La impotència dels familiars quan un malalt abandona la quimioteràpia

Barcelona"No passa un segon en què no pensi en el meu fill i que s’hauria pogut salvar". Julián Rodríguez es pregunta cada dia què hauria pogut fer més per convèncer el seu fill Mario, de 21 anys i malalt de leucèmia, perquè seguís el tractament de quimioteràpia en lloc d’abandonar-lo per sotmetre’s a l’anomenada teràpia ortomolecular. "Em vaig fer membre d’una associació contra la leucèmia, li vaig presentar persones que l’havien superat -explica-, però no el vaig poder convèncer. La influència de la seva mare, que creu en les teràpies pseudocientífiques, unida a la por que produeix la quimioteràpia, que és molt dura, i al fet que ets al caire de la mort...Tot això va ser més fort", lamenta el pare del Mario. Ara el Julián lluita per donar a conèixer la seva història als mitjans i evitar així que ningú hagi de passar pel mateix. Al maig va fundar l'Associació per Protegir el Malalt de les Teràpies Pseudocientífiques (APETP) per "aconseguir que cap malalt sigui desviat d’una línia de curació científica".

Francisca Molina tenia un càncer de pulmó terminal, però segons el seu germà i la seva cunyada, Andrés Molina i Elena López, hauria pogut viure fins a tres anys amb un tractament mèdic, "o com a mínim hauria mort sense tant patiment", si no hagués rebutjat la quimioteràpia per tractar-se amb Javier Herráez, que segons la seva versió li va prometre que la curaria "al cap de quatre setmanes amb aigua de mar". Aquest diari s’ha intentat posar en contacte amb ell sense èxit. En els comentaris d’una entrevista publicada a YouTube en què parla de les propietats de l’aigua per curar el càncer, un segon germà de la víctima -que ha preferit no parlar amb la premsa- afirma que Herráez va "mentalitzar" la Francisca perquè deixés la quimioteràpia. "Em vaig veure obligat a deixar el sistema hospitalari perquè no se’m permetia ser-hi, com a oncòleg, si no practicava la quimioteràpia", afirma Javier Herráez en aquesta entrevista.

Segons l’Andrés, la seva germana Francisca era seguidora del guru espiritual indi Sathya Sai Baba, i aquestes creences van propiciar que desconfiés de la medicina tradicional. "La gent d’aquesta religió li va recomanar aquest home, que li donava aigua de mar, gelocatil i morfina: res de quimio ni de radioteràpia", explica la seva cunyada Elena.

Què falla en el sistema sanitari?

El catedràtic d’oncologia i director de la Fundació per a l’Educació Pública i la Formació en Càncer (Fefoc), Jordi Estapé, va ser un dels primers metges de l’Estat que va veure com una pacient rebutjava el seu tractament per abraçar una pseudoteràpia, anomenada mètode Hamer, el 1995. La família de la víctima, Helena Lumbreras, va denunciar el metge que l’hauria fet abandonar la clínica del doctor Estapé. Un any després un jutge va arxivar el cas. "El moment més perillós en què un pacient pot caure en aquests mètodes és quan creu que ja no hi ha res a fer -assegura-. El càncer de l’Helena va fer metàstasi i ella es va desmoralitzar molt".

Què falla en el sistema sanitari perquè una part dels pacients decideixi optar per aquestes teràpies? Per a Estapé, el suport psicològic: "Els metges no parlem prou amb els pacients, hem de fer-ho més, hem d’informar-los dels detalls que necessitin i recomanar-los sempre una segona opinió". És per això que la Fefoc, a banda del tractament oncològic, ofereix assitència psicològica als pacients. La psicòloga Tània Estapé explica per què és important la seva tasca: "En el cas del càncer, a escala psicològica, al pacient li costa molt d’entendre que la quimioteràpia, que li està provocant tants efectes secundaris, en realitat l’està curant. La gent necessita suport psicològic, i fins que els hospitals no destinin més recursos a aquest suport aquests casos es continuaran repetint", assegura la psicòloga.

"Pare, m’he equivocat". A Julián Rodríguez li tremola la veu quan recorda les paraules que el seu fill Mario li va dir una setmana abans de morir. "La nit abans que se n’anés la seva mare i jo li vam estar posant les potingues que aquest home li havia receptat". Però el seu suposat terapeuta, José Ramon Llorente, ha assegurat a l’ARA que "mai" li va recomanar al Mario "que abandonés la quimioteràpia". Tot i que afirma que les vitamines "curen el càncer", diu que ell mai li va fer aquest tractament, sinó que únicament li va prescriure una "dieta complementària". La seva mare, segons ha pogut saber l’ARA, també diu que Llorente no va aconsellar al seu fill deixar la quimioteràpia.

Decisió dels pacients?

"Qualsevol de nosaltres pot acabar caient en una situació així -explica el biòleg Jesús Purroy-. No és un problema d’incultura, sinó d’espiritualitat". Tant Mario Rodríguez com Francisca Molina i Helena Lumbreras es van penedir d’haver abandonat el tractament mèdic en els seus últims moments. El motiu és, creu el Julián, que "un malalt de càncer no està en plenes facultats quan tria abandonar el seu tractament". "¿Serem mai capaços de posar-nos en la pell dels altres?", es pregunta el Julián, recordant com va consolar el Mario abans de morir: "No t’has equivocat, fill meu, t'han marejat".