Divisió entre experts i polítics sobre com s'ha d'implicar el sector privat en la promoció de l'habitatge públic
Unanimitat a l'hora d'abordar el problema més enllà de la ciutat, en l'àmbit metropolità
BarcelonaDesprés de tres hores de comissió sobre habitatge a l'Ajuntament de Barcelona, experts i grups municipals han mostrat moltes coincidències, i menys –però prou importants– desacords en la manera com s'ha abordar la dificultat de l'accés a una llar. Sobretot, en el paper que han de jugar els actors privats a l'hora de promoure la construcció de l'habitatge públic.
El debat està més viu que mai després que l'Ajuntament aprovés el passat mes de juny obligar els grans constructors a destinar el 30% dels pisos a l'habitatge social, després de la pressió de grups com la PAH o el Sindicat de Llogaters. En aquest sentit, el més crític ha sigut Joan Ollé, president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, que ha dit que pressionar així els promotors significa "que es faci càrrec del problema qui no se n'ha de fer càrrec". "No volem ser polítics", ha dit Ollé, que creu que "no tothom pot viure a Barcelona" a menys que "es modifiqui el model de ciutat i les densitats" perquè "és una ciutat petita".
La vicepresidenta de l'Associació de Promotors de Catalunya, Elena Massot, s'ha mostrat en canvi partidària d'implicar el sector privat, però no amb obligacions sinó "promovent exempcions fiscals". Molt diferent és la posició del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del qual la seva degana Assumpció Puig s'ha mostrat entusiasta amb la mesura d'obligar els promotors a fer habitatge públic. "Celebrem aquesta mesura valenta", ha dit Puig, que creu que "agents públics i privats han d'arribar a pactes i consens" i que és necessari activar nous procediments "amb creativitat" per tal que la ciutat no segueixi "la tendència elitista de ser una ciutat per a rendes elevades".
Pel que fa als grups municipals, el portaveu del PP, Alberto Villagrasa, li ha preguntat a la portaveu dels arquitectes "com pot afectar el seu sector si la mesura d'obligar a fer un 30% d'habitatge públic suposa que alguns inversors marxin de Barcelona". El portaveu del PDECat, Jordi Martí, no ha criticat directament les iniciatives per fomentar l'habitatge públic, però sí el fet que "aquest tipus de propostes s'han desplegat sense el consens necessari".
En aquest sentit, gairebé tots els experts i grups municipals s'han mostrat partidaris d'assolir un gran pacte per a l'habitatge a Barcelona que impliqui tots els actors. Els dos principals punts de consens que podrien afavorir aquest acord són la necessitat de construir més habitatge públic i la d'abordar el problema des d'un punt de vista metropolità i no només municipal, "ja que el mercat immobiliari a Barcelona és pràcticament una ficció", en paraules d'Oriol Nel·lo, professor de geografia de la UAB.
El gerent d'habitatge de l'Ajuntament, Javier Burón, ha obert la comissió criticant la manca d'habitatge públic a l'estat espanyol, entorn de l'1% del total respecte al 30% al qual arriben alguns municipis europeus, i ha definit Barcelona com "una espècie de dònuts" per la poca capacitat d'actuació pública al centre de la ciutat. Després de defensar els tràmits engegats pel consistori per construir més de 4.600 pisos públics, ha rebut un atac en estampida dels grups de l'oposició, que li han retret que les xifres dels pisos activats no es corresponguin amb els pisos públics que ja s'han fet, així com que els preus de lloguer hagin continuat en augment i tampoc s'hagin frenat els desnonaments.
"En 20 anys mai s'havia construït tan poc habitatge públic a la ciutat", ha assegurat Santiago Alonso, de Ciutadans, en referència als 150 pisos socials fets l'any 2017, i ha recordat que en tota la legislatura se n'han edificat 618, tot i que fa dos dies l'Ajuntament els va xifrar en 648. La regidora d'Esquerra Montse Benedí, per un cop, s'ha mostrat d'acord amb la crítica de Ciutadans al consistori i els ha retret que molts d'aquests pisos "es van començar al mandat anterior". "Avui se'ns ha presentat un diagnòstic en comptes de les solucions, amb un estudi que ens ha arribat tard, breu i poc elaborat", ha criticat Daniel Mòdol, regidor socialista, que també ha assenyalat que els desnonaments han continuat a Barcelona tot i les promeses electorals dels comuns que "anaven a posar fi als desnonaments".