Exsensellars que ara són actors: "El missatge de l'obra és que l'èxit és casual"

BarcelonaMentre els actors esperen neguitosos que la música comenci, ocupen l’escenari com si fos casa seva. Uns xerren, altres canten i un fa un ensurt a dues de les seves companyes, que riuen. Conformen els 12 actors de l'obra de teatre Càsting, que s’estrenarà aquest dissabte a Barcelona en el centre cultural Albareda. L’espectacle reuneix a set persones que en algun moment de les seves vides han viscut al carrer i dos voluntaris i dos treballadors de la fundació Arrels.

La Constancia i la Sonia seuen a les cadires, davant l’escenari, abans de començar l’últim assaig. No paren de riure i xerrar, probablement un símptoma del nerviosisme. La Constancia va viure al carrer amb la seva família tota la seva infància, però va aconseguir una residència amb la fundació Arrels. Ella, com també alguns dels seus companys, narren històries reals del que suposa viure al carrer. Altres històries són fictícies i han estat inspirades en el llibre Cent per cent carrer de Pedro Escobar. De fet, un dels monòlegs de l'obra teatral està inspirat en la vida d'una dona que assistirà aquest dissabte a l'espectacle.

Quan la música sona, tots comencen a ballar sincronitzats al so d’un ritme de bachata. La complicitat entre tots ells és evident. “Som molt més que una família", diu en José Luis, un dels actors. Alguns dels actors més veterans ajuden als que acaben de començar. De fet, el càsting és una obra que es va interpretar al Homeless Film Festival a Bilbao, i a l’octubre va estrenar-se a Sabadell. "Quan vam començar partíem de zero" explica la directora de l’obra, Laia Vila, que també coordina la Llar Pere Barnés per persones sense llar. Ella ha estat la responsable de donar-li forma a cadascuna de les històries personals i traspassar-les al teatre.

Durant l'assaig, un dels actors s'ha bloquejat i no aconseguia complir amb les direccions de la Laia. Ella, tranquil·la, li ha dit: "No et diguis que no a tu mateix". El seu paper i energia són fonamentals per la cohesió dels actors. Alguns, com la Constancia, ja la consideren família: "Per a mi és com la meva germana". "Jo volia que aquest projecte tingues el mateix caràcter que Arrels, que tots fóssim iguals" explica Vila. L'obra Càsting viatja a través de les històries dels personatges i recorda que la vida és una prova rere una altra. De fet, el missatge de l'obra és "que la vida és casual". "És casual que uns tinguin èxit i d'altres no, i moltes vegades quan les coses no van malament és per motius estructurals", explica Vila. Ella ha trobat el sentit de l'espectacle en la seva vivència com a ballarina i en com li afectava l'opinió dels que tenien el poder per donar-li o no feina.