Experts critiquen les errades en el protocol aplicat als centres educatius

GironaAmb el tifó de casos que han aparegut en l’entorn escolar des de la tornada de Nadal, han tornat a sorgir veus que reclamen el tancament dels centres educatius. Els quatre experts consultats no ho preveuen, però sí que critiquen que, amb les mesures correctes, l’explosió actual es podria haver evitat. Assenyalen que el protocol aplicat pel departament de Salut està més basat en criteris socioeconòmics –no pas virològics ni epidemiològics– i que ara només potenciant la vacunació i amb restriccions generals es podria rebaixar l’alta incidència que afecta tant la població general com alumnes i docents.

Els quatre científics enumeren els mateixos factors que han provocat el punt actual. D’una banda, una variant, l’òmicron, que és molt més contagiosa que les anteriors, i que ha fet pujar la incidència a tota la població en general A més, la propagació s'ha incrementat durant les festes, a conseqüència de les interaccions socials i les barreges de bombolles. I això, sumat al fet que "la població infantil és la que està menys protegida perquè majoritàriament no està vacunada", "ha provocat que el virus s'escampi de manera més eficient", segons el cap de pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu, Juanjo Garcia. El també pediatria i epidemiòleg de l’ISGlobal Quique Bassat recorda que les escoles “són un reflex de la societat”. “I si hi ha molts contagis en general, també n’hi haurà a les aules”, sosté.

Canvis que grinyolen 

Ara bé, aquests factors ja es coneixien abans de Nadal, i els entrevistats no entenen el protocol que es va aplicar amb la represa escolar. Per exemple, abans, amb un sol positiu es confinava tota la classe, però ara és a partir de 5 casos o amb el 20% del total. “El virus no ha canviat, però nosaltres hem apujat 5 vegades el llindar que teníem perquè no es volia tancar cap escola ni confinar tants grups. Però això és fer trampes al solitari i no s’està aplicant la virologia, sinó criteris socioeconòmics”, afirma el viròleg de l’IRTA-CReSA Xavier Abad. 

Un altre canvi és que s’ha ampliat de 4 a 7 dies el període per fer-se un test si apareix un nou positiu al grup. “Els tests són una fotografia d’un instant, només tenen sentit si es fan seqüencials i més d'un. És el que hem repetit tota la pandèmia: si tens un sol test negatiu no significa que puguis fer vida normal”, indica Abad. El viròleg considera que, si es deixa passar tants dies i només es fa una prova, “t’arrisques que l’infant, si el dia 3 és positiu, es converteixi en un focus i, sense voler-ho, contagiï familiars i amics”.  

El doctor en física i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, Àlex Arenas, afegeix que encara no s’ha posat cap ajuda sobre la taula per als pares que s’hagin de quedar amb els nens confinats; ni tampoc s’ha reforçat la ventilació de les escoles ni s’han repartit mascaretes FFP2 a infants i professors. “Ha sigut un seguit de despropòsits, no s'ha planificat res. I no calia ser gaire intel·ligent per saber que hi hauria una explosió de casos, si ja veníem de tenir l’atenció primària col·lapsada i unes incidències altíssimes entre la població”, retreu el físic, i el viròleg hi coincideix. “Ho hem vist tota la pandèmia i sembla que els responsables no se n’han adonat: al virus li costa agafar velocitat, però quan agafa embranzida, es va multiplicant i multiplicant. És progressió geomètrica”, recalca.  

De fet, tant Arenas com Abad i Bassat lamenten que no es fes un cribatge massiu a tot l’alumnat i professorat, abans d’iniciar les classes. És més, segons el físic –que forma part del Consell Assessor Científic de Salut–, la conselleria no va demanar “cap informe” a aquest organisme perquè estudiés quines mesures haurien ajudat a evitar la propagació a les escoles, ni els va presentar el protocol que anava a aplicar. “És com si tot el que té a veure amb les escoles fos una decisió política, no ens han demanat ni consultat res”, lamenta.

Sense estudis del covid persistent en nens

La majoria d’infants passen el covid de manera lleu, i només un petit percentatge necessita hospitalització. Tot i això, quan el nombre d’infectats és molt gran, s'acaben incrementant també els casos que arriben als hospitals. A Sant Joan de Déu ara tenen "3 o 4 vegades més infants amb covid", però la “meitat” estan ingressats per altres causes. “Per exemple, hi ha un nen amb apendicitis i covid, però el virus no és la causa de l’ingrés, sinó l’apendicitis”, matisa Garcia. El cap de pediatria calcula que, de la resta, a una part el virus els ha “descompensat” alguna altra patologia i l'altra part sí que és "la petita proporció que acaba ingressant per simptomatologia del covid". Al conjunt de Catalunya, aquest divendres hi ha 24 menors de 9 anys hospitalitzats, i 22 més d'entre 10 i 19. I, a les UCI, hi ha dos infants de menys de 9 anys i cap adolescent.

Així mateix, tant Garcia com Bassat recorden que no hi ha gaires estudis sobre l’afectació del covid persistent en menors, però que s’han donat casos. “Sembla que hi ha menys afectació que en adults, i tenen una simptomatologia una mica diferent. Però sí que ens hem trobat amb nanos que abans eren molt actius i vius, i, després d’infectar-se, s’han quedat aplatanats i sense motivacions”, adverteix el pediatre d’ISGlobal.