Els experts insisteixen que calen 5.000 M€ per enfortir el sistema públic de salut català

Santa Coloma de GramenetTot just un mes abans que el coronavirus irrompés a Catalunya, l'economista Guillem López-Casasnovas, constatava en el seu llibre La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança que el pressupost anual que s'hauria de dedicar a la sanitat hauria d'incrementar-se en més de 5.000 milions d'euros en els pròxims cinc anys. Ara, i després de les greus conseqüències d'una pandèmia devastadora en l'àmbit assistencial, el comitè d'experts designat al mes de juliol pel president de la Generalitat, Quim Torra, i encapçalat pel cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha elaborat, entorn d'aquesta premissa, un guió de 30 mesures per enfortir el sistema sanitari.

"Aquest augment anual [de 1.000 M€] ens posaria en una despesa per habitant similar a la del nostre entorn europeu. Creiem que és una proposta raonable, que no serà senzilla d'aconseguir però que creiem necessària", ha afirmat el director gerent Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Manel del Castillo, un dels experts que han presentat aquest dilluns l'informe al cap del Govern.

L'augment de la despesa dedicada a salut és la proposta principal, i a partir de la qual beuen la resta de reptes que els experts assenyalen com a ineludibles a curt i mitjà termini: contractar més personal, modernitzar els centres i catapultar mundialment la recerca catalana, per mencionar-ne alguns exemples. De fet, els experts prioritzen idees estudiades i conegudes des de fa anys, com que l'increment pressupostari vagi destinat a les àrees estratègiques i més cost-efectives (repensar el catàleg de serveis i replantejar els esquemes d'avaluació, finançament i pagament de fàrmacs, per exemple) i dedicar una gran part de la despesa a recursos humans, inversions en infraestructures i equipaments per solucionar l'obsolescència tecnològica actual.

Integrar Salut i Afers Socials

Si hi ha un àmbit en què el covid-19 n'ha evidenciat les mancances és el model de vigilància i intel·ligència epidemiològica, un sistema que pateix un infrafinançament crònic però que és clau perquè el país estigui preparat per a emergències de salut pública, així com per treballar en la promoció de la salut i la prevenció de les malalties amb una visió global. "Els fons [de reconstrucció] de la Unió Europea han de ser objecte d'especial atenció en aquests propers anys, perquè també puguin destinar-se a desenvolupar mesures concretes de modernització i reforma del nostre sistema sanitari", concreta l'informe. També proposen revisar i adequar el paper de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), "dotant-la de capacitat decisòria i dimensionant-la per exercir la seva funció".

Una altra idea que planava i que la pandèmia ha fet realitat temporalment als geriàtrics amb la incorporació de professionals de la primària és la necessitat d'integrar els departaments de Salut i Afers Socials i Famílies per assegurar l'atenció a persones que tenen necessitats sanitàries però també socials complexes, per exemples centres residencials i centres per a necessitats especials.

Pel que fa als professionals, el comitè d'experts assegura que cal millorar les seves condicions laborals i proposa mesures com prioritzar el règim laboral en les noves contractacions, establir la contractació indefinida com a preferent, fixar un model de retribució variable per objectius "incentivador, real, revisable i avaluable" i incrementar les retribucions. També veuen necessari promoure fórmules de flexibilització i conciliació, també territorialment, i fer partícips els professionals dels resultats econòmics positius.

També proposen accelerar la participació del professional sanitari en els processos de transferència tecnològica, és a dir el salt al mercat del coneixement que es genera als centres de recerca. Concretament, en recerca, els experts asseguren que cal impulsar un model "més eficient, competitiu i sostenible" i això passa per augmentar el finançament per càpita en recerca.

Guió "independentment dels governs"

Trilla, coordinador del comitè, ha especificat que el grup que lidera està format per 29 experts, 15 dels quals són dones, tots ells treballadors del sistema sanitari públic, experts en economia de la salut i administració sanitària. A més, ha subratllat que l'informe ha sigut validat per 42 assessors externs. En aquest sentit, els ponents han destacat el "consens" entre els professionals i el món sanitari a l'hora de proposar les mesures i també l'àmplia coincidència social i política per transformar el sistema.

Els experts creuen que la pandèmia ha jugat un paper important per trobar aquest triple consens i han considerat que no són mesures que no s'hagin parlat altres vegades, sinó que ara es plantegen en "circumstàncies diferents". Per exemple, Del Castillo ha recuperat una dada de l'últim Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que constatava que la gran majoria dels enquestats creuen convenient abordar reformes estructurals de la sanitat, segurament influïts pels efectes de l'epidèmia. Un 84% deien que veuen clar que cal dedicar més despesa pública a la sanitat, augmentar les plantilles professionals i ampliar les instal·lacions i els recursos específics per contenir la pandèmia.

El comitè d'experts va iniciar la seva tasca fa uns dos mesos per encàrrec del Govern. A partir del document presentat, la comissió interdepartamental per a l'elaboració de l'agenda de transformació del sistema públic de salut haurà d'establir quines propostes implementa i com ho farà. A través d'aquest estudi, la comissió elaborarà l'agenda de transformació en un termini de tres mesos. "Volem que l'informe serveixi com a guió i persisteixi en el temps, independentment dels governs", ha afirmat Trilla.