Una família que tothom coneixia però de la qual ningú no en sap donar cap detall

Terrassa"Jo coneixia una de les noies", contesta de seguida la propietària d'una botiga on s’arregla roba al carrer Consell de Cent de Terrassa, quan se li pregunta per l’Arooj i l’Anisa Abbas, les germanes de 24 i 21 anys assassinades al Pakistan de qui tothom parla aquests dies. La botiga, decorada amb delicadesa, és a pocs metres d'on vivien les dues joves. “Quan dic que la coneixia, vull dir que la veia passar per davant de la botiga cada dia”, rectifica llavors la dona, quan veu que aquesta periodista comença a metrallar-la a preguntes. “De vegades estava amb el seu pare al supermercat i semblava molt riallera. Però mai no vaig intercanviar una paraula amb ella”, aclareix.

El supermercat de què parla és un d'aquells petits comerços d'alimentació on hi ha tants productes ficats a les prestatgeries que és impossible no trobar el que busques. És a prop, uns metres més enllà, a la rambla de Francesc Macià. El pare de les noies, Ghulam Abbas, hi treballava i una d’elles també hi va treballar durant una temporada: l’Anisa, la més petita.

“¿La família pakistanesa? Jo també la coneixia”, apunta una altra dona que és a la botiga perquè deu voler arreglar alguna cosa i ha escoltat la conversa. “Un fill treballava al [supermercat] Condis que hi ha aquí a prop. Tenia els cabells llargs”, descriu posant-se les mans a l'alçada de les espatlles per indicar que el jove realment tenia una bona cabellera. “Un dia em va servir el pa amb la mascareta abaixada i li vaig dir: «Sisplau, et pots posar la mascareta bé?»”, continua explicant.

Al gimnàs Shark també coneixien la família. Els dos fills grans, que suposadament haurien participat en l'assassinat de les seves pròpies germanes, hi anaven a fer múscul. El gimnàs està situat en una primera planta a la cantonada del carrer Consell de Cent amb la rambla de Francesc Macià, i des de l'exterior es pot sentir perfectament la música txumba-txumba al ritme de la qual s'entrenen els que estan allà suant la cansalada. “Venien de forma esporàdica”, explica el Marc, un jove de bíceps prominents que és un dels propietaris del gimnàs. “Gairebé no sabien parlar castellà, així que el seu pare venia a pagar i m'avisava que els fills vindrien més tard”, afegeix. Segons diu, els joves no estaven quadrats com ell, ni de bon tros. “Eren esprimatxats. Venien aquí ja vestits d'esport, feien pesos i se n'anaven. No feien servir el vestidor, ni parlaven amb ningú”.

En definitiva, molts al barri de Sant Pere Nord de Terrassa tenien vista la família Abbas, però és impossible trobar algú que pugui donar algun detall que expliqui un crim tan bèstia. Només el propietari del supermercat on treballava el pare de les noies, Ulfad Raja, que també és del Pakistan, pot aportar alguna informació. “La filla petita, l’Anisa, va venir a Terrassa fa uns cinc anys i després va tornar al Pakistan a casar-se. La més gran, l’Arooj, ja va arribar casada fa uns dos anys”, detalla. Se suposa que totes dues van ser casades a la força. L'home continua explicant que les dues joves tenien xicot aquí, que l’Anisa feia un any que no vivia amb la seva família i que l'Arooj també va marxar de casa fa uns cinc mesos. “El pare estava enfadat amb elles per això”, admet. I els seus germans també s'oposaven fortament a la decisió de les noies fins al punt que el més gran d'ells va apunyalar un noi pakistanès que mantenia una relació amb una d’elles.

El pare, que és qui podria aportar una mica de llum, no es deixa veure davant de la premsa. Des que es va donar a conèixer el doble assassinat, no ha tornat a trepitjar el supermercat on treballa i, quan es pica a la porta de casa seva, ningú obre. Amb qui sí que ha parlat és amb els Mossos, que li han pres declaració en el marc de la investigació que han obert per esbrinar com va gestar-se el viatge de les joves. Ahir els agents van poder parlar amb la mare, que segueix al Pakistan, i que hauria confirmat que el viatge va ser una trampa que va acabar sent mortal per a les seves filles.