66 milions d'anys després de la desaparició dels dinosaures el món camina, de nou, cap a l'extinció

San FranciscoLa cinquena extinció massiva es va produir fa 66 milions d'anys i va acabar amb la vida dels dinosaures. Però aquest passat remot està a punt de tornar a convertir-se en una realitat. Els experts no ho dubten: "Ja no hi ha dubtes, estem entrant en una extinció massiva, la sisena, que amenaça l'existència humana". El món perdrà, en l'arc de tres generacions, molts dels beneficis de la biodiversitat, segons assenyala Paul Ehrlich, professor de l'Stanford Woods Institute for the Environment i un dels autors d'un estudi que ha donat la veu d'alarma: "Estem serrant la branca on estem asseguts".

Experts de les universitats de Standford, l'Autònoma de Mèxic i la de Florida demanen, en un estudi publicat a 'Science Advances', prendre "mesures ràpides" per conservar les espècies amenaçades, les seves poblacions i hàbitats, i adverteixen que "la finestra d'oportunitat" per fer-ho "s'està tancant amb rapidesa". L'estudi mostra, "sens dubte, que estem entrant en la sisena gran extinció massiva", alerta Ehrlich, que apunta que les taxes d'extinció han arribat a nivells sense precedents des de la desaparició dels dinosaures.

La desaparició de l'ésser humà, aviat

El nou estudi indica que, fins i tot amb les estimacions més conservadores, les espècies del nostre planeta estan desapareixent unes cent vegades més ràpid del que seria normal en un període entre extincions massives –el que es coneix com a "taxa de fons"–. "Si deixem que aquesta situació continuï, la vida podria trigar molts milions d'anys a recuperar-se i la nostra espècie podria desaparèixer aviat", diu Gerardo Ceballos, de la Universitat Autònoma de Mèxic.

En el cas dels vertebrats, que és el grup amb les dades i fòssils més fiables, els investigadors es van preguntar si l'ésser humà està precipitant "un espasme global de pèrdua de biodiversitat", i la resposta és "un sí definitiu". "Insistim que els nostres càlculs és molt possible que menystinguin la gravetat de la crisi d'extinció, ja que el nostre objectiu era fixar un límit inferior realista sobre l'impacte de la humanitat en la biodiversitat", assenyalen els experts.

Els motius de l'extinció

Una població humana en constant creixement, el consum per càpita i la desigualtat econòmica han alterat o destruït hàbitats naturals. Però hi ha més motius: el desbrossament de terres per a l'agricultura, l'explotació forestal, la introducció d'espècies invasores, les emissions de CO2 –que porten al canvi climàtic i l'acidificació dels oceans–, les toxines que alteren i enverinen els ecosistemes… La llista d'agressions és llarga.

Espècies en risc

En l'actualitat, el fantasma de l'extinció plana sobre el 41% de les espècies amfíbies i el 26% dels mamífers, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. "A tot el món hi ha exemples d'espècies que són, bàsicament, morts vivents", ha indicat Ehrlich. El problema és que a mesura que desapareixen les espècies també ho fan les funcions que compleixen, com la pol·linització de les collites per les abelles.

Què es pot fer?

Amb tot, malgrat panorama lúgubre que dibuixa l'informe, els experts assenyalen una sortida, tot i que no és fàcil: "Evitar una sisena extinció massiva real requerirà de grans, ràpids i intensos esforços per conservar les espècies amenaçades i alleujar la pressió sobre les poblacions, especialment prevenint la pèrdua del seu hàbitat, la sobreexplotació amb fins econòmics i el canvi climàtic", destaquen.