“La falta de reactius és el taló d’Aquil·les”
Els laboratoris, peces clau del sistema sanitari, també s’han transformat per diagnosticar malalts de covid-19
BarcelonaSón discrets i sovint els imaginem treballant en cubicles estèrils, sense aixecar els ulls de les provetes i aliens a les corredisses dels passadissos d’hospital. Però la seva feina, tot i que a la rereguarda, és essencial en l’assistència dels malalts: confirmen els diagnòstics i aporten la informació necessària per tractar els pacients amb les teràpies més eficaces. Són els microbiòlegs, professionals que tenen la mà trencada a l’hora de reconèixer els virus que deterioren la salut de les persones.
El covid-19 ha posat a treballar a tot gas els laboratoris de Catalunya: ja s’han fet més de 70.000 PCR, les proves de biologia molecular que confirmen o descarten amb una fiabilitat del 95% la infecció per SARS-CoV-2. Totes es fan als hospitals i han de ser analitzades i validades pels laboratoris autoritzats per la Generalitat. I no en són tants com podria semblar: segons la guia de procediments d’actuació del covid-19, només n’hi ha disset (tretze de públics i quatre de privats). La metamorfosi del sistema sanitari ha permès fites inimaginables, com ara triplicar els llits disponibles per als malalts, però la transformació no és exclusiva de la part assistencial.
Els laboratoris s’han adaptat en temps rècord i amb molt d’esforç a la pandèmia. N’és un exemple el de la regió sanitària metropolitana nord, ubicat a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, i del qual pengen centres del Barcelonès nord, el Maresme i el Vallès Oriental, alguns dels territoris més afectats pel virus. El laboratori badaloní s’ha dividit en dues àrees: una per a l’activitat ordinària -ja que segueixen arribant mostres de meningitis o de malalties de transmissió sexual- i una altra d’específica per covid-19. “Quan va esclatar la crisi, tots els professionals ens vam posar al servei de microbiologia”, explica el director clínic, Ignacio Blanco.
Normalment microbiologia del Germans Trias i Pujol rep un volum baix de mostres, i solen requerir un treball molt clàssic, de microscopi i d’anàlisi molt individualitzada. Ara la feina s’ha multiplicat per 120: els tècnics han passat d’analitzar quatre o cinc mostres al dia a processar-ne més de 600. Els termocicladors, les màquines per analitzar les mostres de potencials infectats, funcionen les 24 hores del dia. La PCR es basa en la inactivació del virus (deixar-lo sense capacitat d’infecció), l’extracció del material genètic i el processament de la mostra per identificar el rastre del patogen mitjançant líquids reactius. Una feina metòdica, en la qual s’inverteixen quatre hores per mostra.
Amb l’escalada de contagis, el Servei Català de Salut (CatSalut) va haver de mobilitzar centres d’arreu del territori que tinguessin una tecnologia de base de biologia molecular i poguessin adaptar la seva infraestructura a la validació de PCRs. És el cas del Clilab, una xarxa de laboratoris que dona servei a sis hospitals de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Garraf, el Baix Llobregat i el Barcelonès. En poc més d’una setmana, els professionals del laboratori intercomarcal van preparar el servei central -incorporant material i maquinària a contrarellotge- per analitzar els tests que arribessin dels sis centres hospitalaris.
Precarietat compartida
Gairebé un mes després de posar-se en funcionament i de posar bona part dels professionals a treballar en bloc en PCRs amb torns per operar les 24 hores al dia, al laboratori situat a Vilafranca del Penedès ja s’han analitzat més de 7.200 mostres. Els dies amb una acceleració dels contagis, es validaven 500 mostres diàries, la majoria provinents de l’Hospital d’Igualada, el focus més important de covid-19 a Catalunya. Ara bé, els laboratoris s’han reorganitzat en la precarietat. “D’entrada, no teníem prou material i la primera setmana no podíem ni estudiar mostres”, explica Blanco. Hi coincideix Miguel Ángel Benítez, director tècnic de Clilab i cap del servei de microbiologia: “La falta de reactius ha estat el taló d’Aquil·les”. A Vilafranca creuen que haurien pogut millorar el temps de resposta si els reactius -el líquid que exposa la presència del patogen- haguessin arribat a l’hora. Hi havia dies que perdien hores sense validar per la falta de materials. Això feia que, en plena corba ascendent, es dilatés la resposta fins als dos dies. O que es derivessin mostres d’Igualada al laboratori de l’Hospital de Bellvitge.
Però és en aquestes situacions crítiques quan tothom treu el millor de si mateix, i Benítez posa en valor la cooperació entre centres: “Ens trucàvem per demanar-nos material. Entre els mateixos laboratoris ens ajudàvem”. A Badalona tampoc no haurien pogut respondre si no fos pel responsable de compres de l’hospital, que va maldar per trobar proveïdors i anava a buscar els materials personalment amb el cotxe.
L’opinió majoritària dels tècnics és que l’administració s’ha confiat i ho ha deixat tot a les seves mans. Tant el Govern com l’executiu espanyol s’han entestat a comprar tests ràpids per buscar la celeritat en la detecció: els professionals lamenten que hagi estat en detriment del mètode més segur. “En sis hores tenim resultats. També és rapidesa i sense marge d’error”, diu Blanco.
El Govern ha autoritzat la incorporació de tres centres de recerca perquè analitzin PCRs: l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Tots tres preveuen processar 170.000 proves en sis setmanes. El director de l’IRB, Francesc Posas, assegura que fa dies que adapten el laboratori, originalment de recerca, per començar a rebre mostres immediatament. “Hem reprogramat màquines i hem dissenyat protocols d’anàlisi”, explica Posas. Ell, però, també alerta de la dificultat per trobar reactius al mercat.
Si bé els epidemiòlegs creuen que la corba ja va a la baixa, els laboratoris continuen rebent centenars de mostres diàries. I la maquinària no s’aturarà: el Govern vol fer tests massius a la població, que intensificaran encara més la feina de tècnics i microbiòlegs. Si l’administració no acredita més laboratoris, els autoritzats, que ja funcionen a ple rendiment, hauran de fer mans i mànigues per donar resposta a la previsible allau de proves.