Les facultats es renoven per frenar els suspensos massius

BarcelonaQuè pots fer quan la meitat dels alumnes suspenen l’assignatura que imparteixes a la universitat? Això és el que es van haver de preguntar els professors d’assignatures d’administració i direcció d’empreses (ADE) i d’economia de la UB, que acumulaven un gran nombre d’estudiants repetidors. I van pensar que per capgirar la situació calia canviar la manera de fer classe. Fugint de les tradicionals classes magistrals, van potenciar la feina individual a casa i la participació constant a l’aula. El resultat: es va passar d’un 46,9% d’aprovats al 68,1% el curs següent. És només un exemple de la revolució per incorporar metodologies innovadores a la universitat, un espai sovint reticent al canvi.

Com en altres universitats, quan a la UB s’acumulen repetidors d’una assignatura es creen els GIE, els grups d’intensificació d’estudis. “Són alumnes molt absentistes i que es miren els apunts uns dies abans de l’examen. Vèiem que el rendiment era inferior a la resta de grups i pensàvem que calia fer alguna cosa per canviar-ho”, apunta Glòria Rubert, professora de la facultat. Van optar pel mètode de l’aula invertida: els estudiants primer treballen a casa el material i, un cop a classe, se’ls fa una prova individual, que normalment és un problema pràctic que cal resoldre. Després es posa en comú i, per grups, acorden una resposta única. “Aquí fomentem el treball en grup i l’aprenentatge entre iguals, perquè s’expliquen les coses els uns als altres”, diu. Al final de la classe el professor aclareix dubtes i fa una petita explicació de la lliçó.

“Es diu aula invertida perquè no és que jo ho explico i tu ho treballes, sinó que és al revés: tu estudies primer i després ho posem a prova”, afirma Rubert. D’aquesta manera han aconseguit que els estudiants portin al dia l’assignatura, que assisteixin a classe i que comprenguin la matèria. Ho han aplicat fins ara a les assignatures d’introducció a l’economia i microeconomia dels graus d’ADE i d’economia, però l’èxit ha animat els impulsors i s’han constituït com a grup d’innovació docent de la UB amb el nom de Tècniques d’Aprenentatge Actiu i Vivencial en Economia (TAAVE).

“Un canvi de tendència”

La idea és estendre la metodologia a la resta de grups -i no només als de repetidors- i a més assignatures. “És un canvi de tendència del sistema educatiu: les metodologies de docència activa i vivencial comencen a arribar a la universitat”, afirma Mònica Serrano, que també forma part del TAAVE. Segons diu, abandonar les classes magistrals i fer tests de manera freqüent comporta més feina tant per als professors com per als alumnes, però reivindica que un 80% dels estudiants prefereixen aquest mètode.

Un problema molt semblant tenien a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb les matemàtiques, base de les enginyeries i l’arquitectura. “Ens trobàvem que a primer curs estudiaven matemàtiques sense saber la utilitat que tenien per a la carrera”, afirma Marta Peña, professora i subdirectora de l’Institut de Ciències de l’Educació a la UPC. De fet, el primer curs en aquesta universitat es considera una fase selectiva: s’han d’aprovar totes les assignatures en dos anys i, en gairebé tots els graus, les matemàtiques (àlgebra, càlcul, geometria...) ocupen el 40% o el 50% del temari. Segons un estudi del 2015, un de cada quatre estudiants abandona el primer curs en graus d’enginyeria i arquitectura a l’Estat. Amb l’objectiu d’evitar la fuga en massa d’estudiants, la UPC prova d’explicar les matemàtiques amb problemes contextualitzats a cada carrera.

Per fer-ho, es formarà els professors en conferències quinzenals, que analitzaran l’ús de les matemàtiques en les diferents àrees tecnològiques. “Càlcul i àlgebra poden ser iguals a arquitectura i a una enginyeria, però nosaltres volem adaptar-les a cada disciplina”, explica Peña, que busca sobretot “motivar” els alumnes. “El primer curs és dur i molts es desanimen i creuen que s’han equivocat perquè no hi troben el que esperaven”, admet. Si el projecte funciona, la idea és expandir-ho a la física. “Els estudiants no troben utilitat a aquesta assignatura fins que no arriben a electrònica o mecànica”, reconeix. De fet, la UPC ja ha començat a buscar aplicacions pràctiques a la física i, per exemple, fa sortides al Tibidabo per fer experiments a partir de les atraccions.

Més difícil que a l’escola

Si bé és veritat que en pràcticament totes les universitats hi ha departaments d’innovació docent, els experts admeten que aquestes metodologies són més difícils d’aplicar que a primària i l’ESO. Begoña Gros, doctora en pedagogia a la UB, ho atribueix a la “doble exigència” del professorat universitari. “A vegades es prioritza la recerca a la dedicació docent”, explica. I detecta dos motius més: la complicació de fer classes amb més de 100 alumnes i les condicions i equipaments on es fan. En tot cas, està convençuda que el futur de la universitat passa per aquesta renovació metodològica: “Ho exigiran els mateixos estudiants, que durant la primària i la secundària ja han treballat d’aquesta manera”. Una revolució que, encara que de manera més lenta, ha arribat per quedar-se.