Una familiar dels terroristes del 17-A: "Ripoll és casa meva i Catalunya el meu país"

Ripoll"Molta foscor, molt caos": això és el que li ve al cap cada vegada que pensa en què va fer un membre de la seva família el 17 d'agost del 2017. "No l'hi desitjo a ningú", afegeix. És una familiar directa d'un dels terroristes que van sembrar el terror a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils en dos atemptats que van matar 16 persones i en van deixar 345 més de ferides i afectades, segons la sentència de l'Audiència Nacional. Ella, que demana que no se la identifiqui, ha intentat continuar amb la seva vida, però admet que li ha costat. Només ara, sis anys després d'aquell fatídic dia, ha decidit parlar amb l'ARA.

No ho ha oblidat ni ho ha superat. "Això no s'oblida mai, no marxa del cap", explica. Diu que és "molt dur", sobretot perquè no aconsegueix entendre el que va passar. Assegura que ha "après a continuar vivint", però sempre amb una motxilla a l'esquena, "amb el pes de tot el que ha passat". La nota quan hi pensa, però també quan camina pels carrers de Ripoll: "la gent ens mira diferent, com si hagués perdut la confiança en nosaltres. I això ens afecta".

Els atemptats van obrir una ferida que encara que no ha cicatritzat a la capital del Ripollès. Ho demostren els darrers resultats a les eleccions municipals. Va guanyar amb comoditat Aliança Catalana, un partit d'extrema dreta liderat per Sílvia Orriols, que ara és l'alcaldessa del municipi. Els que la van votar, un 30% dels ciutadans que van anar als col·legis electorals, repeteixen el mateix argument: "Els atemptats van marcar un abans i un després". Un votant d'Orriols explica que els immigrants estan "escombrant" els catalans. Un altre afegeix que des del 17-A ha "perdut la confiança en ells". Un tercer diu que va fer esforços per "ajudar-los a integrar-se" i es lamenta: "Així ens ho han tornat".

"Ripoll és el meu poble", afirma la familiar dels autors dels atemptats. Explica que en algun moment els va passar pel cap marxar, però es neguen a fer-ho. "Ripoll és casa meva. La meva feina és aquí. El pes el portarem siguem on siguem". I no tothom els mira malament. Continuen tractant amb els que els coneixien abans del 17-A. "Nosaltres tenim bona relació amb molta gent", afegeix. Ara bé, això no vol dir que no estigui preocupada. "El que va passar també va fer que sigui més fàcil mostrar el rebuig cap a una cultura i sigui més acceptat per la resta. Facilita una postura que potser molta gent ja tenia abans dels atemptats", sentencia.

Això ha tingut conseqüències, i hi ha indicis de trencadissa entre comunitats. "Continuem vivint al mateix poble i compartint espais, però ens relacionem poc", comenta la familiar. A les escoles, diversos testimonis que ho viuen en primera línia expliquen que la integració funciona, però que des de fa uns anys els col·lectius cada vegada es diferencien més. A l'hora del pati, per exemple, costa més que juguin tots junts o que facin amics de fora de la seva comunitat. Ara és més difícil veure colles d'amics que barregin magribins i catalans. Abans, expliquen diverses persones de Ripoll, això no era així.

De fet, els mateixos terroristes del 17-A anaven amb amics d'orígens diversos, i semblava que s'havien adaptat al Ripollès. Hi havien crescut, hi havien estudiat i abans dels atemptats hi treballaven. Un dia, però, "van desaparèixer", explica una persona que hi havia tractat: "Al cap d'un any, vaig tornar a veure les seves cares a la televisió per primer cop en molt de temps". Va ser el 18 d’agost de 2017.

"Fer pinya"

"Ens falta fer més pinya", accepten fonts de l'entorn dels autors dels atemptats. Es posen deures a ells mateixos, però també a la comunitat catalana d'origen. Ara, interpreten, els ciutadans de Ripoll han votat "fer-los fora" i això, insisteixen, “afecta molt”. Des de la victòria d'Orriols, s'han sentit comentaris a les escoles que preocupen als professors. Com un nen que li va dir a un company de classe magribí que ara hauria de marxar de Ripoll. Sigui com sigui, des dels centres matisen que aquesta no és una situació general.

Des de la victòria de l'extrema dreta, "la nostra vida no ha canviat", assegura la familiar dels autors del 17-A. Però reconeix que també tenen un "sentiment de por". Temen un moviment que vol tancar les mesquites de Ripoll o que fa públic per les xarxes socials com s'ha expulsat un immigrant que estava dormint en un parc en el seu trajecte cap a Itàlia per buscar una nova vida. La parenta del terrorista reconeix aquest sentiment "de por", però afegeix que sobretot el que sent és "tristesa". "No sentir-se volgut al teu poble no agrada ni fa sentir bé", afirma.

De nou, té aquesta sensació de "no saber ben bé per què ha passat". "Crec que la gent té por del que desconeix, de les noves cultures, de la suma dels costums d'uns i d'altres", resumeix. No acaba d'entendre, però, com tot ha arribat tan lluny. Tampoc per què la ferida no s'ha curat tot i els sis anys que han passat. Creu que, en lloc de millorar, la situació ha empitjorat, fins al punt que discursos que abans eren minoritaris i criticats, ara semblen els més lògics i populars. "Ara és més fàcil dir que vols que els marroquins se’n vagin tots al seu país i que la gent se sumi a aquesta idea. I el meu país és Catalunya", conclou la familiar directa d'un dels membres de la cèl·lula terrorista de Ripoll.

Set membres d'aquesta cèl·lula jihadista, entre ells l'imam de Ripoll, van morir a l'explosió d'Alcanar i a Cambrils o abatuts pels Mossos d'Esquadra. Younes Abouyaaqoub, l'autor de l'atemptat de la Rambla, va ser abatut uns dies després, per la policia catalana, al Penedès. Els tres membres del grup terrorista que continuen vius estan tots a la presó després de la sentència de l'Audiència Nacional del maig del 2021. Mohamed Houli, Driss Oukabir i Saïd ben Iazza estan condemnats a 43, 36 i 8 anys de presó respectivament.