Reclamen la reobertura del camí de ronda de Garbet a Colera, tallat des del franquisme

Garbet (Alt Empordà)A l’extrem nord de la platja de Garbet, més amunt de Llançà, comença el camí de ronda que voreja la costa fins a la badia de Colera. És una de les rutes més boniques de l’Alt Empordà, amb un traçat agresta que recorre piscines naturals de pedres a peu d’una vinya, fins a la punta de l’illa Grossa i el mirador dels canons. Tot el primer tram del camí, però, està tallat: passa per dins de la finca privada d’un gran xalet amb vistes, propietat de la família Suqué Mateu, del Grup Peralada, que va ser construït molt abans de la llei de costes del 1988 i hi impedeix el pas.

Per fer aquesta ruta cal fer tot un tros a peu per sota la casa, caminant per les roques arran de mar durant uns 300 metres, fins a la cala de Port de Joan, on ja es pot reprendre el camí de ronda. Durant aquest tram la travessa és poc accessible, ja que les pedres són escarpades, és fàcil relliscar i cal posar els peus a l’aigua per avançar. Si hi ha onades és força perillós i si fa fred és realment poc recomanable. És per això que diferents entitats empordaneses –entre les quals SOS Costa Brava, Iaeden-Salvem l’Empordà i els centres excursionistes de la comarca– han iniciat una campanya per reclamar l’accés públic d’aquest tram del camí. De moment han presentat una denúncia administrativa a l’Ajuntament de Colera i el diumenge 6 d’octubre han organitzat una marxa de protesta per fer pressió.

Fer compatible la propietat privada amb l'ús públic

“Sobre el paper és un traçat públic, però es va privatitzar durant el franquisme, així que demanem que es faci efectiva la seva disponibilitat per a tothom –diu Arnau Lagresa, portaveu de Iaeden, que afegeix–: En cas d’onatge el pas per les roques és perillós i complicat, així que és urgent que es faci compatible la finca privada amb el pas públic”. Jaume Delclòs, president del Centre Excursionista Empordanès, afirma: “Des de la Catalunya Nord fins al cap de Creus, passant per Cervera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués i cala Jóncols, històricament molta gent ha fet aquest camí, així que aquest tram tallat per la casa de Garbet és totalment anòmal”.

Les entitats, a més, en la seva reclamació al consistori colerenc alerten que més amunt d’aquest tram barrat, a l’altura dels canons, els propietaris de la finca aquest estiu han fet noves obres per evitar el pas de vianants en un altre punt del camí. L’Ajuntament, però, encarà no s’ha pronunciat i els ecologistes avisen que si no respon favorablement iniciaran la via judicial.

Aquest cas –que no és ni molt menys l’únic a la Costa Brava– posa sobre la taula el conflicte entre ús públic i propietat privada. “Els camins públics sempre travessen alguna finca privada, però no passa res, s’han de conservar igualment”, argument Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava. “A més –afegeix–, si la finca és al límit de la costa, com és aquest cas, hi ha una franja de 6 metres a partir de la zona marítimo-terrestre, resseguint les platges i els penya-segats, que estan sotmesos a una servitud legal de pas públic i que la propietat privada no pot tancar, construir ni ocupar".

La casa, propietat de la família Suqué Mateu

El xalet senyorial que ha desencadenat el conflicte pertany a la família Suqué Mateu, del Grup Peralada, l’empresa familiar que gestiona el festival de música clàssica, els casinos i els vins que porten aquest mateix nom. De fet, a Garbet és on tenen una de les vinyes del seu celler. La casa es va construir en època franquista, quan no hi havia cap control urbanístic al litoral, i fins i tot a la mateixa cala de Port de Joan també s'hi va edificar una piscina, un embarcador i una barraca per fer-hi banquets.

En aquell moment la cara visible de la família era Miquel Mateu, avi dels actuals propietaris, amic personal de Franco i alcalde de Barcelona durant els primers anys de la dictadura. De fet, a l’Empordà corren moltes històries sobre les visites de Francisco Franco, escortat per la Guàrdia Civil, al xalet dels Mateu amb el seu iot, on sembla que també hi havien fet parada altres personatges il·lustres, com Josep Pla i Salvador Dalí.

Les entitats que protesten pel tancament del camí de ronda, però, no volen entrar en polèmiques amb els hereus Suqué ni entrar a valorar la seva història. “Reclamem l’obertura del camí, independentment de qui en sigui el propietari”, conclou Lagresa.