Falten un miler de metges a l’atenció primària per detectar el covid-19
Salut admet que cal fer seguiment diferenciat als que tenen símptomes prolongats
Santa Coloma de GramenetL’atenció primària tindrà un paper cabdal en el cribratge poblacional per diagnosticar els casos de covid-19 i identificar-ne els contactes. Però els falten mans per fer-ho, segons el sindicat majoritari de facultatius, Metges de Catalunya (MC), que retreu al Govern un dèficit important de plantilla des de l’època de les retallades: xifren en 900 el nombre de professionals que han perdut l’especialitat des del 2010. Els facultatius diuen que calen almenys un miler de metges més per encarar “amb garanties” la nova etapa de l’epidèmia, sobretot ara que la primària assumeix l’atenció als geriàtrics i la detecció de casos fent PCR als pacients amb símptomes. Tot plegat, sense deixar d’atendre la cronicitat.
“La primària ha de ser l’eix vertebrador, però al mateix temps cal vigilar que no se saturi”, va admetre dilluns el director general de recerca i innovació en salut, Robert Fabregat. Com a porta d’entrada al sistema sanitari, fins ara la primària ja ha estat diagnosticant molts malalts sospitosos sense poder fer-los proves de confirmació, i també s’està fent càrrec dels casos de llarga durada, malalts que no aconsegueixen desfer-se del virus durant setmanes, tal com va avançar l’ARA. Aparentment són casos lleus, ja que no requereixen ingrés hospitalari, però els símptomes no remeten. Alguns d’ells van denunciar a l’ARA la frustració que sentien perquè cap especialista els podia donar una resposta. Un malestar que va créixer encara més quan des del departament es va descartar un protocol específic per a ells.
La consellera de Salut, Alba Vergés, va matisar aquestes declaracions i va apuntar que seria convenient seguir-los de manera diferenciada. “Seria interessant veure per què no negativitzen”, va dir.
Un milió de tests per la sanitat
Vergés també va anunciar dilluns que la capacitat diagnòstica del país havia crescut molt les últimes setmanes. Fabregat va concretar-ho més i va assegurar que es podien fer al voltant de 17.000 PCR diàries. Ara bé, Salut addueix que no hi ha tanta demanda i que no caldrà fer tantes proves al dia. El que sí que va confirmar és que el Govern farà un milió de tests serològics per dibuixar el mapa de la immunitat de Catalunya, com va avançar diumenge l’ARA.
Les proves d’anticossos es prioritzaran entre els 170.000 treballadors d’hospitals i primària, així com als de sociosanitaris i geriàtrics, cossos d’emergències i altres professionals essencials com els Mossos d’Esquadra. El cost aproximat del projecte se situa al voltant dels cinc milions d’euros i l’objectiu és avaluar l’estat immunitari dels sanitaris durant els pròxims 12 mesos. També s’estudiaran altres conjunts, com els casos sospitosos atesos a la primària, i serà possible obtenir una “fotografia més real del territori” i comparar la incidència de la pandèmia entre col·lectius i regions en les diferents fases de desescalada del confinament. Segons Fabregat, es podria conèixer l’abast del brot a la conca d’Òdena i comprovar que la presència del virus ha sigut anecdòtica a les Terres de l’Ebre.
La mascareta no serà obligatòria al carrer
La mascareta només serà obligatòria al carrer i als espais tancats quan no sigui possible garantir la distància mínima de seguretat, fixada en els dos metres. Així ho van pactar aquest dilluns el govern espanyol i les comunitats autònomes a la reunió del consell interterritorial del Sistema Nacional de Salut, l’endemà de la conferència de presidents autonòmics. Ja en la reunió de diumenge moltes comunitats, entre les quals Catalunya, van reclamar a l’executiu espanyol l’ampliació de l’ús de la mascareta, que fins ara només era obligatori al transport públic, en què és més difícil mantenir les distàncies entre persones.
Els pròxims dies es publicarà una ordre ministerial per regular aquesta nova mesura, si bé tot indica que es deixarà l’ús de les mascaretes en aquests espais a criteri de cadascú i que, per tant, la decisió no és tan contundent com reclamaven algunes autonomies com Catalunya. Hores abans que es conegués la posició de Sanitat, el mateix conseller d’Interior, Miquel Buch, va insistir que calia fer obligatori l’ús de la mascareta fora de casa i multar les persones que surten al carrer sense.
