Els metges de família assumiran l’atenció sanitària a les residències

Barcelona“L’atenció mèdica a les residències geriàtriques no és ni de bon tros la que caldria: està molt fragmentada, hi ha moltes persones responsables i hi ha un problema de continuïtat en l’atenció”. Ho diu Francesca Zapater, metge de família i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). Precisament amb l’objectiu d’unificar l’atenció mèdica a les residències geriàtriques, el departament de Salut i el d’Afers Socials volen implantar un nou model d’atenció sanitària integrada a les persones grans que viuen en residències. El nou model aposta per una única figura mèdica de referència, que serà el metge de família: o bé el metge s’haurà d’integrar a l’equip d’atenció sanitària de la residència o bé serà el metge de la residència qui formarà part de l’equip d’atenció primària. Ara hi ha opcions per a tots els gustos. Hi ha residències on és el metge del CAP qui visita els pacients ingressats a la residència dins del seu horari laboral, altres ho fan fora de l’horari laboral contractats per la residència, hi ha centres que contracten un metge propi que no treballa per al sistema públic de salut, o d’altres on l’atenció la presten geriatres.

“Hi ha un garbuix de metges que treballen de manera diferent i ara es vol ordenar”, reconeix Sebastià Santaeugènia, director del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat del departament de Salut i responsable del projecte de reforma. “A diferència de les persones que viuen al seu domicili, els que viuen en una residència es troben que tenen dos metges: el propi de la residència i el de família”, afegeix Santaeugènia. I el que es pretén és que la gent que està ingressada en residències, siguin públiques, concertades o privades, “tingui un metge d’atenció primària de referència que l’atengui”, assegura Joaquim Delgadillo, gerent de prestacions farmacèutiques i accés al medicament del Servei Català de la Salut (CatSalut). “L’atenció primària juga un paper cabdal per millorar l’atenció a aquestes persones”, destaca Santaeugènia.

“Fa anys que defensem que les residències, com a concepte, han de ser la llar de les persones que hi viuen: també en els seus drets d’atenció sanitària”, reclama Cinta Pascual, la presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), patronal de les residències d’avis. Quan les persones ingressen a les residències “sembla que desapareguin de la xarxa de salut pública”, lamenta Pascual, que aposta per fer un treball conjunt entre els serveis de la residència i l’atenció sanitària pública.

Els pacients que viuen en residències de gent gran tenen un perfil de salut diferent del de la gent gran que viu a casa seva: són més grans, tenen malalties cròniques més complexes, acumulen més patologies i també prenen més medicació. Els centres geriàtrics atenen actualment molts pacients crònics avançats: el 82% tenen una situació de complexitat. Dins d’aquest percentatge, el 68% són persones que pateixen malalties cròniques de risc alt o moderat, i el 14% restant tenen patologies cròniques de màxima complexitat amb un pronòstic de vida limitat i moltes necessitats mèdiques.

Es tracta de garantir una continuïtat assistencial al pacient perquè, segons Francesca Zapater, ara l’atenció que reben és diferent de la de la resta de la població. “Hi ha una discriminació, perquè no tenen un metge d’atenció primària de referència com la resta de la població i estan més mal atesos perquè la garantia de continuïtat i globalitat la residència no la dona”, argumenta Zapater. El canvi de model és, doncs, al seu entendre, “una bona notícia” que també evitarà trasllats que ara es fan als serveis d’urgències per “petites descompensacions que es podrien solucionar a la residència si hi hagués un equip”.

En aquesta línia, Cinta Pascual, que també reivindica que els pacients de les residències han de rebre la mateixa assistència sanitària que qualsevol ciutadà, avisa que “els pacients són dependents i s’ha d’oferir una atenció de 24 hores”. Ho exemplifica amb el fet que, quan un usuari dels centres geriàtrics ha de rebre oxigen, se l’ha d’enviar a urgències perquè se li pugui subministrar. “¿No seria millor que les residències tinguéssim aquest servei?”, planteja Pascual, que aposta per aplicar una atenció més preventiva i d’atenció domiciliària que arribi directament als centres geriàtrics.

Més recursos per assumir la feina

Però Zapater també reclama més recursos perquè l’atenció primària pugui assumir aquest volum extra de feina. “Hi estem d’acord sempre que es doti de manera adequada els equips d’atenció primària i sempre que no es faci amb el mateix personal”, afegeix. Santaeugènia admet que és “impossible” que els metges de família, que fa temps que denuncien la situació de precarietat laboral, puguin assumir més feina, i reconeix que calen més professionals i més finançament. Per la seva banda, la patronal de les residències d’avis recorda que les tarifes estan congelades des de fa vuit anys. Per tant, des de llavors els pacients s’atenen amb la mateixa ràtio de treballadors, tot i que els usuaris cada cop “són més dependents”. “Cal un canvi urgent”, diu Pascual, que recorda que els centres geriàtrics de Catalunya atenen actualment unes 57.000 persones, gran part amb malalties cròniques des que es van canviar els graus de dependència (que van fer que augmentés la complexitat dels ingressats).

Tot i això, la fórmula organitzativa del nou model que es vol impulsar dependrà del volum de pacients de cada residència i s’haurà de determinar també en funció del territori. El departament de Salut reconeix que la implantació d’aquest model “no serà ràpida”. “Hi ha 1.697 centres residencials i no és el mateix una residència en una àrea rural que en un entorn urbà, ni és el mateix un CAP que només té una residència en la seva àrea d’influència que un altre CAP que en té més de 25”, argumenta Santaeugènia, que reconeix que caldrà “enginyeria territorial”. En tot cas, es donarà autonomia de gestió als centres d’atenció primària per adaptar-se a cada situació.

El nou model, que s’emmarca en el pla interdepartamental d’atenció i interacció social sanitària (PIAISS), també inclou canvis en la prestació farmacèutica. Ara les residències compren els medicaments bàsicament a les oficines de farmàcia -les residències grans tenen una oficina de farmàcia pròpia-, però s’estudia que també ho puguin fer en hospitals i centres d’atenció primària. Una associació de farmàcies ja s’ha queixat d’aquest canvi i l’administració ho emmarca en una “legítima defensa dels seus interessos”, diu Delgadillo.

El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona no s’oposa a revisar el model, però recorda que “l’atenció ambulatòria de pacients no ingressats a l’hospital correspon a la farmàcia comunitària” i “si es canvia el model ho ha de fer el Parlament de Catalunya”. “No ens podem saltar la llei d’ordenació farmacèutica de Catalunya”, diu Francesc de Dalmases, president del col·legi. I les residències demanen que es facin proves pilot sense excloure les farmàcies.

Ara el nou model s’està presentant a les societats científiques, a les patronals i als col·legis professionals abans de començar. El pas següent és una prova pilot per acabar d’afinar el model, que no es podrà dur a terme fins que el Parlament aprovi un marc normatiu nou. Santaeugènia calcula que es pugui començar amb les proves pilot abans de finals d’any, sempre que ja s’hagi format govern.