"Si és per conèixer el veritable impacte de la malaltia, hauríem de comptar confirmats i sospitosos"

BARCELONAEl canvi de criteri a l’hora de comptabilitzar els contagis i les morts per coronavirus que va aplicar el departament de Salut dimecres, i que va elevar la xifra de defuncions per sobre de les 7.000 i els contagis gairebé en 100.000, ha provocat l’enèsim enfrontament entre el govern espanyol i el català, però també ha obert un debat dins de la comunitat científica.

Per al doctor Antoni Trilla, cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic, "és important seguir les definicions oficials o recomanades per les autoritats sanitàries" i un cop es decideix que es comptabilitzen casos confirmats i casos probables, com passa ara a Catalunya, "és important no sumar-los", perquè són categories diferents que desvirtuarien qualsevol comparativa.

En la mateixa línia apunta Joaquim Peiró, doctor de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO): "Per prendre decisions sobre l’evolució de la pandèmia a cada lloc, als epidemiòlegs no ens importa tant que el mesurament sigui exacte com que la mètrica sigui estable en el temps. Que no tinguem ascensos i descensos en les corbes perquè estan canviant de criteri".

Un criteri que comparteix el doctor Joan Ramon Villalbí, membre de la junta de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària: "La manera internacional de comptar-ho deriva de la recomanació de l’OMS", que especifica que els casos confirmats són en els que surt un "resultat positiu a la prova PCR". Seguir aquests criteris permet poder fer una comparativa a escala estatal i internacional, i les diferències en els resultats que hi ha ara entre estats o regions rau sobretot "en la capacitat de fer proves” de cada territori: "A Catalunya a l’inici hi havia pocs laboratoris capacitats. En canvi, a Hong Kong o a Singapur, per l’experiència amb el virus de la SARS, tenien bons equipaments".

Més informació

Donar les dues dades, la de casos confirmats tal com fixa l’OMS i la de casos probables, com ara fa el departament de Salut, "és més informatiu, però sempre recordant que la categoria dels probables pot incloure altres situacions que, en cas de poder-se fer una prova, no es confirmarien", assenyala Trilla.

"Tenir més informació és fantàstic, però que no distorsioni la fotografia: no pot barrejar-se tot perquè no sabem què comparem. No es poden barrejar naps i cols", insisteix Villalbí, que es pren amb cert recel una extrapolació de les dades catalanes a nivell espanyol, fet que suposaria elevar la xifra de morts per sobre dels 30.000 i la de contagis al mig milió. "El procés establert, amb els certificats de defuncions, en els quals s’inclouen les causes de la mort, triga dos anys a fer-se. Si algú tenia càncer i agafa una grip i mor, quina és la causa de la defunció? Tot això està molt pautat", conclou.

Ara bé, per a Peiró, comptar-ho tot com fa ara Catalunya t’acosta més a les dades reals de contagi que pot tenir un territori: "Si és per conèixer el veritable impacte de la malaltia, hauríem de comptar confirmats i sospitosos, i fins i tot els excessos de mortalitat en altres problemes de salut (per haver dedicat el gruix de recursos a la covid-19). Probablement això sobreestimaria la mortalitat perquè hi ha persones que moren amb covid-19 però no per covid-19 (exemple: una persona amb un infart de miocardi i confirmació de covid-19 però asimptomàtic), tot i que és una opció", explica.

I Peiró afegeix dos elements més al debat: la importància de les dades específiques de les residències de gent gran i el debat sobre si s'estan ocultant dades. Per al doctor de la FISABIO, les dades de residències eren vitals "no tant per comptar de més o de menys, sinó perquè la informació hospitalària no va identificar durant dies el greu problema que tenien les residències". D'altra banda, Peiró considera que els epidemiòlegs no veuen "les diferències de criteri" que hi ha ara mateix a Espanya com "un tema d'ocultació d'informació", sinó com "un problema de dificultats en l'origen de les dades: metges desbordats, que han d'asseure's a omplir certificats de defunció en els seus descansos mentre tenen malalts per atendre, que arriben a un domicili i troben un pacient mort que no havien vist des de fa dies i no saben quina causa de mort assignar-li..."