La factura farmacèutica torna a créixer
Entre el 2009 i el 2013 la despesa del CatSalut en receptes va caure un 28,8%, un estalvi de més de 500 milions d’euros que ha tocat fons després d’un any de noves pujades
BarcelonaGairebé un de cada quatre euros dels 36.132 milions que consten als pressupostos del Govern d’aquest any estan destinats a la despesa sanitària. Al mateix temps, un de cada quatre euros dels 8.220 milions del pressupost del departament de Salut es dediquen al pagament de fàrmacs. No són xifres menors: l’any 2013 es van gastar 1.325,7 milions per pagar els 132 milions de receptes que el Servei Català de la Salut (CatSalut) va prescriure -361.600 receptes cada dia-, una quantitat a la qual cal sumar els 661,5 milions que van costar els medicaments de dispensació hospitalària, és a dir, aquells que no es troben a les farmàcies, com són els tractaments antiretrovirals o els anticancerígens.
I, malgrat la magnitud d’aquestes xifres, el 2013 va suposar un mínim històric que difícilment es podrà repetir. Les diferents mesures posades en marxa des del 2010, tant des del govern espanyol com des de la Generalitat, han fet que la factura farmacèutica es retalli en més de 500 milions d’euros en només quatre exercicis. Com a comparació, per tenir en compte la proporció del descens, només cal veure que la retallada en el pressupost de Salut ha sigut d’un 15,3%, mentre que en l’apartat de receptes de farmàcia arriba al 28,8%. La despesa en farmàcia hospitalària, que acostuma a incloure les noves fórmules més costoses, no ha patit gaires canvis i manté la tendència alcista. En qualsevol cas, és fàcil entendre el sotrac que han suposat els canvis legislatius, especialment per a la indústria farmacèutica i per a les mateixes farmàcies.
Un repunt previsible
“Per gastar menys de 1.325 milions d’euros a l’any haurien de prendre’s mesures dràstiques. No es pot fer baixar més la despesa sense mesures que afectin el sector”. Així de taxatiu respon el gerent de Farmàcia i del Medicament del CatSalut, Antoni Gilabert, quan l’ARA li pregunta si aquesta xifra representa el mínim possible que es pot gastar en fàrmacs. La pregunta és pertinent perquè aquest mes de juny ha fet un any que la despesa en medicaments torna a augmentar progressivament mes rere mes. Tenint en compte les xifres interanuals, la factura ha augmentat un 4% i s’han fet 7 milions més de receptes, cosa que marca un canvi de tendència, després de quatre anys seguits de descensos. Gilabert, que considera que qualsevol nou estalvi ha d’anar acompanyat de més eficiència i “no a costa de la salut de les persones”, també aposta per assegurar la previsibilitat en la regulació. Aquesta és una de les principals reivindicacions de la indústria, per tot el trasbals que va suposar canviar les regles de joc a mig partit i perquè l’assumpció de la rebaixa de preus va suposar per als laboratoris farmacèutics unes pèrdues milionàries en el seus balanços previstos.
Quatre reials decrets s’han succeït des del 2010 i, mentre que els del govern de José Luis Rodríguez es van centrar sobretot en la rebaixa de preus, el de l’abril del 2012 de l’executiu de Mariano Rajoy va eliminar més de 400 medicaments de la llista de principis sufragats i, sobretot, es va fixar en el percentatge que copaguen els ciutadans. Tot i que amb topalls, per primera vegada els pensionistes van començar a pagar una petita part dels seus fàrmacs, establint, a més, diferents barems en funció dels ingressos de cadascú. L’aprovació del “decret llei 16/2012 del 20 d’abril de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millora de la qualitat i seguretat de les seves prestacions”, tal com el va batejar de manera eufemística el govern espanyol, també va ser un nou motiu d’enfrontament amb la Generalitat. Catalunya ja havia aprovat un sistema que considerava més adequat, l’euro per recepta, i va aplicar el decret llei estatal amb recança.
Què ha provocat que la factura farmacèutica torni a créixer durant l’últim any? Gilabert dóna diferents motius, entre els quals l’entrada al sistema de nous medicaments més cars, com els anticoagulants orals, l’envelliment progressiu de la població -les persones amb una edat avançada consumeixen molts més fàrmacs- o una millora en els diagnòstics, fins i tot de malalties que fa anys no s’apreciaven, com és el cas del colesterol. Altres motius són un hipotètic augment de la demanda motivat per la crisi, però no lligat a un creixement del consum d’antidepressius sinó perquè gent que abans no demanava recepta ara sí que ho fa; la relativització de l’efecte de totes les mesures engegades des del 2010 i, també, totes les noves decisions lligades a l’eficiència i que passen per l’extensió de la recepta electrònica, una dispensació més racional, l’acord per harmonitzar certs tractaments i una política clara de foment dels medicaments genèrics -ara en són el 53% del total i fa una dècada amb prou feines arribaven a l’11%.
La difícil I+D
El descens en la despesa farmacèutica, de 4.000 milions d’euros en el conjunt de l’Estat, ha tingut un efecte perniciós en la inversió en investigació i desenvolupament dels laboratoris farmacèutics, segons afirma Pedro Luis Sánchez, director del departament d’estudis de Farmaindustria, la patronal que aglutina els laboratoris. Segons les seves estimacions, entre el 2010 i el 2014 la pèrdua de llocs de treball en el sector supera els 5.000 a Espanya, després de passar de 40.000 a menys de 35.000. A més, pel que fa a la inversió en I+D, i malgrat que aquesta despesa té força inèrcia perquè els projectes són a llarg termini, s’ha passat de créixer a un ritme de més del 10% a fer-ho menys del 3% entre el 2009 i el 2012. Sánchez veu “lògic” que la factura torni ara a engreixar-se, però hi treu ferro assegurant que és simplement un tema estadístic, esperable després de quatre anys de reduccions tan grans. A més, recorda que la revisió anual del sistema de preus ha entrat en vigor aquest mes i que, de fet, l’Estat preveu un nou estalvi de 43 milions d’euros. Per això, demana que es prevegin augments en la despesa i que els preus augmentin en la mateixa mesura que ho faci el PIB per construir així un “model sostenible”.
El debat té moltes implicacions, incloent que les societats occidentals estiguin hipermedicades -més de 17 receptes de mitjana per persona i any a Catalunya-. El Govern ha aconseguit signar sis acords de risc compartit amb laboratoris farmacèutics per pagar els medicaments nous en funció dels resultats, sobretot en àrees oncològiques, una idea que l’Estat vol impulsar a totes les comunitats. En l’àmbit econòmic, a més, és innegable la influència dels medicaments en el pressupost. No cal oblidar que des de fa anys el Govern pressuposta centenars de milions menys del que realment gastarà. Salut defensa que es tracta de qüestions comptables i que durant l’any es permet augmentar la partida i pagar tots els medicaments, però mentrestant, i malgrat que se sap que aquest 2014 es gastaran més de 1.300 milions en receptes, el Govern va anunciar 950 milions quan va presentar el pressupost.
“La facturació de les farmàcies ha baixat un 25%”
El president del Consell de Col·legis Farmacèutics, Jordi de Dalmases, ha hagut de fer front a una de les pitjors crisis que ha viscut la farmàcia catalana en tota la seva història. Des del 2009, els 3.100 establiments que hi ha repartits pel territori han vist baixar la seva facturació un 25%, una conjuntura afavorida per la reducció de preus i que s’ha vist agreujada pels successius retards en els pagaments dels medicaments dispensats. En total, 16 oficines han hagut de tancar perquè no podien encaixar les factures pendents. Les farmàcies, que durant el 2013 van superar els tres mesos de deute acumulat -més de 300 milions d’euros-, van veure alleugerida la seva situació quan la Generalitat va començar a rebre el fons de liquiditat autonòmic (FLA). Actualment ha millorat la seva situació, tot i que encara cobren amb 25 dies de retard respecte al que fixa el conveni signat amb el CatSalut. Les diverses protestes van acabar als tribunals, on els farmacèutics reclamen 12 milions d’euros en concepte d’una part dels interessos que han hagut d’assumir pels retards. “S’està complint el que ens van dir que succeiria el 2014, però no m’atreveixo a dir que el problema està solucionat”, diu Dalmases, que subratlla que el futur passa per oferir serveis concertats amb el sistema sanitari, com proves de selecció de determinades malalties.