El virus circulava a Igualada de manera comunitària abans que a la resta del país

Santa Coloma de GramenetEl coronavirus hauria circulat primer a l'Anoia i després a la resta de Catalunya. El SARS-CoV-2 hauria provocat els primers contagis a Igualada entre el 10 i el 15 de febrer, uns deu dies abans que es detectés el primer cas oficial al país. El pacient zero es desconeix, però a partir d'ell s'hauria desencadenat una transmissió comunitària entre pacients asimptomàtics o amb símptomes lleus. La seva detecció es feia pràcticament impossible. Però el virus va saltar d'hoste en hoste molt ràpidament i va aconseguir endinsar-se a l'Hospital d'Igualada, on va esclatar el primer gran focus a principis de març. Va ser al centre sanitari on el coronavirus va trobar el camí lliure per propagar-se.

Aquesta és la hipòtesi amb què treballa ara el departament de Salut. "S'ha de ser prudent, però, atesa la situació que es viu, és l'explicació més lògica", explica a l'ARA el director de l'Agència de Salut Pública, Xavier Llebaria. Segons aquesta versió dels fets, ni el dinar dels 80 professionals de la salut de l'Hospital d'Igualada el passat 28 de febrer ni la infermera que va ser diagnosticada el 9 de març -i que va demanar a Salut una rectificació per atribuir-li la responsabilitat d'haver contagiat els companys- haurien causat el devastador brot que ara s'acarnissa amb la conca d'Òdena.

"Encara no ho sabem del cert, però creiem que el virus hauria entrat a mitjans de febrer a l'Anoia i hi hauria circulat de manera comunitària fins a l'hospital", resumeix Llebaria. A partir d'aquí es va dispersar fàcilment als carrers i a les cases, però també al centre sanitari igualadí, on hi ha gran afluència de persones, entre treballadors, pacients i familiars. I, com més gent hi ha en un espai, més fàcil ho té el virus i més probabilitats que arribi a la població més fràgil. Fins al moment s'hi comptabilitzen 395 contagis i 50 víctimes mortals.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, va assegurar dimecres que la taxa de mortalitat a la conca d'Òdena era deu vegades superior a la de tot Catalunya: mentre que a la resta del país moren 6,9 persones per cada 100.000 habitants, a l'Anoia en són 63. Fins i tot proporcionalment hi ha més morts que a la regió italiana de la Llombardia (41 per cada 100.000 habitants). "La taxa de mortalitat és més elevada a la conca perquè segurament hi ha més circulació que a la resta del país, però també perquè hi ha un infradiagnòstic de casos", aclareix el director de Salut Pública.

Fins al 30 de març no quedarà reflectit un alentiment dels contagis a la corba epidemiològica. El confinament és essencial, però no evita la circulació comunitària, per exemple entre familiars, segons Llebaria.

Satisfacció amb la pròrroga

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va prorrogar ahir in extremis el confinament de la conca d'Òdena. La restricció aprovada pel Govern caducava avui a la mitjanit. Al matí el govern espanyol treia pit de la recentralització de competències en matèria de seguretat i sanitat que li atorga el decret de l'estat d'alarma i es negava categòricament a ordenar l'aïllament global dels quatre municipis. La Moncloa no només desautoritzava Buch, que havia anunciat la signatura d'una resolució per obligar tota la població de la conca a confinar-se a casa, sinó que va "recordar" que la presa de decisions per evitar la propagació del virus corresponia exclusivament a Illa.

Dues hores abans que s'aixequés el confinament, però, l'executiu espanyol va donar llum verda a la pròrroga. No la va endurir com demanava la Generalitat, ja que implicaria passar a una altra fase que l'Estat no preveu, com ara aturar tota l'activitat econòmica de la conca i prohibir que unes 10.000 persones surtin a treballar, exceptuant els serveis essencials. Ara bé, fonts governamentals van assegurar a l'ARA que el canvi d'actitud tenia regust de victòria: "Estem satisfets". I van afegir que amb aquest gest l'Estat reculava i no donava valor a les declaracions del director d'emergències, Fernando Simón, sobre la dubtosa eficiència de la restricció poblacional.

El Govern es va fer el sord. Buch va dir ahir que no tenia cap comunicació per escrit per aturar els seus plans de confinament. "Seria una decisió gens encertada", havia apuntat. També l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, havia exigit "al departament de Salut o al ministeri" mesures contundents per aturar el brot i havia defensat la vigència del confinament.