Entrevista

Maike van Damme: "Falten homes per a les dones formades i igualitàries"

Sociòloga a l'Institut d'Estudis Demogràfics

2 min
Sociologa investigadora Maike.

A Maike van Damme (Sluis, Països Baixos, 1978) li interessa la sociologia de la família i els estudis de gènere. I fa temps que es dedica a investigar aquests àmbits des del Centre d’Estudis Demogràfics. En l'últim estudi va concloure que cada vegada és més difícil trobar parella per a les dones heterosexuals amb formació i feministes. 

Parlem de dèficit masculí.

— No hi ha tants homes com dones amb estudis superiors i valors de gènere igualitaris.

I això es tradueix en el fet que…

— Una de cada tres dones amb formació i valors igualitaris no troba una parella del sexe oposat amb les mateixes característiques. 

Quines opcions tenen?

— Ser solteres o aparellar-se cap avall. Amb homes amb menys nivell educatiu o més conservadors. 

Que encoratjador.

— Hi ha gent que potser no troba parella, no només perquè no estigui buscant bé, sinó perquè el mercat matrimonial és imperfecte. 

Curiós, els estudis et poden perjudicar.

— Aquesta bretxa educacional existeix en gairebé tots els països d'Europa. Hi ha més dones amb estudis superiors que no pas homes. I també hi ha diversos estudis que mostren que les dones cada cop són més feministes i ells no segueixen el mateix ritme. 

I per als que tenen poc nivell formatiu?

— També és difícil, en aquest cas per als homes amb estudis baixos i amb valors tradicionals, n'hi ha un 25% que no troben dones amb les mateixes característiques. És el dèficit femení.

Maike van Damme és sociòloga i investigadora.

Ens enamorem d'iguals?

— Sabem que la bellesa, la religió, tot importa. I la gent pot tenir preferència per aparellar-se amb persones amb les mateixes característiques. Passa també amb els recursos econòmics o culturals, però també s’ha vist com aquests recursos s’intercanvien. És a dir, si una persona té més diners i una altra més bellesa, s’aparellen perquè d’alguna manera, encara que siguin diferents, intercanvien recursos. 

I el futur pot millorar?

— La bretxa de feminisme és més gran entre la Generació Z que entre els millennials. No sembla que hagi de millorar.

Algun país per admirar?

— Sempre s'ha dit que el nord, oi?

I és veritat?

— En un estudi vam diferenciar cinc ideologies de gènere. I vam veure que Dinamarca, Suècia i Noruega tenen més “feminisme d'igualtat”. O sigui, gent que considera que els homes i les dones són iguals amb els mateixos drets i deures.

Aleshores el nord és més igualitari...

— Però alhora hi ha més feminisme d’igualtat a Espanya que a Finlàndia o Holanda. 

De debò?

— Espanya sortia com a país molt heterogeni, amb diverses ideologies. I davant de l'afirmació "treballar com a mestressa de casa és tan satisfactori com treballar per diners", hi havia més gent a favor a Finlàndia o Holanda que a Espanya. 

Com s’explica?

— Ells entenen que és una decisió individual de la dona. No tot és tan evident. Però sí que és cert que hi ha països –Noruega, Dinamarca, Suècia– on les dones fa més temps que treballen. Per això és important el concepte “dependència del camí”. 

És important d'on venim, oi?

— La situació d'avui és el resultat d’un procés. I s’han de tenir en compte totes les decisions preses no només mirant el moment actual.

stats