La falsa preeclàmpsia que afecta les embarassades amb covid-19

BarcelonaVuit gestants amb un pronòstic greu van ingressar en plena pandèmia a l'Hospital de la Vall Hebron, centre obstètric de referència durant la crisi sanitària. A part d'una pneumònia complexa, aparentment les pacients també presentaven un quadre de preeclàmpsia, una malaltia greu que representa la principal causa d'ingrés a l'UCI d'embarassades i que pot acabar amb la inducció del part. El perfil de les gestants, a més, era similar: totes havien donat positiu de coronavirus, eren majors de 35 anys i estaven entre el segon i el tercer trimestre de l'embaràs. Més important encara era que tenien la pressió arterial alta, els feia mal el cap i patien miiodesòpsies –veien mosques volants–, signes clars de la preeclàmpsia. Ara bé, per a l'obstetre i responsable de la unitat d'insuficiència placentària del centre, Manel Mendoza, va ser tota una sorpresa: eren massa pacients de cop d'una patologia que només afecta el 3% de les gestants a Catalunya i que únicament es desenvolupa de manera greu en el 0,4% de les embarassades.

En aquest cas, gairebé una desena de dones presentaven les mateixes complicacions de manera simultània. Mendoza explica que en el primer cas, que va arribar a mitjans de març, es va prendre la decisió més agressiva i contundent, però també la que establia el protocol assistencial davant d'una preeclàmpsia greu, que era induir el part i fer una cesària. Però l'arribada de nous casos idèntics va cridar l'atenció. ¿I si aquelles dones manifestaven una expressió secundària del covid-19 i el que patien no era ben bé una preeclàmpsia? "Era impossible que totes la tinguessin i vam assumir que possiblement era causada per la infecció", apunta Mendoza.

La Vall Hebron ha confirmat aquesta hipòtesi i ha descrit una síndrome similar i que únicament desenvolupen les gestants més greus de covid-19. Provisionalment es pot anomenar preeclàmpsia impostora. El coronavirus pot causar una complicació gestacional de les mateixes característiques entre les embarassades que pateixen la infecció d'una forma més greu, com ara la pressió arterial alta i la fallada del ronyó i del fetge. Aproximadament el 62,5% de les gestants amb covid-19 severa desenvolupen signes i símptomes que imiten la preeclàmpsia. I, de fet, dels vuit casos greus, cinc havien desenvolupat la complicació pel covid-19 i només una havia patit realment preeclàmpsia.

"Ens plantejava el dubte de si era coincidència, si el covid-19 causava preeclàmpsia o si eren símptomes superposats i propis del coronavirus en gestants –detalla Mendoza–. I això és important, perquè el pronòstic i el tractament de la preeclàmpsia real i la falsa és molt diferent: mentre que la preeclàmpsia no es cura fins que s'acabi l'embaràs –cal provocar el part o fer una cesària–, en la síndrome impostora s'acaba quan es cura de la pneumònia". Distingir-les, doncs, reduiria les decisions precipitades, com ara provocar un part prematur per un mal diagnòstic.

Es creu que la preeclàmpsia la causa un dèficit de creixement d'aquest òrgan maternoinfantil durant el primer trimestre de l'embaràs: la proteïna que l'ha de fer créixer s'allibera en poca quantitat, mentre que la que ha de reduir-la flueix amb més facilitat. "Es produeix un desequilibri que fa que la placenta no rebi prou oxigen", explica Mendoza. Ara bé, com que les manifestacions de la preeclàmpsia són molt inespecífiques, els obstetres fan servir marcadors d'inflamació de la placenta en la sang de la mare per descartar el trastorn, el sFlt-1/PlGF i l'estudi Doppler del flux sanguini de les artèries uterines.

Entre el 13 de març i el 10 d'abril, investigadors de medicina materna i fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) van reclutar 42 dones embarassades de més de 20 setmanes de gestació que arribaven a urgències a la Vall d'Hebron amb infecció per covid-19 confirmada. Les participants es van classificar en dos grups, en funció de si eren contagis no greus (34) o greus (8). Sis d'aquestes vuit dones van desenvolupar símptomes idèntics a la preeclàmpsia però no s'hi va identificar cap dels marcadors específics d'aquest trastorn, llevat d'un cas, que sí que els registrava.