Tots els obstacles per identificar les víctimes dels aiguats al País Valencià

La documentació, l'efecte de l'aigua als cossos i les entrevistes amb les famílies són determinants per a un procés ràpid

Dos professionals del grup d'especialistes en activitats subaquàtiques buscant desapareguts a l'Albufera
05/11/2024
4 min

BarcelonaDes de l'inici de la catàstrofe al País Valencià s'han comptabilitzat 211 víctimes mortals i, segons les autoritats, hi ha almenys 89 persones desaparegudes. El president de la Comissió Espanyola de Medicina Forense, Josep Arimany, va liderar l'equip de forenses del dispositiu espanyol que va col·laborar en la crisi del tsunami a Tailàndia del 2004 i creu que el ritme d'identificacions i d'autòpsies al País Valencià és "força ràpid". Ara bé, reconeix que els obstacles de gestió i la falta d'informació dels desapareguts poden ser factors que estiguin alentint el procés. "Cal tenir en compte que estem en una situació de gran catàstrofe, de caos i d'un consegüent desbordament de les institucions", justifica Arimany.

Per comprendre per què en aquesta situació hi ha casos en què s'ha tardat més d'una setmana a identificar una víctima i comunicar-ho als seus familiars cal conèixer què passa des que es troba el cos d'una persona fins que se'n confirma la identitat. "S'han d'utilitzar protocols que marca la Interpol a escala mundial i que comencen amb l'aixecament del cadàver", adverteix.

Localització i objectes

Quan es troba un cos, tant si l'han trobat els Bombers o la policia, com si ho ha fet un ciutadà, abans de poder-lo moure cal fer l'aixecament del cadàver. Això només ho pot fer un jutge, un metge forense o un membre de la policia judicial. "Per molt caos que hi hagi, tant sí com no aquesta acció l'ha de fer una d'aquestes tres figures presencialment en el lloc dels fets", adverteix el professor de dret de la UB especialitzat en medicina legal i forense, Gerard Ripoll.

En aquesta fase el professional no només ha de certificar la mort, sinó que ha de fer una anàlisi detallada del seu entorn, des de la localització exacta on s'ha trobat fins a quins objectes porta a sobre o té al voltant, la roba que duu i fins i tot seva la talla. També destaca que és molt important protegir la família o la gent que hi hagi a prop del lloc on es troba la víctima. "Per respecte, tu no pots deixar que la família vegi el cos d'una persona estimada que no està en bon estat. Les coses s'han de fer per ordre, amb tacte i amb respecte, i aquesta és la nostra responsabilitat", insisteix Ripoll.

Per identificar la víctima és possible fer un pas de gegant en el procés si aquest porta la documentació a sobre. "Moltes vegades és més fàcil identificar els homes que les dones, perquè ells porten la cartera a la butxaca amb el DNI, però elles sovint el porten a la bossa que s'acaba perdent", detalla Arimany que adverteix, però, que amb la documentació no n'hi ha prou.

Processos d'identificació

El cos de la víctima s'ha de traslladar a un lloc on es pugui preservar per tal de fer-li l'autòpsia i identificar-la. En el cas del País Valencià, les víctimes mortals s'estan transportant a la Ciutat de la Justícia i a un pavelló de la Fira València. Un cop allà, un equip format per, com a mínim, un metge forense, un membre de la policia científica i un tècnic d'autòpsia, s'ocupen de confirmar el motiu de la defunció. "Encara que pel context puguis suposar quina és la causa de la mort, en cadascun dels casos s'ha de mirar tot el cos per complet", explica Ripoll. Normalment, una autòpsia acostuma a durar un parell d'hores i en aquesta estona també s'extreu la informació necessària per identificar la persona. Aquí la tècnica utilitzada variarà en funció de les circumstàncies i l'estat del cos de la víctima.

Tècniques d'identificació
  • DNI

    Arimany adverteix que al País Valencià, igual que va passar amb el Tsunami de Tailàndia, moltes víctimes poden haver passat hores a l'aigua i això pot fer que el cos s'infli o que el rostre variï. Per tant, sempre caldrà la confirmació per un mètode d'identificació primari: l'empremta dactilar, la identificació odontològica o una anàlisi genètica o d'ADN.

  • Empremta dactilar

    La víctima s'acostuma a identificar per les empremtes dels dits, però, com va passar a Tailàndia, l'aigua dels rius i del mar poden deteriorar aquestes empremtes, si bé hi ha tècniques per recuperar-les. Ara bé, trobar a quina persona pertany és un procés relativament lent. A diferència de l'arxiu que fa servir la policia de persones amb antecedents penals, en el cas dels civils l'arxiu és tan ampli que pot costar trobar la coincidència entre empremtes. "És necessari tenir una llista de desapareguts; si no és com buscar una agulla en un paller", avisa Arimany.

  • Odontologia i Genètica

    Si el cos està en molt mal estat, com pot ser en el cas d'un atemptat o d'un accident d'avió, també es pot recórrer a una identificació odontològica, ja que és molt difícil que les dents es deteriorin. També es pot optar per fer una anàlisi d'ADN. Totes dues opcions són més lentes a l'hora de trobar amb què relacionar la informació que s'ha tret de la víctima. En el primer cas cal trobar la fitxa odontològica de la víctima. En el segon, cal que algun familiar aporti una prova d'ADN pròpia per comparar-la amb la de la víctima i veure si hi ha coincidències.

L'entrevista amb les famílies, clau

Més enllà de tots els processos mèdics, Arimany insisteix que és molt rellevant parlar amb les famílies per conèixer qui és el desaparegut. "Necessites temps perquè t'expliquin tots els detalls que et permetin fer la fitxa ante mortum, que serà clau per poder identificar molt més fàcilment la persona", detalla. S'ha d'afegir el màxim d'informació possible, des del color dels cabells i els ulls, fins a quina roba portava, si duia pírcings i tatuatges, si estava operat d'apendicitis o si té una pròtesi.

Moltes vegades, explica Arimany, comparant aquesta fitxa amb la que es fa durant l'aixecament del cadàver es pot identificar la persona o tenir una pista clara de qui és. En aquest sentit, la poca informació que s'ha donat sobre els desapareguts al País Valencià i "el caos logístic i administratiu" que Ripoll considera que està havent-hi, pot fer que aquesta part essencial en el procés d'identificació sigui difícil d'executar. De fet, aquest mateix dimarts, la Guàrdia Civil ha obert tres noves oficines per tal que les famílies de persones desaparegudes puguin donar tota la informació possible dels seus familiars i, fins i tot, mostres d'ADN per tal de facilitar-ne la identificació.

Acompanyament psicològic

Tots dos professionals adverteixen que és de vital importància acompanyar psicològicament les famílies. En aquest sentit, critiquen la falta de tacte de la consellera de Turisme valenciana, Nuria Montes, a l'hora de comunicar que els familiars havien d'esperar a casa seva a tenir informació del parent que no localitzen. "No els pots dir que s'esperin i que ja els trucaràs. Els has de dir qui els trucarà i donar-los un espai físic on donar-los suport emocional", insisteix Arimany.

En aquest sentit, des del Col·legi de Psicòlegs de València han enviat professionals a la Ciutat de la Justícia i a la Fira per donar suport emocional. "Hi hauria d'haver un equip massiu que s'ocupi de parlar amb les famílies per comprovar si la persona desapareguda continua sense aparèixer, però també un gran dispositiu de psicòlegs que pugui acompanyar les famílies i les víctimes en una situació tan delicada", conclou Ripoll.

stats