Fabricar orelles humanes pot deixar de ser ciència-ficció

BarcelonaGenerar òrgans humans amb impressores 3D pot semblar una idea més pròxima a pel·lícules com Blade runner i sèries com Westworld que a la realitat, però la tecnologia que ho farà possible ja està a tocar. Almenys això és el que indiquen les proves que ja han fet en animals diversos investigadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT), als Estats Units, i de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), a Barcelona. Els doctors Mercedes Balcells i Santi Nonell han pogut dissenyar amb èxit cartílags auriculars en conills a partir de petites biòpsies d’orella de quatre mil·límetres, tot i que encara no han aconseguit reproduir-ne la qualitat elàstica. L’objectiu dels investigadors és perfeccionar aquesta tecnologia per obtenir més teixit i millorar-ne les característiques i, d’aquesta manera, poder aplicar-lo en pacients humans.

“La idea és intentar regenerar cartílag d’orella per a pacients amb micròtia, una malaltia que es dona en un de cada deu mil nadons i que fa que neixin amb malformacions a l’orella”, explica a l’ARA la doctora Balcells. El projecte, que ha obtingut finançament del programa MIT-Spain i de la Fundació Bancària La Caixa, permetrà generar pavellons auriculars artificials amb les mateixes cèl·lules dels pacients, que segons la gravetat de la malaltia poden patir deformacions a l’aurícula, tenir orelles molt petites o, fins i tot, no tenir orelles.

Un procés complicat

“El que fem és aprofitar les petites orelles del mateix pacient, que són teixit seu i que ara s’extirpen i es llencen -explica Mercedes Balcells-. Volem evitar una operació tan invasiva com l’actual, que requereix crear una pròtesi feta amb cartílag de les costelles flotants del pacient”. Ara per ara, especialistes com el doctor Francisco José Parri, cap de la unitat de Cirurgia Plàstica de l’Hospital Sant Joan de Déu i col·laborador de Balcells i Nonell, han d’extreure aquest teixit i fabricar a mà una plantilla per crear la nova orella.

“Si poguéssim evitar treure les costelles i que un cirurgià amb mans d’or com el doctor Parri es vegi obligat a esculpir com un artesà, seria molt millor”, opina Mercedes Balcells. Per aquesta raó, a més d’obtenir menys teixit i de manera menys invasiva de com es feia fins ara, el projecte pretén dissenyar, mitjançant enginyeria de teixits i tecnologia d’impressió 3D, nous processos que permetin obtenir un cartílag elàstic a partir de les cèl·lules del pacient.

El procés no és fàcil: “Primer aïllem les cèl·lules de l’orella i després les cultivem i expandim en un reactor fins que tenim prou teixit. És com si fos un fermentador enorme per fer cervesa, on es tenen controlades la temperatura i altres condicions perquè es pugui fer el cartílag -explica Balcells-. Després imprimim en 3D una plantilla de l’orella amb un material anomenat policaprolactona (PCL), que és bioabsorbible i que per la seva geometria fa que el teixit s’adhereixi”.

El projecte actualment està passant de l’estudi en animals a l’estudi en humans. “Encara no ho hem fet amb pacients humans, i encara falta molt de temps per a això, però ja hem extret més de 20 biòpsies de nens sans i de nens amb micròtia i hem aïllat cèl·lules que, si estan ben instruïdes, poden crear cartílag”, assegura Balcells, que destaca “la gran generositat de les famílies que, anònimament, cedeixen els teixits”.

Encara hauran de passar uns anys fins que la tecnologia que desenvolupen Balcells i Nonell estigui disponible, però no és una fita llunyana. El projecte significarà un canvi crucial per a la vida dels pacients amb micròtia, perquè empeltar una orella nova no és només una qüestió estètica, sinó que també afecta la salut de la persona. El pavelló auricular té múltiples funcions auditives i la implantació en nadons pot millorar notablement la seva qualitat de vida.