Un extracte de te verd millora els trastorns de la síndrome de Down

BarcelonaEn David, que té síndrome de Down, no agafava mai l’autobús sol perquè si es perdia no sabia explicar-se bé per preguntar, ni seguir les explicacions que li donessin. Ara sap fer-ho. Fa un any, en el marc del projecte de recerca que han dut a terme investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), va començar a prendre un extracte de te verd amb altes concentracions d’una substància anomenada epigalocatequina gal·lat, juntament amb un protocol d’estimulació cognitiva. És una de les 84 persones amb síndrome de Down entre els 16 i 34 anys que han participat en un assaig clínic amb la substància, que actua sobre el gen DYRK1A, i que quan està sobreexpressat interfereix sobre la plasticitat cerebral. El motiu originari és la presència de tres còpies del cromosoma 21, una cosa pròpia d’aquesta síndrome.

Els investigadors insisteixen que no es tracta d’una cura, sinó d’una millora, però és el primer cop que un tractament mostra eficàcia. “Obre la porta a noves investigacions per a una síndrome que es creia òrfena de tractament”, afirma Mara Dierssen, investigadora del CRG que colidera el projecte juntament amb Rafael de la Torre, de l’IMIM.

Els científics publiquen avui els resultats de la recerca a la revista Lancet Neurology, però malgrat l’excel·lència de la feina feta no podran continuar-la. Cap laboratori està interessat a pagar la fase III de l’assaig que caldria per poder comercialitzar el fàrmac i incloure’l com a recomanació en els protocols per tractar la malaltia. Els estudis fets fins ara s’han finançat amb donacions privades i una ajuda de l’Instituto Carlos III. “Els laboratoris no hi veuen negoci, a més no poden patentar-ho”, explica De la Torre. La síndrome de Down afecta una de cada mil persones, una prevalença més baixa que altres malalties.

Vuit tasses de te

L’extracte de te verd es ven com a producte de parafarmàcia, tot i que no té res a veure amb el producte que han utilitzat en l’assaig. “El que hem utilitzat és un extracte d’un laboratori nord-americà que aquí no es comercialitza. Cap dels productes de parafarmàcia els han produït amb els procediments necessaris ni tenen les concentracions adequades”, explica De la Torre. La concentració de cada dosi del fàrmac de l’assaig equival a vuit tasses de te.

El més espectacular és que estudis anteriors fets amb ratolins portadors de la síndrome van demostrar que si el medicament s’administra a femelles embarassades o cries acabades de néixer reverteix completament els trastorns de la malaltia. No se sap què passa amb humans. Ara els científics disposen d’un petit pressupost per fer un petit estudi pediàtric. “Podria canviar el paradigma sobre aquesta malaltia”, diu Dierssen. Això sí, sense recursos no podrà anar més lluny.