mentre que a nivell estatal és un 38,2%. La majoria dels 129.872 nens sense escolaritzar procedeixen de famílies vulnerables. "A l'educació infantil de primer cicle [de 0 a 3 anys] hi accedeixen majoritàriament les classes mitjanes i altes, i en queden fora les més desafavorides", ha explicat la responsable de polítiques d'infància de Save the Children, Emilie Rivas, segons recull l'agència Efe.

Accés desigual en funció de la renda

Hi ha diversos indicadors que reflecteixen aquesta desigualtat. Per exemple, que el 66% dels nens d'entre 0 i 3 anys de mares amb formació universitària estan escolaritzats, més del doble que els nens de mares amb estudis primaris o inferiors, que no arribaven al 30%; o el fet que els districtes de Barcelona amb menys renda tenen menys taxa d'escolarització: el 56,8% dels nens de Sarrià van a la llar d'infants, mentre que a Ciutat Vella només són el 26%. De fet, les desigualtats s'expliquen també per l'origen de les famílies, ja que l'alumnat d'origen estranger representa només un 5,5% del total de nens i nenes de 0 a 3 anys escolaritzats.

Save the Children calcula que la inversió necessària per aconseguir la universalització progressiva d'aquest cicle educatiu seria de 814 milions anuals, dels quals les famílies podrien assumir fins a un 25%, per la qual cosa les administracions haurien de pagar els 612 milions d'euros restants. En l'anterior projecte de pressupostos, que no va tirar endavant, el Govern preveia 20 milions per a les escoles bressol.