Cadena d’expulsions de les administracions de la causa de l’1-O

BarcelonaLa resolució del ple de l’Audiència de Barcelona que limita el paper de les administracions a l’hora d’exercir l’acusació popular ha provocat un efecte dòmino d’expulsions en les causes que investiguen les càrregues policials de l’1-O a Catalunya. La primera de les conseqüències es va evidenciar fa dues setmanes, quan el tribunal mateix va aplicar l’acord per primer cop i va apartar l’Ajuntament de Barcelona de la causa que investiga l’actuació policial a la capital catalana, un procediment que suma una cinquantena d’agents i comandaments de la Policia Nacional investigats i en el qual el consistori havia tingut un paper clau. Ara s’hi suma un nou efecte: segons han confirmat fonts del Govern a l’ARA, l’Audiència de Tarragona ha expulsat la Generalitat de dues de les causes on també s’investiguen les càrregues de l’1-O. Es tracta d’un procediment obert al jutjat 1 de Reus i d’un altre que porta un jutjat de Valls.

El tribunal tarragoní ha adoptat el mateix criteri que va aprovar el ple de magistrats de l’Audiència de Barcelona el 22 de novembre. L’acord, que es va prendre per unanimitat i es va traslladar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a totes les audiències catalanes, a la Fiscalia i als col·legis d’advocats i procuradors, considera que les administracions només poden exercir d’acusació popular si justifiquen l’interès en una causa amb una “llei que delimiti objectivament i subjectivament l’exercici de l’acció penal”.

En el cas del Govern, caldrà veure com afecta aquesta limitació a causes en què últimament han exercit gairebé de manera sistemàtica l’acusació popular, com ara les relacionades amb menors, violència masclista o discriminació i delictes d’odi. La llei contra la violència sobre la dona o la llei contra l’homofòbia poden servir a la Generalitat per mantenir aquesta figura. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, els serveis jurídics continuen estudiant si hi ha possibilitat de batallar davant dels tribunals l’expulsió de la causa de les càrregues de l’1-O. Més enllà d’aquest cas, fonts municipals han explicat a l’ARA que de moment el consistori no s’ha vist apartat de cap altre procediment on participi com a acusació popular arran de l’acord del ple de l’Audiència de Barcelona.

Diferències de criteri

L’advocat Eduardo Cáliz recrimina que de moment l’acord només s’hagi aplicat en causes relatives a l’1-O , en què “el rol de la Fiscalia” està sent diferent del que exerceixen les acusacions populars a l’hora de defensar els interessos generals. De fet, Cáliz creu que la resolució de l’Audiència “té tot el sentit” per garantir que no es faci un mal ús de la figura de l’acusació popular. Pensa el mateix el penalista Miguel Capuz, que considera positiu que es reguli que per poder assumir el paper d’acusació popular es demostri “que són part ofesa”.

El Govern ja va ser apartat al maig de les causes relacionades amb les càrregues de l’1-O a Lleida per ordre de l’Audiència. En canvi, l’Audiència de Girona no ha qüestionat el paper de la Generalitat com a acusació popular en la causa sobre les càrregues. Tampoc no s’ha qüestionat el seu paper en la investigació que porta un jutjat de Manresa sobre l’actuació de la Guàrdia Civil a Fonollosa, Callús, Juncadella i Castellgalí, amb set agents del cos armat investigats.

L’advocat David Casellas, que representa els denunciants i forma part de l’acusació que ha liderat la causa, explica que la Generalitat es va personar quan ja estava molt avançada i el seu paper ha estat “menys actiu” que el que exercia, per exemple, el consistori barceloní en el cas de la causa per les càrregues a la capital catalana. El penalista explica que, a més, en aquest cas el Govern també exerceix alhora la defensa de dos mossos investigats per desobediència dins el mateix procediment i l’acusació particular pels danys a les escoles.

Un efecte dòmino amb diferències

Recentment l’Audiència de Tarragona ha apartat com a acusació popular la Generalitat d’una causa per les càrregues del jutjat 1 de Reus i d’una altra a Valls.

A mitjans de l’any passat el Govern va decidir personar-se com a acusació popular en totes les causes de les càrregues de l’1-O obertes a Catalunya.