La pobresa s’enquista en les famílies més vulnerables
Càritas alerta que dues de cada tres llars ateses el 2017 fa almenys dos anys que necessiten ajudes
Barcelona“He de treballar per poder pagar el lloguer, la llum, l’aigua… coses bàsiques. No vull els diners per a res luxós”. La Veska Hristova té 58 anys i una discapacitat del 40% reconeguda. Diu, però, que pot i vol treballar. Més aviat el que necessitava era una feina. És una de les 321.287 persones ateses per Càritas Catalunya l’últim any i un exemple que la pobresa es cronifica i s’acarnissa amb les llars que ja reben ajuts socials.
I és que encara que l’any passat les deu delegacions de Càritas a Catalunya van atendre un 11% menys de persones que el 2016, a Catalunya no hi ha menys famílies en situació de vulnerabilitat. De fet, el que constata l’entitat és que cada cop són més les persones a qui els resulta impossible superar la situació de pobresa en què viuen. Dues de cada tres famílies ateses per Càritas fa almenys dos anys que participen en programes socials per poder tirar endavant. “Algunes persones necessiten la nostra intervenció, com a mínim, una vegada al mes”, va explicar ahir l’entitat religiosa durant la presentació de la memòria del 2017.
La Veska va necessitar orientació i assessorament laboral per trobar una feina els últims mesos. “Vaig repartir centenars de currículums, però en més d’un any no vaig rebre cap trucada”, recorda amb frustració. Va arribar a creure que tornar al mercat laboral no era una opció. Ara aquesta dona nascuda a Bulgària i resident a Barcelona des de fa 12 anys ha trobat feina de netejadora. “Un lloc de treball no garanteix una vida millor, però és la porta d’entrada a unes condicions adequades”, resumeix la portaveu de Càritas Catalunya, Anna Roig.
L’informe anual constata que la situació laboral dels atesos per Càritas és molt precària: el 80% estan a l’atur i el 20% restant treballen en l’economia submergida, per un sou baix o amb un contracte temporal, com és el cas de la Veska.
La inestabilitat econòmica impacta de ple en la possibilitat de les famílies de viure en un habitatge digne. Un 60% de les llars ateses tenen dificultats per accedir a un pis o fer front a les despeses. El lloguer segueix sent la primera opció per a més de la meitat de les famílies, com la Veska, que viu sola en un pis de lloguer, però les dificultats per pagar-lo han provocat que el nombre de persones que relloguen una habitació (12%) o que han ocupat un pis (5%) hagi augmentat.
Les famílies amb fills, però, són les més vulnerables: quatre de cada cinc tenen infants a càrrec. De fet, aproximadament un 25% dels beneficiaris de Càritas el 2017 van ser menors d’edat. D’aquí que prop d’uns 230 projectes estiguin enfocats a garantir que tant infants com adolescents puguin gaudir de reforç educatiu i d’activitats extraescolars. “Incidir en aquest col·lectiu és evitar la transmissió intergeneracional de la pobresa”, defensen.
Plans per a menors estrangers
Càritas Catalunya va revelar ahir que preveuen crear projectes específics d’acció social i solidària per ajudar els menors estrangers no acompanyats (MENA) que han fet els 18 anys en territori català. Encara que no han pogut donar xifres sobre el nombre de joves que s’han adreçat a alguna de les entitats –dades que, asseguren, es podran veure en la memòria del 2018–, Càritas espera poder col·laborar amb la DGAIA en la coordinació de projectes per a aquests adolescents, uns programes que podrien evitar que els més de 700 joves nouvinguts que aquest any fan la majoria d’edat –i que hauran d’abandonar els centres de menors, sense referents o permís de treball– es vegin sols, al carrer i en risc d’exclusió social.