Defensa diu ara que l'exèrcit vindrà al Saló de l'Ensenyament de Barcelona

Brussel·lesL'exèrcit espanyol serà present a la Fira de Barcelona durant el Saló de l'Ensenyament. Ho ha dit amb contundència la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Defensa del Consell de la Unió Europea. Robles ha assegurat que "no li sembla adequat que hi hagi partits polítics que utilitzin l'exèrcit". Segons Robles, "l'exèrcit serà on calgui defensant la seguretat, la pau i la llibertat", i ha reivindicat que les forces armades no són de cap partit polític, sinó de l'Estat.

La titular de Defensa del govern espanyol ha insistit que el seu govern té l'objectiu de potenciar el paper de les forces armades perquè "són un exemple per a tothom". "Hi seran, que no hi hagi cap dubte a la Fira de Barcelona, com hi són en altres fires i com hi van ser a l'octubre al Saló Nàutic".

Robles ha fet aquestes declaracions hores després que circulés la informació contrària: l'absència aquest any de les forces armades del Saló a Barcelona. Fonts ministerials citades per l'agència Efe asseguraven que no participarien en la pròxima edició, que se celebrarà del 20 al 24 de març del 2019.

L'alcaldessa Ada Colau, que ja va comentar públicament el 2016 a un comandament de l'exèrcit la seva preferència per no tenir l'exèrcit al Saló de l'Ensenyament, no ha volgut valorar la decisió que ha circulat inicialment d'absència de les forces armades i s'ha limitat a dir que no en tenia notificació oficial. No obstant això, ha recordat que es tracta d'una "vella demanda" amb el suport de la Generalitat i el Parlament, que el 2016 van aprovar mocions en contra la presència de l’exèrcit.

L’estand de les forces armades tenia força atractiu per als visitants del Saló. Els avions i la presència dels militars cridaven l’atenció: segons dades de l’any passat, uns 8.000 estudiants van interessar-se per la formació militar durant els quatre dies del Saló. Desmilitaritzem l’Educació, una plataforma formada per un centenar d’entitats, denunciava fa uns mesos la “impunitat” de Fira de Barcelona perquè, tot i tenir dos terços de participació pública, no aplicava les resolucions aprovades per l’Ajuntament i el Parlament i permetia la presència de l’exèrcit.

Dures crítiques del PP i Cs

La informació inicial sobre la no presència militar ha sigut criticada durament aquest dilluns tant pel Partit Popular, que ha exigit una rectificació immediata, com per Ciutadans, que l'atribueix a una "cessió" del Govern als seus "socis nacionalistes". El portaveu de Defensa del PP al Senat, Luis Rogelio Rodríguez-Comendador, ha expressat en un comunicat el seu "més absolut rebuig" a la decisió del ministeri de Defensa d'impedir la participació de les forces armades al Saló de l'Ensenyament. Ha advertit que, si no hi ha una rectificació, el seu grup reclamarà la compareixença de la ministra de Defensa perquè doni les explicacions oportunes sobre "aquest fet lamentable".

El senador popular creu que aquesta absència suposa un "menyspreu absolut" a les forces armades i recorda l'"extraordinària feina" que han fet en altres edicions. Segons apunta, en l'última edició del Saló van passar per l'estand de l'exèrcit més de vuit mil joves per interessar-se pels estudis militars.

Per a Ciutadans, l'absència de les forces armades del Saló de l'Ensenyament sembla un "acte de cessió" del Govern als seus "socis nacionalistes". Cs, que ha presentat avui una pregunta per escrit al Congrés per conèixer-ne els motius, considera que es tracta d'"una decisió sense precedents que no fa més que secundar el desig manifestat per l'alcaldessa de Barcelona en anteriors edicions". Recorda que ja en l'edició del 2016 l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, "aprofitant la presència dels mitjans de comunicació i en un gest d'humiliació i menyspreu, va advertir a un dels representants de les forces armades el seu desig que no tinguessin presència al Saló «pel tema de separar espais»".

"Sembla, així, que es tracta d'una cessió més del president Sánchez als seus socis nacionalistes per fer un pas més en la seva estratègia d'eliminar la presència de les institucions espanyoles a Catalunya", denuncia. Cs pregunta concretament en el seu escrit els "veritables motius" de la decisió i si ha sigut consensuada amb els caps de l'estat major de la defensa i dels tres exèrcits.