La sortida del confinament serà gradual perquè els experts temen una segona onada

Barcelona / MadridNo n'hi haurà prou que la corba epidemiològica canviï la seva direcció i entri en descens per considerar resolta la crisi sanitària del covid-19. Sense un tractament o una vacuna, el virus continuarà el seu recorregut, saltant entre persones que encara no han contret la malaltia i provocant nous brots arreu del país. Els experts donen per fet que el patogen ha arribat per quedar-se i fa setmanes que l'estratègia d'actuació passa per no lluitar contra el virus, sinó incorporar-lo a la normalitat. Però aquesta suposada "normalitat" que ha d'arribar quan s'aixequin les mesures de confinament i la població pugui tornar als seus llocs de feina, sortir al carrer i omplir l'agenda d'activitats d'oci, no serà tan fàcil d'aconseguir: es trigarà mesos a assolir-la i, tot i així, serà diferent del que tothom estava acostumat.

El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, ha subratllat aquest divendres que la raó última del confinament era evitar el col·lapse de les unitats de cures intensives durant la pitjor setmana de la pandèmia. Un cop se superi aquesta fase crítica, va assegurar, el govern espanyol pot començar a plantejar-se diferents alternatives: continuar en la mateixa línia de restriccions per al conjunt de la població o flexibilitzar l'aïllament amb un canvi en la interacció social. "Existeix el risc que si no continuem amb les mesures necessàries durant el temps necessari, l'avanç faci marxa enrere", ha advertit. Amb tot, l'epidemiòleg ha fet un pas endavant esperonat per una tendència a la baixa de la corba i ha argumentat que probablement no s'hagi de mantenir el mateix aïllament si les setmanes vinents es consolida la bona ratxa. Demà s'espera que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, comuniqui a l'oposició la seva decisió sobre prorrogar o no quinze dies més l'estat d'alarma, segons ha anunciat el ministre de Sanitat, Salvador Illa.

Epidemiòlegs i infectòlegs recorden que tornar al carrer sense una planificació prèvia seria igual de perillós que no haver fet res durant les últimes setmanes. Per això, la majoria recomana un període de transició abans de desconfinar la població. La sortida de la ciutadania al carrer hauria de ser gradual, en funció del risc que representen i tenen davant del virus, per controlar i anticipar-se a les transmissions. Abans que res, els epidemiòlegs insisteixen a demanar prudència i recomanen tenir molt present la inestabilitat de les epidèmies abans de considerar superada la fase de mitigació. Només si es consolida l'alentiment dels contagis nous i la taxa de transmissió del virus és inferior a 1, sobretot controlant que no existeixen focus actius descontrolats com malauradament s'està veient en residències i centres de gent gran, és plantejable un procés de desconfinament. Però també admeten que les necessitats i el dia a dia de la població, sobretot la més vulnerable per edat i per circumstàncies econòmiques, no es podrà sostenir gaire temps més. Les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària seran un problema afegit al de salut pública.

L'infectòleg Oriol Mitjà proposa al ministeri de Sanitat i al departament de Salut un "pla de sortida seqüencial" de l'estat d'alarma que, si es consolida la tendència actual, permetria la tornada a la feina de les persones en funció del seu risc per al sistema de salut a partir del dia 13 d'abril. D'aquí 10 dies. En el pla, que està pensat per desplegar-se en quatre fases, inicialment només haurien de sortir els més joves i sans per monitorar si l'etapa postconfinament suposa un canvi abrupte en el sistema de salut, que quedarà molt afeblit encara fins passat el mes de maig per l'allau de pacients greus que continuen arribant. "Per al desconfinament s'ha de seguir l'ordre invers a la fase de confinament", explica Mitjà en un article conjunt amb l'investigador Joel López.

La proposta de Mitjà es basa en la flexibilització de les limitacions vigents: sortir, sí, però a poc a poc. Primer s'hauria de permetre l'obertura de negocis i serveis, i una suspensió de la recomanació d'aïllament als menors de 70 anys. "Si baixa la corba, ens podrem plantejar deixar sortir els nens al carrer i anar al parc, o sortir a córrer, tot i que tothom amb mascareta i complint escrupolosament les normes d'higiene bàsiques", hi coincideix l'infectòleg i president de la Fundació Lluita contra la Sida, Bonaventura Clotet.

"Tests, tests i més tests"

Tot seguit es podria plantejar la reobertura dels centres educatius i, una mica més endavant i amb la seguretat que no hi ha brots descontrolats en actiu, aixecar la restricció de confinament domiciliari als majors de 70 anys, els immunodeprimits i els familiars d'aquests grups. A partir d'aquest moment, es podrien autoritzar de nou les concentracions de persones de més de 50 persones. "Hauria d'haver-hi un protocol d'obertura de la mobilitat, primer local i després internacional", exposa Mitjà en el document per evitar la proliferació de nous casos importats.

La segona part del pla és l'avaluació de la immunitat de la població i la recopilació de totes aquestes dades per obtenir una mena de "certificat" de superació de la malaltia. Això s'hauria de fer a través de les proves serològiques, els test ràpids, que revelen si el sistema immunològic ha respost a la infecció. "On? A les farmàcies, els centres d'atenció primària i les empreses", exemplifica Mitjà. "L'ideal seria tenir aquests tests per fer seguiment del virus i, alhora, permetre conèixer si la immunitat de la població és sostinguda, de sis mesos com a mínim", explica Clotet. Quan la persona ha passat la malaltia i està curada, pot fer vida normal; si la persona no ha tingut mai la infecció, caldrà fer-li un seguiment rigorós per monitorar si té símptomes i anticipar-se a una possible infecció, i si dona positiu, caldrà que s'aïlli a casa 14 dies.

La detecció precoç tornarà a jugar un paper clau en el control del virus i el fre a l'epidèmia entre infectats i contactes, i per això caldrà repetir el mantra de l'Organització Mundial de la Salut: "Tests, tests i més tests". I monitorar els contactes passa per habilitar una comunicació directa amb la població mitjançant els seus telèfons (GPS i Bluetooth) per poder-los informar de la infectivitat dels seus contactes, com ja fan alguns països asiàtics, segons assenyala Mitjà, que no descarta mesures de confinament en punts calents detectats a través d'aquestes informacions.

Simón ha obert la porta a permetre certa mobilitat a la ciutadania però assegurant que hi ha d'haver una consciència individual de reduir els contactes de risc i un compromís amb la protecció individual. "Per exemple, que aprenguem com funcionen altres societats, com els japonesos amb la transmissió de la grip: hem d'aprendre a utilitzar els mètodes de protecció personal a mesura que estiguin disponibles en grans quantitats i reduir contactes de risc", ha conclòs Simón. És a dir, fer servir les mascaretes –i en alguns casos, els guants– per tallar les cadenes de contagi. Malgrat l'evident expectativa de millora, el responsable d'emergències sanitàries ha reconduït i s'ha mostrat prudent respecte a la possibilitat que es relaxin les mesures de confinament. Ha advertit que, en cas que es vegi que els mecanismes per reduir el risc en els contactes no són suficients, s'hauran de blindar les mesures de confinament "algunes setmanes més".