El coronavirus va per barris a Barcelona

La densitat de població, la renda per càpita i fins i tot el transport públic i el nombre d'escoles acaben per ser factors que condicionen la transmissió del coronavirus. Ho confirma un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de Tarragona, que ha analitzat l'impacte en 73 barris de la ciutat de Barcelona durant la primera i la segona onades de la pandèmia i que confirma l'impacte social que té una crisi sanitària com aquesta, quan a Catalunya ja s'han superat els 19.000 morts i s'està a prop de sumar el mig milió de contagis.

L'estudi s'ha publicat a la revista especialitzada Journal of Public Health a partir de dades que va recollir l'Agència de Salut Pública de Barcelona en dos trams diferents: el primer, entre el 26 de febrer i el 15 de juliol del 2020, i el segon entre el 16 de juliol i el 16 d'octubre, quan en total es van encomanar 41.606 persones de covid-19.

Els investigadors conclouen que els contagis seguien una pauta territorial molt clara en una ciutat –matisen– amb barris molt dispars pel que fa al context socioeconòmic. "Hi ha certes característiques que mostren una persistència en els seus efectes al marge de l'onada, com per exemple que més densitat poblacional incrementa els casos i més nivell de renda els redueix", afirma Josep Maria Arauzo-Carod, catedràtic d'economia de la URV i un dels autors de l'estudi, en declaracions a l'agència Efe. La convivència de molts veïns en pocs quilòmetres lògicament augmenta la barreja i el contacte personal, un factor imprescindible per a la transmissió d'un coronavirus respiratori.

"La variable relacionada amb els ingressos econòmics és estable a les dues onades", escriuen els autors, que assenyalen que els districtes de Nou Barris i Sant Andreu pateixen més l'impacte que els dels nord-oest, Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, amb les rendes més altes de la capital. Els més rics tenen recursos per protegir-se contra el contagi potencial, ja que poden evitar sortir al carrer tant per anar a comprar com per treballar, ja que les poden teletreballar.

Sortir del confinament

En canvi, el factor de la densitat de la població és clau per explicar el comportament del virus en la segona onada, quan es van relaxar les mesures restrictives i es va permetre la mobilitat. Això es reflecteix especialment en l'augment de contagis als barris del Besòs, el Maresme, la Verneda i la Pau, i així com Sant Antoni i el Poble Sec. Seguint aquest mateix raonament de les interaccions, s'explica que a partir de l'obertura de les escoles la incidència augmentés, especialment a Ciutat Vella, però no tant per contagis als centres escolars sinó per les activitats i hàbits a l'acabar l'horari lectiu.

Els autors expliquen que hi ha una diferència evident del comportament col·lectiu que pot explicar també com evoluciona a cada barri l'epidèmia. Per exemple, les zones amb una població més jove van ser les que van tenir un augment considerable dels casos positius a causa de la intensitat de les interaccions socials durant l'estiu. Per contra, durant les setmanes de tancament van ser les zones més envellides les més afectades perquè les restriccions imposades van reduir al màxim la mobilitat i els contactes de joves i nens, pel tancament de les escoles, i les restriccions laborals i d'oci per a la població adulta. Així, els autors escriuen que "l’obertura d’instal·lacions educatives potencia el creixement de la pandèmia, fins i tot si aquestes institucions apliquen totes les mesures d’higiene necessàries".

Al coronavirus el beneficia una bona connexió de transport públic, apunten els autors, que han trobat que amb les activitats laborals i escolars més o menys normalitzades, les zones amb menys parades d'autobús o metro tenen menys contagis.

De les conclusions de l'estudi, els autors apunten que amb uns territoris tan heterogenis, la millor gestió per frenar la pandèmia passa per aplicar mesures igual de diverses, adaptades a cada especificitat per poder atacar cada causa.