Les Falles caminen, a poc a poc, cap a la igualtat

ValènciaUn segle i mig després que l’any 1868 José Martí Usó fundés a la localitat de les Alqueries, a la Plana Baixa, la Pirotècnia Martí, la seva rebesneta Reyes serà l’encarregada d’encendre la metxa de la mascletà del dia gran de la festa, el dilluns 19 de març, i de la Nit del Foc, el castell de focs artificials més important de les Falles de València. Amb aquesta fita, Reyes Martí, que és al capdavant de l’empresa familiar des del 1996, haurà tancat un camí que va començar el 2001 quan va disparar la seva primera mascletà i, més important encara, haurà trencat un nou sostre de vidre.

La representant de la quarta generació d’aquesta nissaga enamorada de l’olor de pólvora remarca que el seu cas no és excepcional, i emfatitza que hi ha més dones empresàries al sector pirotècnic, tot i que admet que és l’única que s’atreveix a envoltar-se d’entre 250 i 300 quilos de material explosiu amb l’obligació de calar-hi foc. Lluny de les dosis de gosadia, Martí posa el focus en la dificultat de conciliar la vida familiar i la laboral: “Per a l’home sempre ha sigut més fàcil, perquè han sigut les dones les que han criat els fills. Jo sempre els he hagut de portar al darrere”, subratlla.

Un altre exemple d’un àmbit faller en què la dona s’obre pas any a any és la direcció de les comissions. A la ciutat de València, la xifra de dones que encapçalen les seves agrupacions no ha parat de créixer i ha passat de les 18 del 2016 a les 43 de l’any passat i a les 48 d’aquest. Amb tot, encara són un percentatge molt reduït en una ciutat amb 381 falles.

Per a Pepa Gómez, presidenta de la Falla Borrull Socors, “cal donar visibilitat a les actuacions de les dones perquè sobre les falles hi ha un desconeixement de partida; des de fora de la festa se li atribueixen uns valors que no sempre són reals”.

Gómez confia que l’exemple de les seves 47 col·legues empenyi altres dones a fer el pas, tot i reconèixer que en els dos anys que exerceix el càrrec ha hagut de suportar comentaris desafortunats: “Sempre de fora de la meua falla”. La també periodista a Levante TV subratlla que l’evolució de les Falles va lligada a la de la mateixa societat, tot i admetre que la festa “potser va un poc més lenta”.

Un dels passos més agosarats va ser el que va dur a terme la comissió Arrancapins, que l’any 1991 va decidir eliminar la figura de la fallera major per l’elevat cost econòmic: “I perquè els homes i les dones som iguals”. Ara mateix, continua sent l’única agrupació de la Junta Central Fallera sense aquesta figura.

Monuments sexistes

L’excepcionalitat del cas d’Arrancapins s’explica pel simbolisme que, en moltes festivitats, s’atorga al cos de la dona, transformat en veritable ideal de bellesa en la iconografia fallera. Un camí pel qual encara transiten molts monuments, en què la representació femenina és protagonitzada per dones voluptuoses i en actituds libidinoses.

Per trencar aquests estereotips, institucions com l’Ajuntament i la Diputació de València han impulsat campanyes amb la concessió de premis i distincions per als monuments que escenifiquin “el principi d’igualtat de tracte i no discriminació” per motiu de sexe, orientació sexual, ètnia i religió, i que destaquin per la seva lluita contra la violència de gènere.

Uns esforços que s’hauran de mantenir els pròxims anys i que traspassen les fronteres del món festiu. Així ho demostra com a mínim la destrucció, dijous a la matinada, d’una figura de la Falla l’Amistat que representava dos nens besant-se. En aquesta ocasió, les víctimes de la intolerància han sigut les falles.